dimarts, 29 de desembre del 2009
No som els únics
dimarts, 22 de desembre del 2009
Ha mort l'il·lustrador Enric Solbes
dissabte, 12 de desembre del 2009
divendres, 11 de desembre del 2009
Teoria de l'evolució
Aquest fet provoca que tots aquells professionals que ens dediquem a la venda de llibres, veiem de forma una mica preocupant la nostra feina. Quin serà el nostre futur ?
Sigui quin sigui està clar que, parlant en termes "darwinians", ens haurem d'adaptar o morir !!!!
el nou germà petit dels llibres
L‘Abacus forma part integrant dels socis que configuren el grup anomenat 36L (empresa promotora d’aquesta iniciativa), i per tant també en som distribuïdors. Aquest fet va provocar que tots aquells interessats o curiosos, no s’ho pensessin dues vegades i s’apropessin corrents a les nostres botigues. El petit estand que hi tenim habilitat per poder donar la informació sobre el Leqtor, es va convertir, en qüestió d’unes hores, en un formiguer de persones fascinades per conèixer el nou protagonista de la llibreria. En aquell moment no vaig poder evitar de pensar que tots els llibres de la botiga es devien mirar amb recel al seu nou germà petit.
Leer.es
D’entre totes les seccions que presenta el portal destaquen els recursos als docents, a les famílies i als estudiants, amb materials didàctics de totes les matèries.
També es pot destacar el que anomenen “Acción especial”. Es tracta de convidar cada mes als estudiants a realitzar proves i així col·laborar activament en el projecte: la primera “acción especial” consisteix en crear un cartell, un vídeo o una cunya de ràdio en format MP3 per tal de promocionar el portal. El millor de tot és que si no saps, no hi ha cap problema: també ofereixen guies per fer vídeos i podcasts!
La veritat és que val molt la pena fer una volta pel portal: http://leer.es/
Grup GRETEL de la UAB
El grup Gretel disposa d'un portal propi que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil que es generen a la universitat. Hi trobem reunida diversa informació sobre cursos, xarxes i grups de investigació, així com multitud de recursos virtuals en benefici del foment de la literatura infantil i juvenil.
Aquest departament ha engegat un Màster en Biblioteca Escoltar i Foment de la Lectura, així com un altre de Llibres i Literatura per a Infats i Joves, aquest darrer, coorganitzat amb el Banco del Libro de Venezuela. Aquests màsters, juntament amb el Postgrau de Mediació Cultural per al Foment de la Lectura que ofereixen la Universitat de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat, són pioners en propostes de tercer cicle de foment de la lectura i tenen la peculiaritat d'impartir-se en modalitat semipresencial.
És prou simptomàtic que aquestes iniciatives cabdals de foment de la lectura s'imparteixin bàsicament en format digital, la qual cosa ens demostra l'acceptació i el benentès normalitzat de la lectura digital per part dels principals agents implicats.
Retornant al Màster de Llibres i Literatura per a Infants i Joves de la UAB, trobem que neix de la voluntat de crear un referent de qualitat formativa que es projecti a ambdues bandes de l’Atlàntic i que estengui la seva oferta als diferents països iberoamericans a través de la col·laboració amb les institucions públiques i privades de trajectòria en aquest camp. Per això, la capacitació a distància amb una trobada presencial ha estat l’opció més operativa per tal de poder incorporar progressivament la participació dels professionals més reconeguts del sector, facilitant així un horitzó comú de formació dels professionals del foment de la lectura de diferents països.
El grup Gretel fa anys que duu a terme una tasca imprescindible, vetllant i aprofundint en la Literatura Infantil i Juvenil, amb l'objectiu de dignificar-la i normalitzar-la en l'àmbit de la recerca universitària. Caldrà doncs, que els i les mediadors/es de la lectura en fem ús dels recursos i el coneixement que ens aporten.
Escoles en Xarxa
Existeixen propostes d’educació en comunicació a les escoles, així com un clam gremial d’instaurar la figura d’un docent especialitzat en comunicació. Tanmateix, l’escassetat de recursos i d’infraestructura, ho redueix tot a bons propòsits que esperem albirar a mig termini.
La realitat, rau en iniciatives sorgides de l’àmbit privat i del tercer sector, amb l’implicació d’un gruix de mestres i professors/es predisposats a innovar. Un bon exemple de bones pràctiques en comunicació, és el projecte Escoles en Xarxa, una iniciativa sorgida del diari digital Vilaweb i d’Òmnium Cultural. Consisteix en “un projecte de periodisme digital que connecta, mitjançant un sistema de blocs en línia, centres d’educació primària i secundària (públics, concertats i privats) dels territoris de parla catalana interessats en la implementació de les TAC en l’àmbit educatiu i en la creació d’una xarxa de comunicació virtual entre centres.”
