dijous, 10 de desembre de 2009

Clásicos de literatura infantil y juvenil




"Clásicos de literatura infantil y juvenil" (Clásicos LIJ) és un projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, en col·laboració amb el Ministerio de Educación, l'objectiu del qual és portar a les aules de primària i secundària obres i autors de referència de la literatura infantil i juvenil espanyola a partir de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula.
S'hi poden trobar propostes didàctiques per a l'aula, com fer cerques d'informació, activitats, comprensió de textos,...
S'han creat dos perfils per tal de poder accedir a la informació, un pels alumnes i un altre pels professors. La informació s'enriqueix amb la informació dels autors extreta de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (fitxes catalogràfiques, imatges, enllaços,...).

Pot ser un recurs a tenir en compte tant per a mestres com per bibliotecaris.
L'enllaç és el següent:
http://www.cervantesvirtual.com/portal/lijclasicos/


A part d'aquest projecte, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té la seva Biblioteca de Literatura Infantil y Juvenil, que conté un catàleg virtual d'autors amb llengua espanyola, d'obres infantils i juvenils, revistes, contes,... dirigit al món de l'educació, l'edició, formació i investigació. També molt interessant.


Sílvia Sanahuja

1 comentari:

  1. Fa temps q ue no paro de donar voltes a aquesta mena d’obsessió per tal que els joves llegeixin els anomenats clàssics.
    Sembla que si no has llegit els “clàssics” quan ets adolescent no podràs arribar a tenir mai una certa categoria, a un cert nivell cultural.
    Cada vegada estic més convençuda que hi ha alguna peça d’aquest engranatge que no acaba d’encaixar.
    I no crec que tot això tingui res a veure amb els nous formats digitals perquè una obra considerada com a “clàssica” segueix sent la mateixa estigui en el suport que sigui.

    A veure si aconsegueixo explicar-me: quan ets adolescent, i molt més avui en dia, tens infinitats d’altres inquietuds i ximpleries al cap que no pas els “clàssics”. Crec que el top ten se l’emporten fer esport i lligar.
    Quan jo cursava l’antic BUP, i d’això ja fa uns quants anys, recordo que amb 15 o 16 anys teníem de lectura obligatòria el Quijote.
    Siguem sincers: qui és el cervell pensant que va decidir obligar a llegir el Quijote a uns adolescents de 15 o 16 anys?
    Crec que amb aquestes edats encara no et té prou bagatge cultural com per poder llegir, comprendre, entendre i pair una obra com el Quijote, o com qualsevol altre que sigui considerada clàssica.
    Aleshores em va semblar un càstic i generalment s’aconsegueix que els possibles lectors no vulguin saber res de res de cap lectura.
    I perdem lectors.
    I els perdem igualment encara que ho puguin llegir de manera virtual, perquè el text és el que és.

    Pregunto jo: és obligatori llegir aquestes obres quan ets adolescent, o fas algun sacrilegi si les llegeixes, entens i gaudeixes d’elles quan ets més gran?

    En tot cas, podem parlar dels “nostres clàssics” perquè abans no hi havia la gran oferta de llibres que hi ha ara, i ja no parlem de les possibilitats de les noves tecnologies, i els clàssics van seguir sent-ho durant moltes generacions.
    Però siguem sincers, a un adolescent d’avui en dia els “nostres clàssics” els hi queden moooooolt lluny. És quasi bé impossible que connecti amb les històries, situacions, vocabulari...que hi podrà trobar, si és que passa del tercer capítol.
    Per què no poden llegir coses que connectin de manera directa amb ells, “els seus clàssics”, i quan ells mateixos ho necessitin ja llegiran voluntàriament els “nostres clàssics” o els “clàssics universals”.
    He de dir que moltes vegades els “seus clàssics” a mi em quedem moooolt lluny.

    Treballo en una biblioteca municipal i cada vegada que una mare (“quan jo la vaig llegir em va agradar molt” em diuen) em demana alguna obra clàssica per al seu fill penso: perdem el lector i la relació mare-fill empitjorarà, segur.

    ResponElimina