dimarts, 29 de desembre del 2009

No som els únics


Estic segura que cap de nosaltres creia que seríem els únics en tenir un bloc sobre la lectura i el llibre digital, tampoc el nostre objectiu era ser els més originals, oi? Així, us adjunto un bloc que he trobat sobre el tema que em sembla força interessant: Libro electrónico, todo lo que necesitas saber.


Feliç 2010!

dimarts, 22 de desembre del 2009

Ha mort l'il·lustrador Enric Solbes




Hui m'he quedat sense paraules al assabentar-me de la mort d'un artista valencià. La mort és així de traïdora. Enric Solbes ha marxat i ens deixa tot un recull d'il·lustracions. En Bromera en podeu trobar moltes. La felicitació de Nadal d'aquest any era d'ell, així que ahí teniu...


Bon Nadal a tothom i feliç any nou!


divendres, 11 de desembre del 2009

Teoria de l'evolució

Enguany en diversos centres d’ensenyament s’han dut a terme l’ús d’ordinadors personals on els continguts de les matèries a cursar es troben en un servidor d’internet d’accés restringit. Això fa que els materials pedagògics en format paper hagin quedat reduïts a les lectures obligatòries. Però si parem atenció amb la recent incorporació de l’e-book, això fa preveure que en un termini no gaire llunyà els alumes ja no utilitzaran cap material escolar que no sigui en una pantalla digital.
Aquest fet provoca que tots aquells professionals que ens dediquem a la venda de llibres, veiem de forma una mica preocupant la nostra feina. Quin serà el nostre futur ?
Sigui quin sigui està clar que, parlant en termes "darwinians", ens haurem d'adaptar o morir !!!!

el nou germà petit dels llibres

El passat dia 3 de desembre en diferents mitjans de comunicació es va donar la notícia del tret de sortida de la nova plataforma Leqtor.com.
L‘Abacus forma part integrant dels socis que configuren el grup anomenat 36L (empresa promotora d’aquesta iniciativa), i per tant també en som distribuïdors. Aquest fet va provocar que tots aquells interessats o curiosos, no s’ho pensessin dues vegades i s’apropessin corrents a les nostres botigues. El petit estand que hi tenim habilitat per poder donar la informació sobre el Leqtor, es va convertir, en qüestió d’unes hores, en un formiguer de persones fascinades per conèixer el nou protagonista de la llibreria. En aquell moment no vaig poder evitar de pensar que tots els llibres de la botiga es devien mirar amb recel al seu nou germà petit.

Leer.es

El passat mes de novembre El Ministerio de Educación va presentar el projecte leer.es per fomentar la lectura entre els nens i els joves. Aquest projecte no només té en compte els suports més tradicionals sinó que també dóna gran importància als formats digitals (ordinadors, Internet, xarxes socials, Escola 2.0, etc.), i ofereix una gran quantitat de recursos tant a nens i joves com a pares i docents.
D’entre totes les seccions que presenta el portal destaquen els recursos als docents, a les famílies i als estudiants, amb materials didàctics de totes les matèries.
També es pot destacar el que anomenen “Acción especial”. Es tracta de convidar cada mes als estudiants a realitzar proves i així col·laborar activament en el projecte: la primera “acción especial” consisteix en crear un cartell, un vídeo o una cunya de ràdio en format MP3 per tal de promocionar el portal. El millor de tot és que si no saps, no hi ha cap problema: també ofereixen guies per fer vídeos i podcasts!
La veritat és que val molt la pena fer una volta pel portal: http://leer.es/

Anna Mael

Grup GRETEL de la UAB

El Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb diversos grups de recerca, un d'aquests és Gretel, pioner en la recerca de la Literatura Infantil i Juvenil. Això ha permès que aquest gènere hagi estat elevat a l'alçada d'altres expressions culturals de prestigi científic i que s'imparteixi la seva docència en diverses titulacions universitàries.

El grup Gretel disposa d'un portal propi que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil que es generen a la universitat. Hi trobem reunida diversa informació sobre cursos, xarxes i grups de investigació, així com multitud de recursos virtuals en benefici del foment de la literatura infantil i juvenil.

Aquest departament ha engegat un Màster en Biblioteca Escoltar i Foment de la Lectura, així com un altre de Llibres i Literatura per a Infats i Joves, aquest darrer, coorganitzat amb el Banco del Libro de Venezuela. Aquests màsters, juntament amb el Postgrau de Mediació Cultural per al Foment de la Lectura que ofereixen la Universitat de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat, són pioners en propostes de tercer cicle de foment de la lectura i tenen la peculiaritat d'impartir-se en modalitat semipresencial.





És prou simptomàtic que aquestes iniciatives cabdals de foment de la lectura s'imparteixin bàsicament en format digital, la qual cosa ens demostra l'acceptació i el benentès normalitzat de la lectura digital per part dels principals agents implicats.

Retornant al Màster de Llibres i Literatura per a Infants i Joves de la UAB, trobem que neix de la voluntat de crear un referent de qualitat formativa que es projecti a ambdues bandes de l’Atlàntic i que estengui la seva oferta als diferents països iberoamericans a través de la col·laboració amb les institucions públiques i privades de trajectòria en aquest camp. Per això, la capacitació a distància amb una trobada presencial ha estat l’opció més operativa per tal de poder incorporar progressivament la participació dels professionals més reconeguts del sector, facilitant així un horitzó comú de formació dels professionals del foment de la lectura de diferents països.