Aquesta iniciativa estableix un nexe d’interrelació entre els alumnes d’arreu dels Països Catalans, compartint i expandint les experiències viscudes a les escoles gràcies a la proximitat que ofereix la xarxa . D’altra banda, fomenta l’ús social del català, la lecto-escriptura, així com la descoberta del periodisme digital a partir de la pròpia experiència.
Idea
La idea de crear un projecte on els nens puguin crear la seva història, on puguin crear el seu propi llibre mentre aprenen a fer servir les TIC mentre es diverteixen, és una idea fantàstica. Però la veritat és que jo encara he de pair tota la informació i tot el material que la col·lecció presenta: llibre, teatret, tractament de textos, il·lustracions animades, karaoke, guia per a pares i educadors...I Plató, no ens oblidem del talp Plató!
UNA MÀ DE CONTES
UNA MÀ DE CONTES
He explorat amb el meu fill de 4 anys la web www.unamadecontes.com i hem trobat que era una eina fantàstica per llegir i escriure contes. La web està vinculada a un programa que s’emet a TV3 amb el mateix títol i que té una excel•lent factura.
Mitjançant aquesta web podem escoltar contes animats amb il•lustracions i materials carregats d’imaginació. Per altra banda hi ha una aplicació anomenada Tallers que consisteix en inventar un conte i il•lustrar-lo o bé dibuixar un conte ja publicat. Es pot il•lustrar el conte amb dibuixos o bé retallant i enganxant textures amb un programa tipus photoshop. Hi ha un altra opció interessantíssima que consisteix en subtitular en català, castellà, aranès o anglès un conte ja il•lustrat. Una manera fantàstica de practicar la traducció o bé reinterpretar un conte.
Una vegada hem fet el nostre conte únic i original posem la nostra adreça electrònica i rebem un enllaç amb la nostra creació que queda penjada al web. És una eina engrescadora i fantàstica per a fomentar la lectura i l’escriptura digitals.
Us convido a provar-ho!
La lectura canvia i el nostre cervell també
Los otros
- ¿Sabes cómo les llaman a los periódicos en papel?
- Pues no.
- Los otros. Porque estan muertos y lo sabe todo el mundo menos ellos.
Li he estat donant voltes i és cert que els usos de lectura de premsa diària han variat d'uns anys ençà.
A casa érem dels que compràvem la premsa cada dia i hem deixat de fer-ho per manca de temps per poder-la llegir. Només llegim premsa en paper els caps de setmana.
Vaig acabar d'estudiar fa poc i la majoria dels meus companys són d'una generació més jove i llegien premsa digital. En paper només consumien publicacions gratuïtes.
El fet incontestable de la pèrdua de lectors del format paper queda palès en les campanyes que fan totes les grans capçaleres per fidelitzar els lectors d'entre setmana, amb col.leccions literàries i cartilles de cupons per aconseguir a un preu molt asequible estris de qualsevol mena. I sembla que fins i tot a això també hi han renunciat en els últims temps. Efecte crisi?
El cert és que amb la crisi i la pèrdua de lectors en paper, algunes d'elles han patit restructuracions importants que han redundat en la qualitat dels articles de les seves publicacions. Per exemple, aplicant correctors automàtics als textos que produeixen errors de comprensió o d'acudit a l'hora de llegir-los.
Evidentment les empreses s'han adonat d'aquest canvi en els hàbits de lectura dels seus clients i és per això que a les edicions digitals dels diaris se'n poden trobar tota mena de versions tant per a dispositius de lectura digital com ara PDA/PSP i telèfons mòvils i eines com els sindicadors de continguts o RSS.
Es clar que cal també esmentar que la lectura de la premsa sempre ha estat fragmentada i el lector ha pogut triar el seu propi itinerari en funció dels seus gustos, interessos i necessitat d'informació.
dijous, 10 de desembre del 2009
Fira del llibre digital
Aquesta fira, més que un esdeveniment puntual constituirà una plataforma de coneixement, divulgació, i sistematització de tots els processos que intervenen en l’imparable trànsit del llibre imprès al digital.
Dins el programa hi havia taules rodones, conferències, exposicions, tallers, … i en general va tenir una bona acollida.
El llibre digital també va ser el protagonista de la 44ª ed. de la fira del llibre de Durango que es va celebrar el passat cap de setmana. Es van situar diversos stands informatius a la fira i tot i distribuir-se títols, la funció bàsicament era informar als ciutadans sobre aquesta nova forma de lectura.
Aquest nou format, també es veu com una oportunitat per les llengües minoritàries perquè donen major visibilitat i permeten la divulgació a menor preu.
En definitiva el llibre digital està tenint molt bona acollida i està present cada vegada més en diferents esdeveniments.
