dilluns, 30 de novembre del 2009
Papel periódico
En cuanto a lo periodístico, los reporteros han tenido que modernizarse en tan sólo unos años. Todo aquello que aprendieron en la universidad ha quedado obsoleto, pues ya no sólo vale saber investigar y escribir, sino que también es necesario saber grabar y editar audio y vídeos, además de aprender a utilizar un gestor de contenidos. Por supuesto esta situación ha derivado en que sus responsabilidades han aumentado, mientras que los salarios en el sector menguan cada día.
Y precisamente, en cuanto a lo financiero, los diarios comienzan a tener graves dilemas, pues aunque son más los lectores en internet, la publicidad en papel sigue siendo más rentable. En algunos casos los diarios han intentado cobrar por acceder a sus contenidos, ya sea en su totalidad o de forma parcial. Este último caso parece que se convertirá en una solución a mediado plazo, pues la primera se ha demostrado que no ha funcionado. Ejemplo de ello es El País (www.elpais.com), aunque todavía existen algunos periódicos que cobran por entrar en cualquiera de sus contenidos (www.reforma.com).
Este dilema seguramente será resuelto en el futuro, y no tanto por decisión de los grandes medios de comunicación escrita, ni mucho menos por los Bloggers, muchos de ellos férreos defensores del fin del papel, sino que serán los lectores, quienes, con su preferencia, inclinarán la balanza hacia uno u otro formato.
Para comprender más este fenómeno en la prensa, es recomendable leer el artículo El momento crucial de John Carlin, publicado en El País el 10 de mayo de 2009.
IMMIGRANTS I NADIUS DIGITALS
TOT RECORDANT UNA CONFERÈNCIA DE LAURA BORRÀS, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA HERMENEIA...
Hi ha una diferenciació entre immigrants i nadius digitals. Però la qüestió és que els professors d'avui poden ser immigrants i es troben davant d'alumnes que són d'una altra generació. Si no s'actualitzen no sabran ensenyar-los amb les eines o els recursos que ells ja tenen interioritzats. És en aquest moment que el professorat ha de fer de frontissa.
Per arribar a aconseguir una acció docent de qualitat és indispensable l'ús de les TIC per a l'aprenentatge virtual, o bé mixt. Encara que es transfereixi tecnologia i s'ensenyin materials... qui transforma la informació en coneixement és el professor. S'ha de donar a l'alumne la capacitat i les habilitats que li permetin manejar la informació .
S'ha d'ajustar la docència al context cultural de l'era digital en què vivim. La literatura digital, les textualitats electròniques o la creació col.lectiva en xarxa han de constituir una part necessària de la reconfiguració temàtica dels estudis literaris. Ara el professorat pot aprofitar les TIC per a generar espais de discussió i debat i també materials més complexos que estimulin l'autonomia dels estudiants dotant-los , al mateix temps, d'eines intel.lectuals necessàries per a pensar amb criteri.
Per als estudiants a distància l'activitat lectora és el seu espai natural de comunicació: instruccions de professor, missatges de correu, textos en PDF... En l'espai hipertextual un bon lector és un relector ja que en ser la lectura fragmentada i no seqüencial, la relectura esdevé metodologia inevitable en la construcció del sentit. Per tant planteja la lectura com una recerca que es pot identificar amb una organització de l'espai digital.
divendres, 27 de novembre del 2009
Estem preparats per conviure amb aquest nou model digital?
Les TIC aplicades a l'educació
eReader: ¿una herramienta para promover la lectura?
¿Cómo promover la lectura entre los más jóvenes cuando los libros son para ellos un medio eminentemente estático? Debemos reconocer que los niños de hoy nacen con un ratón en una mano, un móvil en la otra y con la mirada fija en una pantalla. Ante esta situación, tal vez una de las soluciones provenga precisamente del entorno de la Lectura Digital: los eReaders.
Aunque todavía no son asequibles para todas las familias ni para todas las instituciones de promoción de lectura, en algún momento pueden ser la herramienta para que niños y jóvenes se introduzcan en el mundo de la lectura, pues se les ofrece un soporte que es más cercano a su vida cotidiana.
Por otra parte, llama la atención que en estos momentos aparecen nuevas versiones de eReaders a una mayor velocidad con respecto a otro tipo de tecnología, precisamente porque necesitan abrir más el mercado ofreciendo funcionalidades novedosas.
PISA avalua la competència lectora digital dels estudiants
Us convido a llegir el document "Competència lectora: marc conceptual per a l'avaluació PISA 2009" en cas que vulgue aprofundir en el tema, a mi m'ha semblat força interessant.