El grup Gretel fa anys que duu a terme una tasca imprescindible, vetllant i aprofundint en la Literatura Infantil i Juvenil, amb l'objectiu de dignificar-la i normalitzar-la en l'àmbit de la recerca universitària. Caldrà doncs, que els i les mediadors/es de la lectura en fem ús dels recursos i el coneixement que ens aporten.

Escoles en Xarxa



La comunicació a l’escola encara és una assignatura pendent en el nostre sistema educatiu. Els continguts digitals i audiovisuals tenen una elevada capacitat d’incidència en la formació i l’imaginari dels alumnes, anant més enllà de l’escàs 10% que s’aconsegueix retenir de la totalitat d’una classe magistral a l’aula.

Existeixen propostes d’educació en comunicació a les escoles, així com un clam gremial d’instaurar la figura d’un docent especialitzat en comunicació. Tanmateix, l’escassetat de recursos i d’infraestructura, ho redueix tot a bons propòsits que esperem albirar a mig termini.

La realitat, rau en iniciatives sorgides de l’àmbit privat i del tercer sector, amb l’implicació d’un gruix de mestres i professors/es predisposats a innovar. Un bon exemple de bones pràctiques en comunicació, és el projecte Escoles en Xarxa, una iniciativa sorgida del diari digital Vilaweb i d’Òmnium Cultural. Consisteix en “un projecte de periodisme digital que connecta, mitjançant un sistema de blocs en línia, centres d’educació primària i secundària (públics, concertats i privats) dels territoris de parla catalana interessats en la implementació de les TAC en l’àmbit educatiu i en la creació d’una xarxa de comunicació virtual entre centres.”

Aquesta iniciativa estableix un nexe d’interrelació entre els alumnes d’arreu dels Països Catalans, compartint i expandint les experiències viscudes a les escoles gràcies a la proximitat que ofereix la xarxa . D’altra banda, fomenta l’ús social del català, la lecto-escriptura, així com la descoberta del periodisme digital a partir de la pròpia experiència.

Idea













Llegint la revista de CLIJ del mes de gener de 2009 he descobert una col·lecció de llibres creats per l’empresa Mediúscula. He de reconèixer que mai havia sentit parlar ni d’aquesta empresa ni de la col·lecció de llibres que us vull presentar (i ja han realitzat la segona edició, ampliada i revisada, del primer títol!).

Mediúscula és una empresa que té l’objectiu de crear projectes educatius que inclouen les TIC com a mitjà d’aprenentatge, per això ha creat la col·lecció Idea: una sèrie de llibres que es presenten en un pack que inclou tres elements: llibre, CD-ROM i teatret. Del llibre i el teatret potser no cal parlar gaire, el que trobo interessant és el que podem trobar al CD-ROM. I és que el contingut es presenta en quatre blocs (Editor, Teatre, Música i Imprimibles). Amb aquests blocs els nens poden crear les seves pròpies històries ja que troben propostes d’escriptura creativa, poden incloure il·lustracions animades als seus textos, poden recrear la història del llibre gràcies al teatre virtual, poden veure els dibuixos animats i cantar les cançons de la pel·lícula en un karaoke.

I encara hi ha més: el primer títol de la col·lecció és Talps. Té com a protagonista un talp que es diu Plató; un animalet que no para de fer preguntes, busca respostes i ens convida a sortir de la nostra caverna.
La idea de crear un projecte on els nens puguin crear la seva història, on puguin crear el seu propi llibre mentre aprenen a fer servir les TIC mentre es diverteixen, és una idea fantàstica. Però la veritat és que jo encara he de pair tota la informació i tot el material que la col·lecció presenta: llibre, teatret, tractament de textos, il·lustracions animades, karaoke, guia per a pares i educadors...I Plató, no ens oblidem del talp Plató!

No em queda clara una cosa... Si Mediúscula aposta per les TIC i crea un teatre virtual al CD-ROM, com és que també presenten un teatret de cartró com a part important del pack? Potser és per fomentar el treball en equip, i les habilitats de comunicació? O és que potser pensen que alguns nens preferiran llegir el llibre i jugar amb els seus personatges de cartró en lloc d’engegar l’ordinador?
Anna Mael

UNA MÀ DE CONTES


UNA MÀ DE CONTES

He explorat amb el meu fill de 4 anys la web www.unamadecontes.com i hem trobat que era una eina fantàstica per llegir i escriure contes. La web està vinculada a un programa que s’emet a TV3 amb el mateix títol i que té una excel•lent factura.
Mitjançant aquesta web podem escoltar contes animats amb il•lustracions i materials carregats d’imaginació. Per altra banda hi ha una aplicació anomenada Tallers que consisteix en inventar un conte i il•lustrar-lo o bé dibuixar un conte ja publicat. Es pot il•lustrar el conte amb dibuixos o bé retallant i enganxant textures amb un programa tipus photoshop. Hi ha un altra opció interessantíssima que consisteix en subtitular en català, castellà, aranès o anglès un conte ja il•lustrat. Una manera fantàstica de practicar la traducció o bé reinterpretar un conte.
Una vegada hem fet el nostre conte únic i original posem la nostra adreça electrònica i rebem un enllaç amb la nostra creació que queda penjada al web. És una eina engrescadora i fantàstica per a fomentar la lectura i l’escriptura digitals.
Us convido a provar-ho!

La lectura canvia i el nostre cervell també


Vaig trobar ahir un monogràfic d'una revista Francesa: Science et Vie que en el seu número de setembre d'enguany l'ha dedicat a la lectura digital. En ell diferents experts exposen les seves opinions. He penjat l'enllaç al nostre delicious.


És un document digital interactiu i multimèdia. Jo només he pogut fer una lectura ràpida i lineal degut al meu francès rovellat. N'hauria de fer una segona lectura per extreure'n més informació rellevant.


M'ha cridat l'atenció el fet que existeix una disciplina, l'Ergonomia cognitiva, que s'ocupa sobretot de la lectura digital.


També que tot porta a pensar que no existeixen processos cerebrals específics a la lectura en pantalla.


Que llegint en pantalla es produix una ralentització de la lectura d'un 25%. Entre altres coses perquè una fase essencial de la lectura consisteix a memoritzar les coordenades espacials, la posició de les paraules importants en el text per poder-les retrovar sense esforç per verificar una informació i l'scrolling (desplaçament vertical i horitzontal que es pot fer en la pantalla) destrueix completament aquesta estabilitat i deteriora aquesta memòria espacial.


També que els canvis de pàgina en els e-books actuals dificulten la memorització del paràgraf en curs de la lectura i que el flash en negre que es produeix en canviar de pàgina, esborra en part la memòria de la imatge que acabem de llegir produint el que s'anomena "ceguesa de canvi". Com a conseqüència es perd l'atenció i es fa difícil recordar el que s'està llegint.


Que els hipervincles compliquen la tasca del lector i que en molta quantitat poden portar a la desorientació cognitiva perquè ens perdem en l'arquitectura del document i ens resulta difícil comprendre les relacions que uneixen les diferents parts del document. Això comporta que no es pugui seguir el fil del discurs.


Que el cervell del lector es sobrecarrega ja que es mobilitzen sis zones cerebrals que reconeixen el contrast, l'orientació, les mides, les corbes, les combinacions i aquest estress ens fa perdre el 30% de la força de treball cerebral. Això últim està molt visualment explicat en l'article.


Conclou dient que el lector de demà serà impacient i àvid de formats curts i que com que ha canviat la tecnologia de l'escriptura la de la lectura també ho farà amb aquesta primera.






Los otros

Aquest cap de setmana m'he trobat amb uns amics amb els que feia temps que no em veia i un d'ells em va explicar un acudit que rutlla força, referit a la premsa diària:

- ¿Sabes cómo les llaman a los periódicos en papel?
- Pues no.
- Los otros. Porque estan muertos y lo sabe todo el mundo menos ellos.

Li he estat donant voltes i és cert que els usos de lectura de premsa diària han variat d'uns anys ençà.

A casa érem dels que compràvem la premsa cada dia i hem deixat de fer-ho per manca de temps per poder-la llegir. Només llegim premsa en paper els caps de setmana.

Vaig acabar d'estudiar fa poc i la majoria dels meus companys són d'una generació més jove i llegien premsa digital. En paper només consumien publicacions gratuïtes.

El fet incontestable de la pèrdua de lectors del format paper queda palès en les campanyes que fan totes les grans capçaleres per fidelitzar els lectors d'entre setmana, amb col.leccions literàries i cartilles de cupons per aconseguir a un preu molt asequible estris de qualsevol mena. I sembla que fins i tot a això també hi han renunciat en els últims temps. Efecte crisi?

El cert és que amb la crisi i la pèrdua de lectors en paper, algunes d'elles han patit restructuracions importants que han redundat en la qualitat dels articles de les seves publicacions. Per exemple, aplicant correctors automàtics als textos que produeixen errors de comprensió o d'acudit a l'hora de llegir-los.

Evidentment les empreses s'han adonat d'aquest canvi en els hàbits de lectura dels seus clients i és per això que a les edicions digitals dels diaris se'n poden trobar tota mena de versions tant per a dispositius de lectura digital com ara PDA/PSP i telèfons mòvils i eines com els sindicadors de continguts o RSS.

Es clar que cal també esmentar que la lectura de la premsa sempre ha estat fragmentada i el lector ha pogut triar el seu propi itinerari en funció dels seus gustos, interessos i necessitat d'informació.

dijous, 10 de desembre del 2009

Fira del llibre digital

El passat mes de novembre va tenir lloc a Madrid la primera fira del llibre digital. Aquesta fira pretén establir-se com un esdeveniment comercial, d’intercanvi, de debat, i de consolidació del llibre digital. La fira va tenir lloc dins el marc del FICOD 09 (Foro Internacional de Contenidos Digitales), i va ser organitzada per Cultura Net i Bubok.
Aquesta fira, més que un esdeveniment puntual constituirà una plataforma de coneixement, divulgació, i sistematització de tots els processos que intervenen en l’imparable trànsit del llibre imprès al digital.
Dins el programa hi havia taules rodones, conferències, exposicions, tallers, … i en general va tenir una bona acollida.