Lectura digital: el mòbil
Rosa Teulé
L’ERA DIGITAL A LES AULES.
Els hàbits d’estudi del nostre alumnat canviarà completament amb aquesta nova eina de treball. Avancem cap el progrés tecnològic, però: el professorat ja està preparat?, s’ha fet un treball de salut als usuaris?, i de coneixements del món digital?. No estem patint una crisis de digitalitzar-ho tot, i ens oblidem dels previs cap a qualsevol aprenentatge?. Són aquesta nova generació de secundaria uns conillets d’índia d’uns adults que volen imposar l’era digital en l’educació?. ALERTA. Les paraules ordinadors, digital, tecnologia,… són , en aquests moments molt “llamineres”, però no deixem posar-nos una vena als ulls.
Rosa Teulé
dimarts, 24 de novembre del 2009
La "infoxicació" pot ser una nova pandèmia?
- La producció d'informació nova a un ritme creixent
- La facilitat de duplicació i transmissió de dades, especialment a Internet.
- L'increment de canals disponibles per a la recepció d'informació: telèfon, correu electrònic, missatgeria instantània, RSS, etc.
- Les imprecisions i contradiccions presents en la informació disponible.
- La baixa relació senyal-soroll, que dificulta la identificació d'informació rellevant per a la presa de decisions.
- La manca d'un mètode per comparar i processar diferents tipus d'informació..
Cornella, Alfons. Cómo sobrevivir a la infoxicación, 1999
Franganillo, Jorge. El pes terrible de la informació, 2008
Carme Trabal
dissabte, 21 de novembre del 2009
Una nova manera de llegir
La lectura de l'article “Tecnologia i pensament crític” publicat el passat mes de febrer al Diari de les Balears m'ha portat a reflexionar sobre diversos aspectes relacionats amb la societat digital.
Segons un estudi publicat per la Universitat de Califòrnia, la tecnologia contribueix a disminuir el pensament crític i la capacitat d'anàlisi. D'acord amb l'estudi la lectura en l'actualitat ha estat reemplaçada per altres mitjans com la televisió, internet i els videojocs. Aquest fet que ha suposat un augment i millora de la informació s'ha fet en detriment de la reflexió i de l'anàlisi, i a costa, també, de desenvolupar l'esperit crític creador de coneixement.
La xarxa és avui la nostra gran biblioteca de Babel. La gran quantitat de dades que la constitueix, però, no ens faria gran servei si no sabéssim explorar-les, integrar-les i assimilar-les. I tot això no és possible sense disposar prèviament d'habilitats avançades de lectura.
Internet possibilita una nova manera de llegir en la qual els usuaris se senten completament lliures per a seguir qualsevol enllaç en el procés de lectura. Per a crear coneixement, però, cal saber establir les connexions i saber desenvolupar un esperit reflexiu. Si el lector és capaç de fer aquestes connexions aleshores es converteix en creador del seu propi text, en creador de coneixement.
Més això no és tan fàcil com sembla. Aquest és tot un repte i un aprenentatge per a tots, però sobre tot per a les generacions més joves que pràcticament només es mouen en l'espai digital i han d'aprendre a fer-lo servir correctament.
Malgrat tot, les conclusions de l'estudi em semblen del tot assenyades atès que consideren que no hi ha cap mitjà ideal per a tot i cal cercar un equilibri per a contribuir a una formació integral.
divendres, 20 de novembre del 2009
La lectura digital... un bon negoci?
Literatura Digital... por o reticència als canvis?
Les preguntes són tantes i les respostes tan poques... que encara queda un llarg tros per recórrer.
Gemma Miracle
dijous, 19 de novembre del 2009
Lectura i literatura en l'espai digital
dimecres, 18 de novembre del 2009
Lectura digital, lectors digitals, escriptors digitals ….
No quede cap dubte, senyores i senyors estem a l'Era Digital! La veritat es que ja li estic agafant una mica de “tírria” a aquesta paraula.
Tots, d'una manera o d'altra estem canviant els nostres hàbits, em de tornar a aprendre a llegir, si, ja ens va costar uns quants anys aprendre a llegir en paper, però ara em de perdre (o guanyar) més temps a aprendre a llegir des de la pantalla de l'ordinador, PDA, e-book o qualsevol d'aquests aparells.