El llibre digital també va ser el protagonista de la 44ª ed. de la fira del llibre de Durango que es va celebrar el passat cap de setmana. Es van situar diversos stands informatius a la fira i tot i distribuir-se títols, la funció bàsicament era informar als ciutadans sobre aquesta nova forma de lectura.
Aquest nou format, també es veu com una oportunitat per les llengües minoritàries perquè donen major visibilitat i permeten la divulgació a menor preu.

En definitiva el llibre digital està tenint molt bona acollida i està present cada vegada més en diferents esdeveniments.

Sílvia Sanahuja

Lús dels llibres digitals a les aules no és innovació, és un negoci editorial

"Aquelles escoles que es quedin amb l´ús de llibres de text digitals no avançaran. En canvi, aquells professionals que sàpiguen donar-li la volta i utilitzar altre tipus de contingut, generat o compartit, innovaran i seguiran endavant".
Aquestes paraules són de Ramon Barlam, impulsor de l'ús de les noves tecnologies a l'escola, consultor de practicum de psicopedagogia de la UOC i codirector del projecte Espurna (proposta per compartir coneixements entre totes les escoles i instituts de Catalunya).
Ramon Barlam creu que es vincula l´ús dels ordinadors només amb la utilització del llibre digital, i que els llibres de text, siguin en paper o digitlas, són incompatibles amb la societat del coneixement, ja que aquest s'ha de compartir, s'ha de generar i sobretot ha de ser obert i lliure.
La realitat és que si amb la pissarra digital es fa el mateix ús que amb la pissarra versa, no s'innova.
I el que tampoc ha de ser és que s'interpreti l'ordinador a les aules com una innovació, perquè això, d'innovador, no té absolutament res.
Possiblement l'errada estigui en comparar l'educació que hem rebuts els adults amb l'escola d'ara ja que el context informatiu és totalment diferent.
El futur dins de l'educació és revisar i planificar novament l'educació, on cada vegada més els mestres estan més preparats però no hi troben les condicions adients per tal que es produeixin més processos d'innovació.
Una nova paraula que neix de totes aquestes inquietuts: edupunks i la utilitzaríem per referir-nos a aquelles mestres que intenten experimentar amb noves metodologies i eines.
Haurem d'esperar un cert temps per veure els resultats de tot plegat: nivell de comprensió lectora entre els alumnes, llibres digitals, educació, societat del coneixement, noves metodologies i eines i edupunks!
Podeu consultar l'article publicat el 13 d'octubre de 2009 a:

Clásicos de literatura infantil y juvenil




"Clásicos de literatura infantil y juvenil" (Clásicos LIJ) és un projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, en col·laboració amb el Ministerio de Educación, l'objectiu del qual és portar a les aules de primària i secundària obres i autors de referència de la literatura infantil i juvenil espanyola a partir de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula.
S'hi poden trobar propostes didàctiques per a l'aula, com fer cerques d'informació, activitats, comprensió de textos,...
S'han creat dos perfils per tal de poder accedir a la informació, un pels alumnes i un altre pels professors. La informació s'enriqueix amb la informació dels autors extreta de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (fitxes catalogràfiques, imatges, enllaços,...).

Pot ser un recurs a tenir en compte tant per a mestres com per bibliotecaris.
L'enllaç és el següent:
http://www.cervantesvirtual.com/portal/lijclasicos/


A part d'aquest projecte, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té la seva Biblioteca de Literatura Infantil y Juvenil, que conté un catàleg virtual d'autors amb llengua espanyola, d'obres infantils i juvenils, revistes, contes,... dirigit al món de l'educació, l'edició, formació i investigació. També molt interessant.


Sílvia Sanahuja

dimarts, 8 de desembre del 2009

Generació Google

D’un temps cap aquí es parla de l’anomenada “Generació Google”, d’infants i joves nascuts després del 1993 en un món dominat per Internet. Els d’aquesta generació serien els més capacitats de la web, els més capacitats en l’ús de les TIC. No obstant això, un estudi publicat el 2008 i elaborat per la British Library i la JISC (Joint Information Systems Commitee), sota el títol Information behaviour of the researcher of the future, qüestiona aquesta imatge preconcebuda.
Molts del que treballem en biblioteques ens adonem que el primer i únic contacte amb el coneixement que tenen la gran majoria d’aquests infants i joves és Internet i els seus motors de cerca. Per molts d’ells, buscar informació es redueix a fer una cerca a Google. En pocs casos aquesta informació es busca a un llibre o a la Web de la biblioteca. I encara més: els resultats obtinguts a Google són assumits com la veritat absoluta, com la resposta única a la seva consulta. No s’avalua la informació provinent de les webs consultades, es mira més que es llegeix, es fa una lectura superficial del text, es practica una mena de “zaping” compulsiu de pàgina a pàgina, hi ha una gran impaciència en la recerca i la navegació i tolerància zero per a qualsevol retard en la satisfacció de les seves necessitats.... No és estrany que hi hagi qui parli també de la generació “Copiar i enganxar”.
Molts d’aquests aspectes que veiem a les escoles i a les biblioteques es recullen en aquest estudi. Amb això s’evidencia que Internet és una gran eina, però que cal aprendre a utilitzar-la amb criteri. Des de l’escola i també des de les biblioteques caldria potenciar l’adquisició de competències bàsiques en la cerca i l’avaluació crítica de la informació del Web per passar de ser simples lectors navegadors a lectors digitals crítics, segons la definició de Burbules i Callister (Vegeu Educación: Riesgos y promesas de las nuevas tecnologias. Barcelona, Granica, 2001).

La litúrgia del llibre

Cal reconèixer que el format del llibre és prou efectiu. Ocupa poc espai, el podem encabir en una butxaca i el contingut ens pot distreure durant hores i hores. El format tradicional del llibre és tan eficient que no l’hem vist amenaçat fins ara que el llibre digital ha aconseguit calcar-ne quasi totes les característiques. Què té de millor el llibre digital que el llibre en paper? De moment, res. D’aquí poc, molt.

Un llibre és el suport des d’on llegir-lo o el seu contingut? Costa pronunciar-ho en veu alta, però potser el pas del llibre de paper al llibre digital és simplement una qüestió de costum. De totes formes, així com molta gent segueix anant al cinema quan vol veure una pel·lícula, també hi haurà a qui li agradarà omplir els prestatges de casa amb llibres de diferents mides i colors. O és que algú és capaç d’imaginar-se un Sant Jordi convertit en un simple intercanvi d’arxius?


Apocalíptics i integrats

Llegim cada dia davant d’un ordinador: notícies, correus, blocs, fòrums...

Des d’aquest punt de vista la lectura digital és un fet quotidià que ja forma part de les nostres vides. Ho tenim absolutament assumit i avui dia no s’entén una feina sense la lectura digital. Aquí no hi ha apocalíptics ni integrats de la lectura digital. Vist així llegir un e-book no està tan lluny de llegir a una pantalla d’ordinador. Si prescindim del llibre com a objecte i només considerem l’acte de llegir, el suport no importa. A més, l’e-book presenta avantatges evidents pel món d’avui. Economia, usabilitat i respecte pel medi ambient (estalvi de paper, de massa forestal).

Ara bé, quan parlem de lectura literària, de llegir una novel·la, un assaig o poesia sovint es veu la pantalla com un estrany. Ara sí que ens trobem amb els apocalíptics, els tecnofòbics, que consideren que la lectura literària en pantalla no podrà igualar l’experiència sensorial de tenir entre les mans un llibre imprès.

I és ben cert que ens falta experiència al respecte, hi ha camí encara per recórrer. Però també és indiscutible que se’ns obre tot un món d’oportunitats . Com ara poder anotar el text que llegim amb els nostres comentaris, les lectures col·lectives en xarxa, compartir biblioteques personals i d’altres possibilitats que no podem imaginar-nos a hores d’ara.

Llegir a l'escola.

Les noves tecnologies envaeixen les escoles. Les TIC han de ser presents en totes les unitats didàctiques, no podem aturar-nos. L’escola ha d’avançar, és clar, com avança la societat. No es pot pas quedar enrere, com un castell fortificat, envoltat de fossar, on no hi entra res, ni ningú.
Però cal tenir molt present, sobretot amb els més petits, que la lluita per engrescar a la lectura, l’adquirir uns bons hàbits lectors, crec que s’han de fomentar, si parlem d’escola, a dins de l’aula, a la biblioteca d’aula, a la biblioteca d’escola... i aquestes biblioteques han de tenir ordinadors i estar connectades a la xarxa i tot el què vulgueu, però… la descoberta d’un bon llibre, la màgia de pensar què ens explicarà aquell conte o aquell altre, remenar-los, fer-ne piles mentre t’asseus al damunt dels coixins i els vas fullejant… això no ho hem de perdre de vista, hem de fer-ho a l’escola, perquè encara que algunes famílies també ho facin, segur que no n’hi ha prou i des de l’escola hi hem d’ajudar, sinó difícilment sorgiran bons lectors, això sense pensar que hi ha molts nens i nenes que és l’escola, l’únic punt de contacte que tenen amb els llibres.
Tots els nens i nenes es motiven i s’engresquen quan estan davant de l’ordinador, però si voleu que us digui la veritat, mai no he vist uns ulls tan esbatanats i unes cares tan embadalides, com quan obro un llibre i els dic…”Hi havia una vegada...”
Així doncs, oferim als alumnes les noves tecnologies, ensenyem a treballar i a fer servir la informació que tenim a l’abast, però, si us plau, no anem d’un extrem a l’altre, com ha passat moltes vegades. Que no ens quedem mai sense el temps per explicar un bon conte, per deixar-los veure un llibre que hem portat de casa o per llegir, simplement pel plaer de llegir.