I això no es tot, em d'aprendre a escriure perquè no es el mateix escriure alguna cosa per ser impresa que per ser llegida a la pantalla. Hi han cursos d'escriptura digital, ja que ara mateix i gràcies (o no) a l'era digital tot el mon es escriptor. Qualsevol pot crear un bloc o penjar informació (contrastada o no) a una enciclopèdia virtual (Wikipedia) …
Avui en dia a qualsevol se li diu escriptor ...
CREATIVE ES PUJA AL CARRO DELS E-BOOKS
Creative a decidit que també pot aportar tecnologia al mon dels e-books després de l'aparició al mercat d'altres com Kindle d'Amazon i després ebook Reader de Barnes & Noble. Aquest aparell portarà el senzill nom de MediaBook.
Totes les grans companyies tecnològiques li estan veien “filó” a això dels e-books malgrat que encara no veig a quasi ningú (per no dir a ningú) als metros o pels parcs llegint amb un d'aquests aparells. Es possible que aquestes companyies visionin un boom d'aquestes màquines? Ara per ara, al menys jo, no lis veig gaire sortida.
En primer lloc pel preu, es molt més barat anar a la biblioteca o a una llibreria i comprar-te el llibre.
En segon lloc perquè es molt més agradable notar el pes del llibre a les teves mans, veure les paraules escrites amb tinta, etc. Y en últim lloc, com a bibliotecària veig que per molt pdf i correu electrònic que hi ha, els usuaris segueixen preferint el paper de tota la vida.
ADAPTACIÓ
Em resulta curiós que hi hagi tanta literatura sobre la lectura digital. Cert que he descobert coses noves i que hi ha matèria per pensar, però crec que la majoria de gent, senzillament, s’adapta, sense conèixer la tecnologia, i poc a poc va aprofitant més els recursos que aquesta li ofereix, de la mateixa manera que molts de nosaltres conduïm un cotxe sense saber mecànica, o mirem la TV sense tenir ni idea d’electrònica.
Hi ha un món a dues pistes, els que utilitzem i els que investiguen, interactuant entre ambdos; les demandes, dificultats, necessitats dels primers assenyalen els camí a seguir dels segons i viceversa, els avantatges que ens dóna la novetat marquen la nostra manera de moure’ns.
Pel que fa al llibre, ens anirem adaptant, s’adaptarà la nostra manera de llegir, la nostra manera de raonar, potser fomentarem estructures mentals més a prop de la lògica borrosa o la flexibilitat cognitiva, estructures més realistes que no pretenen saber-ho tot de tot, sinó ser capaços de decidir essent conscients que no ho sabem tot, que se’ns escapen moltes coses, que segurament ens equivocarem, però que aprendrem de l’error.
Curiosament es donarà la paradoxa que ara que la lectura deixarà de ser secuencial i finita, el nostre cervell serà més un trànsit que una acumulació de coneixements, i això comportarà potser que haguem de ser més solidaris, compartir i confiar en els altres que estaran en un altre tram del saber.
LECTURA DIGITAL I T. S. ELLIOT
Tomas S. Elliot, mort l’any 1965, quan encara no s’havia divulgat l’hipertext, ni internet, ni gairebé la informàtica, com si fos una premonició, va escriure poesies aplicables a la por que ens pot fer avui l’avenç tecnològic pel que fa a la lectura:
On és la vida que hem perdut tot vivint?
On és la sabiduria que hem perdut amb el coneixement?
On és el coneixement que hem perdut amb la informació?
On és la informació que hem perdut amb les dades?
I jo diria també (sense permís de l’autor)
On és la lectura que hem perdut llegint?
Perquè no parem de llegir, perquè constantment estem fent una “lectura / interpretació” del nostre entorn i cada vegada més tenim accés a través de símbols, signes i imatges a una realitat llunyana. Cada vegada passem més temps davant de senyals que de realitats, i aquests senyals ens porten a altres i són cada cop més virtuals, menys consistents, més dispersos i desariculats.
La ment s’adaptarà.
Espero però que conservem el món tàctil, el plaer de tocar un llibre, de passar els fulls, d’acariciar el llom d’una edició. Que la lectura digital no ens faci perdre aquest sentit ni ens allunyi de la realitat.
Espero però que siguem capaços d’adaptar-nos a una nova manera d’entendre el nostre entorn, més rica, més accessible.
Hi ha vida després de Google?
Així començava Joaquín Rodríguez la seva xerrada durant el Kosmopolis 08, en l’activitat per a bibliotecaris La vida después de Google: (Año I d. G.) un títol suggeridor, que no va deixar ningú indiferent.
El seu plantejament: Us podeu imaginar les vostres vides no sense google, sinó després de google?