Ara toca "canviar el xip"

Darrerament a l’escola parlem sovint de les competències bàsiques. És a dir, allò que hem d’ensenyar als infants per tal de poder enfrontar-se a la vida personal i professional d’una manera satisfactòria. Ens referim a la vida d’avui en dia. La vida del segle XXI, l’era de la informació, l’era digital.
És per això, per afrontar els reptes de la nova societat, que les programacions han de canviar. Però de fet, no cal canviar-les totes, només caldrà variar l’enfocament. Mirar-ho tot des d’una altra òptica.
Veient primer la part positiva, descobrim que se’ns treu una gran càrrega als ensenyants, ja que ara, ja no hem de preocupar-nos a fer aprendre la informació als nens i nenes. La informació, quan els calgui, ja la poden trobar a la xarxa i per tant no cal ensenyar-la. Dit això, sembla que així ens hagi de sobrar temps a l’aula, que potser no sabrem què fer si no cal fer aprendre de memòria quantes potes tenen els insectes, quins rius hi ha a Espanya o quins són els arbres de fulla caduca.
Però ara ve la part més difícil, se’ns afegeix un nou repte. Si bé no cal fer aprendre la informació, si que hem d’ensenyar a gestionar aquesta informació. Ensenyar al nen i a la nena a poder ser crítics amb aquesta informació i saber si ens en podem refiar o no, si allò que ens diu és cert o no... fet que fins ara no ens passava, o no ens passava tant, ja que les enciclopèdies o llibres amb els quals ens ajudàvem per treballar els diferents continguts, tenien un nom i un cognom i per tant un prestigi i una credibilitat.
Déu n’hi do, doncs, la tasca que se’ns proposa. No és gens fàcil i les estratègies que podem fer servir són encara difícils i noves per a nosaltres.
De temps doncs, no ens en sobrarà pas, ja ens podem posar les piles i “canviar el xip”, l’era digital ens espera.

dilluns, 7 de desembre del 2009

L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL


Les noves habilitats

Sovint se senten veus que anuncien el final de la lectura però no serà pas així perquè la lectura continua i continuarà sent fonamental per a l’accés al coneixement.
El que sí és cert és que l’alfabetisme estrictament lletrat com enteníem fins ara, ja no és suficient. Els textos electrònics exigeixen una nova alfabetització . Hi ha el perill de perdre’s en els diferents vincles que es van relacionant i acabar en una selva d’informacions inconnexes . El lector, per tant, ha de tenir un domini de les noves habilitats i els estudiants i usuaris han de ser competents en les noves alfabetitzacions de les TIC.

Cultura i nadius digitals


Es parla de “nadius digitals” per definir els infants i joves actuals que utilitzen les noves tecnologies de forma massiva. En un col·loqui, Emmanuel Vergès, director de l’associació francesa Zinc – Espace Culture Multimédia de Marsella, es preguntava com fer que aquest joves esdevinguin culturalment competents gràcies a aquestes noves tecnologies, és a dir que els coneixements culturals els arribin també per aquests mitjans.

Les eines digitals ens fan receptors d’informació i de coneixements però alhora també creadors o difusors. Els joves poden intercanviar arxius de música, els seus estats d’ànim, etc. amb molta facilitat. En canvi els agents culturals, els artistes o músics no es plantegen la difusió de les seves obres utilitzant per exemple les eines peer to peer. Més aviat s’intenta sancionar aquesta pràctica com hem pogut veure aquests darrers dies.

Potser caldria una nova aproximació dels creadors artístics a l’ús de les tecnologies per arribar als que més les utilitzen, menys jerarquitzada i vista d’una forma més horitzontal. Amb aquesta finalitat, l’Associació Zinc treballa des del centre cultural La belle de mai de Marsella en projectes de creació i d’experimentació artística i d’escriptura multimèdia amb una finalitat educativa. Intenten apropar el públic a unes pràtiques culturals i artístiques que es fonamenten en les noves tecnologies, cercant però que els receptors desenvolupin unes competències particulars, un esperit crític davant del que els arriba per aquests mitjans. És interessant aquest punt de vista i ha arribat també a Catalunya, concretament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on s’acaba de presentar el projecte CCCB-Lab, que té per objectiu la investigació i la innovació en l’àmbit cultural prestant una atenció especial a l’evolució dels gèneres i formats.

diumenge, 6 de desembre del 2009


AQUELLAS PEQUEÑAS COSAS
(o coses que enyoraré si els e-books substitueixen els llibres de paper)

-Llepar–me la iema del dit i passar pàgina.
-Posar la foto del nen o la targeta de metro de punt de llibre.
-Descobrir com després de 20 anys d’haver–lo llegit per primera vegada El guardián entre el centeno ha envellit (igual que jo).
-Doblegar la punteta dreta del full a falta d’un punt de llibre com cal i desdoblegar–lo per a continuar la lectura i seguir doblegant puntetes fins a descobrir que el llibre ha quedat com un acordió per el seu extrem nord–est.
-Llegir estirada al llit i apoiar La ciudad de los prodigios sobre el pit amb els canells adolorits pel pes de les pàgines i notar un lleuger moviment del llibre pum-pum-pum-pum sincopat amb els bategs del meu cor.
-Buscar Noveccento a la llibreria girant el cap a esquerra i dreta fins a marejar-me. La satisfacció de trobar-lo.
-Olorar les pàgines del llibre acabat de comprar barreja de tinta, paper i cola.
-Col•leccionar edicions del Barón Rampante i apilar-les a la tauleta de nit.

divendres, 4 de desembre del 2009

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez incorpora els llibres electrònics als seus serveis bibliotecaris i educatius amb el projecte "Territorio e-book"



Si feu clic a la imatge podreu accedir a una iniciativa de la FGSR sobre e-books dins de les seues acitivitats entorn al llibre infantil i juvenil i a potenciar la seua lectura entre els nens des de menuts fins als adolescents. Pot ser la coneixieu ja, però per si de cas.

dijous, 3 de desembre del 2009

Per una nova llibertat digital

En aquests dies assistim a un debat important sobre els drets i les llibertats a la xarxa. El dret a la llibertat d'expressió i el dret a la informació en totes les comunicacions, i sens dubte també a Internet, és imprescindible.

Les xarxes socials (Twitter, Facebook) i les eines de la Web 2.0 (Blogger, Wordpress) tenen un element comú: satisfan de manera immediata les necessitats expressives de l’ésser humà. Però hi ha molts poders i interessos que ja temen o utilitzen la xarxa, perquè creix sense "el seu" control, es mou sense "les seves" fronteres i, el més important, és gairebé "gratuït"... Perquè, malgrat el fet que molts governs promoguin la censura a Internet, la xarxa no és únicament una innovació tecnològica, també és una xarxa de centres d'informació, d'associacions, d'idees, d'iniciatives i de persones.

Citant a José Maria Mendiluce: “Sí, decididament, avancem cap aquesta espessa xarxa de la comunicació. Fem-la quasi ingovernable, perquè, lliure, sigui solidària, i emplenem-ne totes les fissures i els buits de complicitat entre tots els qui i les qui simplement ens volem comunicar en un món més just i més igualitari.”

Glòria Massana

Edi.cat: un projecte pioner de distribució d’e-books en català

El mes de setembre de 2008, les editorials catalanes Angle, Bromera i Cossetània es van unir per encetar un projecte pioner de distribució d’e-books en català: Edi.cat [www.edi.cat].

Edi.cat és una xarxa d’editors independents catalans fundada per Angle editorial, Bromera edicions i Cossetània edicions que han creat una aliança per la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial. Edi.cat impulsa també un ambiciós projecte de llibres digitals en català amb la venda electrònica de llibres digitals i lectors digitals.

Després de catorze mesos, el projecte s’ha convertit en un referent de la comercialització del llibre digital en català. Encara que les xifres comercials són força discretes (500 visites diàries de mitjana, 876 ebooks venuts i 600 usuaris registrats) la Plataforma que preveu arribar a un fons electrònic de 250 títols, ja disposa del seu rànquing propi dels llibres més demanats:

1. Diari d'un home de cinquanta anys de Henry James
2. Els diaris d'Adam i Eva de Mark Twain
3. Foc latent de Lluïsa Forrellad
4. El pou i el pèndol d’Edgar Allan Poe
5. Els llamps de la Maleïda de Mossèn Jaume Oliveras
6. Llibreta de Pequín de Vicent Partal

Glòria Massana

dilluns, 30 de novembre del 2009

Papel periódico

Con la aparición de los medios electrónicos de comunicación a mediados del Siglo 20, se afirmó que los periódicos desaparecerían. Han pasado más de sesenta años desde aquel suceso y los diarios siguen acudiendo a su cita todas las mañanas a los kioscos. No obstante, ha sido el internet quien ha tambaleado los cimientos de lo que conocemos como ‘periodismo escrito’, tanto desde el punto de vista periodístico como comercial.

En cuanto a lo periodístico, los reporteros han tenido que modernizarse en tan sólo unos años. Todo aquello que aprendieron en la universidad ha quedado obsoleto, pues ya no sólo vale saber investigar y escribir, sino que también es necesario saber grabar y editar audio y vídeos, además de aprender a utilizar un gestor de contenidos. Por supuesto esta situación ha derivado en que sus responsabilidades han aumentado, mientras que los salarios en el sector menguan cada día.

Y precisamente, en cuanto a lo financiero, los diarios comienzan a tener graves dilemas, pues aunque son más los lectores en internet, la publicidad en papel sigue siendo más rentable. En algunos casos los diarios han intentado cobrar por acceder a sus contenidos, ya sea en su totalidad o de forma parcial. Este último caso parece que se convertirá en una solución a mediado plazo, pues la primera se ha demostrado que no ha funcionado. Ejemplo de ello es El País (www.elpais.com), aunque todavía existen algunos periódicos que cobran por entrar en cualquiera de sus contenidos (www.reforma.com).

Este dilema seguramente será resuelto en el futuro, y no tanto por decisión de los grandes medios de comunicación escrita, ni mucho menos por los Bloggers, muchos de ellos férreos defensores del fin del papel, sino que serán los lectores, quienes, con su preferencia, inclinarán la balanza hacia uno u otro formato.

Para comprender más este fenómeno en la prensa, es recomendable leer el artículo El momento crucial de John Carlin, publicado en El País el 10 de mayo de 2009.

IMMIGRANTS I NADIUS DIGITALS


TOT RECORDANT UNA CONFERÈNCIA DE LAURA BORRÀS, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA HERMENEIA...