Vam reflexionar sobre la influència que google exerceix sobre les nostres cerques i el poder que té sobre la gestió de la informació; sobre els estudis que demostren la pèrdua d’habilitats de les noves generacions i sobre com organitzen la informació; que la democratització de l’accés a la informació no ens garanteix el desenvolupament de les competències necessàries per a assimilar-la i de la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar informació dels nostres cervells. I, sobre les biblioteques del segle XXI, que deixen de ser l’intermediari entre el coneixement i l’usuari, que si no vigilem perdrem l’autoritat i el crèdit davant d’una font d’informació capaç de donar una llista de resultats infinita en un temps rècord.
La trentena de persones que vam assistir a aquesta tertúlia amb el guru del web 2.0, visionari i pensador, autor de Edición 2.0 Los futuros del libro i Edición 2.0 Sócrates en el hiperespacio , vam quedar fascinats. Vaig córrer a llegir-lo, pàgines i pàgines plenes de reflexions, referències bibliogràfiques, i informació sobre els nous i vells hàbits de lectura, processos d’edició, les llibreries, les biblioteques i les noves eines tecnològiques, em van deixar dolçament cansada i amb una visió més amable del futur dels llibres i les biblioteques.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Joan Carles Girbés - Bromera i Algar
En aquesta entrevista, apareguda al diari Levante el 25 d’octubre, Girbert assenyala que la instauració de la cultura de tot gratuït, no pot arribar mai. “Qui va a voler escriure llibre sense ninguna recompensa econòmica?”, és pregunta Joan Carles Gisbert. La resposta està en buscar alternatives per poder fer compatibles l’accés lliure a la informació sense que això tinga que significar el continu acomiadament de professionals.
Tant ell (Tirant al cap) com l’editorial Bromera (bromera de lletres) tenen blocs, així com perfil al facebook i altres xarxes socials, per fer participar a tothom en la publicació dels seus llibres i per donar a conèixer notícies o opinions d’aquest món de l’edició i dels llibres. Gisbert reivindica el que el llibre valencià arribe a tothom i que siguen els mitjans públics els que també participen en aquesta difusió.
En la meua opinió, i per fer un poc de terreta, Edicions Bromera és una de les editorials més completes i que fa una lluita més compromesa per la nostra llengua i per la seua contribució, així com per fomentar la lectura entre els xiquets i joves. Les pàgines webs dedicades exclusivament a molts dels seus llibres és una de les apostes més atractives que fan per la promoció de les seues novetats. No puc deixar de nombrar la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura.
(Si cliqueu la imatge podreu veure l'article ampliat. També teniu l'enllaç a l'editorial i als blocs)
La lectura digital també canvia el funcionament del nostre cervell
La lectura en paper ha implicat que el nostre cervell s’hagi acostumat, durant els darrers cinc segles des de l’aparició de l’impremta, a una manera de llegir i per això ha desenvolupat uns processos cognitius especials per tal de llegir en aquest format.
Tanmateix, actualment estem desenvolupant uns processos especials per llegir a la pantalla els quals modifiquen una part del nostre cervell. Segons un estudi de la Universitat de Califòrnia, quan naveguem per la xarxa el cervell activa els sectors de les zones frontal i temporal, relacionats amb la presa de decisions i els raonaments complexes.
Aquest mateix article senyala que la nostre velocitat de lectura en pantalla és un 25% menor que en paper. L’article dona una sèrie d’explicacions fisiològiques que ho justifiquen, ens parla de que el procés de comprensió és més lent degut a la llum de la pantalla i a la variació de tipologies, per exemple. Ademés, el desplaçament en el text dificulta la seva memorització. Per totes aquestes raons llegir la pantalla requereix una activitat cerebral més gran.
Us adjunto l’article en text complert http://pvevent1.immanens.com/fr/pvPage2.asp?puc=2232&pa=2&nu=1.
Jo sòc lector digital
En aquest article del diari El público, del dia 14 de novembre, es dona a conèixer unes xifres de vendes dels e-books en Espanya i ja estan entre els 3.000 i 5.000 suports al mes (juny 2009). Però, també és veritat que els màxims usuaris són professionals del món del llibre i l’edició.
Són aquests professionals els que protagonitzen aquest article sobre el llibre electrònic. Entre alguns estan professors com Laura Borràs, qui creu que l’arribada del e-book és un procés tan natural com el que suposa el pas de la transmissió oral al paper, del pergamí al papir i del rotllo al còdex. Ella també defensa que la tinta electrònica no perjudica a la vista.