Hi ha una diferenciació entre immigrants i nadius digitals. Però la qüestió és que els professors d'avui poden ser immigrants i es troben davant d'alumnes que són d'una altra generació. Si no s'actualitzen no sabran ensenyar-los amb les eines o els recursos que ells ja tenen interioritzats. És en aquest moment que el professorat ha de fer de frontissa.
Per arribar a aconseguir una acció docent de qualitat és indispensable l'ús de les TIC per a l'aprenentatge virtual, o bé mixt. Encara que es transfereixi tecnologia i s'ensenyin materials... qui transforma la informació en coneixement és el professor. S'ha de donar a l'alumne la capacitat i les habilitats que li permetin manejar la informació .
S'ha d'ajustar la docència al context cultural de l'era digital en què vivim. La literatura digital, les textualitats electròniques o la creació col.lectiva en xarxa han de constituir una part necessària de la reconfiguració temàtica dels estudis literaris. Ara el professorat pot aprofitar les TIC per a generar espais de discussió i debat i també materials més complexos que estimulin l'autonomia dels estudiants dotant-los , al mateix temps, d'eines intel.lectuals necessàries per a pensar amb criteri.
Per als estudiants a distància l'activitat lectora és el seu espai natural de comunicació: instruccions de professor, missatges de correu, textos en PDF... En l'espai hipertextual un bon lector és un relector ja que en ser la lectura fragmentada i no seqüencial, la relectura esdevé metodologia inevitable en la construcció del sentit. Per tant planteja la lectura com una recerca que es pot identificar amb una organització de l'espai digital.

divendres, 27 de novembre del 2009

Estem preparats per conviure amb aquest nou model digital?


La Resposta la intentaré donar a partir d'un pla pilot que la Biblioteca pública de Lleida va realitzar sobre un taller de recerca adreçat als alumnes d'Eso i Batxillerat.

Abans d'explicar aquesta experiència ,m'agradaria fer una apreciació a les escoles, i als instituts les aules estan plenes de nens i nenes que han nascut després de l'aparició d'Internet i per ells, aquest fenomen està completament integrat a la seva vida diària i el viuen amb completa normalitat. Això contrasta amb que les persones que han d'educar i ensenyar aquests nens, educadors i bibliotecaris, que podem definir com a "nadius digitals", han hagut de sofrir aquest canvi de societat i pot ser que fins i tot alguns alumnes tinguin més destresa en manejar l'ordinador que el seu professor, ja que aquests són "immigrants digitals".

Des de les biblioteques hem observat que la competencia informacional dels ciutadans no s'incrementa de la mateixa forma que creix l'ús dels mitjans digitals. Arrel d'aquest taller adreçat als adolescents, hem pogut comprovar que els joves tenen una idea superficial de l'arquitectura de la web, no coneixen en general les fonts d'informació i menys que poden trobar en cadascuna d'elles, utilitzen sense cap tipus de coneixença a fons "el google" com buscador essencial en les seves busquedes d'informació, utilitzant un lleguatge natural per fer-ho.

En definitiva són nadius digitals que no saben utilitzar massa bé aquestes eines.

Les TIC aplicades a l'educació


Partim de la idea que l'educació és una eina imprescindible per a lluitar contra la fractura digital i que utilitzant un mètode educatiu on les noves tecnologies hi tinguen un paper intensiu es pot arribar a disminuir aquesta fractura.

Amb la inversió de les noves tecnologies al món educatiu sorgueix un nou model que comporta noves formes d'interactuar, relacionar-se i comunicar-se, i és en aquest model on crec que hem de buscar els motius de la disminució de la fractura digital.

Aquesta disminució ha estat reduïda gràcies a algunes accions que sobre el tema s'han anat treballan als centres educatius.

1.- Internet a les aules: la incorporació dels ordinadors esta cada cop més integrats a les aules. Aquesta acció ha fet que els alumnes es familiaritzen amb un nou "company" d'aula, que els obre la porta a un món de nous continguts i noves possibilitats d'apendre.

2.-Canvi d'enfocament de l'educació: avui en la majoria dels centres educatius s'ha passat de les classes magistrals a les classes de caràcter pràctic, on els alumnes han de buscar ells mateixos la informació i han d'ésser capaços de trobar, entendre, extreure la informació i sintetitzar-la. D'aquesta manera els continguts es poden assimilar més fàcilment i a més es practiquen tècniques de recerca d'informació.

En resum veiem com la incorporació de les TIC ha revolucionat el món educatiu, impossant progressivament un nou model d'aula, d'ensenyament, de relació alumne-professor i sobre tot d'aprenentatge.

eReader: ¿una herramienta para promover la lectura?

¿Cómo promover la lectura entre los más jóvenes cuando los libros son para ellos un medio eminentemente estático? Debemos reconocer que los niños de hoy nacen con un ratón en una mano, un móvil en la otra y con la mirada fija en una pantalla. Ante esta situación, tal vez una de las soluciones provenga precisamente del entorno de la Lectura Digital: los eReaders.

Aunque todavía no son asequibles para todas las familias ni para todas las instituciones de promoción de lectura, en algún momento pueden ser la herramienta para que niños y jóvenes se introduzcan en el mundo de la lectura, pues se les ofrece un soporte que es más cercano a su vida cotidiana.

Por otra parte, llama la atención que en estos momentos aparecen nuevas versiones de eReaders a una mayor velocidad con respecto a otro tipo de tecnología, precisamente porque necesitan abrir más el mercado ofreciendo funcionalidades novedosas.

Actualmente en el Estado Español existen tres editoriales reconocidas que ofrecen libros en formato digital: Bubok (www.bubok.es), Luarna (www.luarna.com) y Grammata (www.grammata.es).