Sílvia Sanahuja
Lús dels llibres digitals a les aules no és innovació, és un negoci editorial
Clásicos de literatura infantil y juvenil
L'enllaç és el següent: http://www.cervantesvirtual.com/portal/lijclasicos/
dimarts, 8 de desembre del 2009
Generació Google
Molts del que treballem en biblioteques ens adonem que el primer i únic contacte amb el coneixement que tenen la gran majoria d’aquests infants i joves és Internet i els seus motors de cerca. Per molts d’ells, buscar informació es redueix a fer una cerca a Google. En pocs casos aquesta informació es busca a un llibre o a la Web de la biblioteca. I encara més: els resultats obtinguts a Google són assumits com la veritat absoluta, com la resposta única a la seva consulta. No s’avalua la informació provinent de les webs consultades, es mira més que es llegeix, es fa una lectura superficial del text, es practica una mena de “zaping” compulsiu de pàgina a pàgina, hi ha una gran impaciència en la recerca i la navegació i tolerància zero per a qualsevol retard en la satisfacció de les seves necessitats.... No és estrany que hi hagi qui parli també de la generació “Copiar i enganxar”.
Molts d’aquests aspectes que veiem a les escoles i a les biblioteques es recullen en aquest estudi. Amb això s’evidencia que Internet és una gran eina, però que cal aprendre a utilitzar-la amb criteri. Des de l’escola i també des de les biblioteques caldria potenciar l’adquisició de competències bàsiques en la cerca i l’avaluació crítica de la informació del Web per passar de ser simples lectors navegadors a lectors digitals crítics, segons la definició de Burbules i Callister (Vegeu Educación: Riesgos y promesas de las nuevas tecnologias. Barcelona, Granica, 2001).
La litúrgia del llibre
Cal reconèixer que el format del llibre és prou efectiu. Ocupa poc espai, el podem encabir en una butxaca i el contingut ens pot distreure durant hores i hores. El format tradicional del llibre és tan eficient que no l’hem vist amenaçat fins ara que el llibre digital ha aconseguit calcar-ne quasi totes les característiques. Què té de millor el llibre digital que el llibre en paper? De moment, res. D’aquí poc, molt.
Un llibre és el suport des d’on llegir-lo o el seu contingut? Costa pronunciar-ho en veu alta, però potser el pas del llibre de paper al llibre digital és simplement una qüestió de costum. De totes formes, així com molta gent segueix anant al cinema quan vol veure una pel·lícula, també hi haurà a qui li agradarà omplir els prestatges de casa amb llibres de diferents mides i colors. O és que algú és capaç d’imaginar-se un Sant Jordi convertit en un simple intercanvi d’arxius?
Apocalíptics i integrats
Llegim cada dia davant d’un ordinador: notícies, correus, blocs, fòrums...
Des d’aquest punt de vista la lectura digital és un fet quotidià que ja forma part de les nostres vides. Ho tenim absolutament assumit i avui dia no s’entén una feina sense la lectura digital. Aquí no hi ha apocalíptics ni integrats de la lectura digital. Vist així llegir un e-book no està tan lluny de llegir a una pantalla d’ordinador. Si prescindim del llibre com a objecte i només considerem l’acte de llegir, el suport no importa. A més, l’e-book presenta avantatges evidents pel món d’avui. Economia, usabilitat i respecte pel medi ambient (estalvi de paper, de massa forestal).
Ara bé, quan parlem de lectura literària, de llegir una novel·la, un assaig o poesia sovint es veu la pantalla com un estrany. Ara sí que ens trobem amb els apocalíptics, els tecnofòbics, que consideren que la lectura literària en pantalla no podrà igualar l’experiència sensorial de tenir entre les mans un llibre imprès.
I és ben cert que ens falta experiència al respecte, hi ha camí encara per recórrer. Però també és indiscutible que se’ns obre tot un món d’oportunitats . Com ara poder anotar el text que llegim amb els nostres comentaris, les lectures col·lectives en xarxa, compartir biblioteques personals i d’altres possibilitats que no podem imaginar-nos a hores d’ara.
Llegir a l'escola.
Però cal tenir molt present, sobretot amb els més petits, que la lluita per engrescar a la lectura, l’adquirir uns bons hàbits lectors, crec que s’han de fomentar, si parlem d’escola, a dins de l’aula, a la biblioteca d’aula, a la biblioteca d’escola... i aquestes biblioteques han de tenir ordinadors i estar connectades a la xarxa i tot el què vulgueu, però… la descoberta d’un bon llibre, la màgia de pensar què ens explicarà aquell conte o aquell altre, remenar-los, fer-ne piles mentre t’asseus al damunt dels coixins i els vas fullejant… això no ho hem de perdre de vista, hem de fer-ho a l’escola, perquè encara que algunes famílies també ho facin, segur que no n’hi ha prou i des de l’escola hi hem d’ajudar, sinó difícilment sorgiran bons lectors, això sense pensar que hi ha molts nens i nenes que és l’escola, l’únic punt de contacte que tenen amb els llibres.
Tots els nens i nenes es motiven i s’engresquen quan estan davant de l’ordinador, però si voleu que us digui la veritat, mai no he vist uns ulls tan esbatanats i unes cares tan embadalides, com quan obro un llibre i els dic…”Hi havia una vegada...”
Així doncs, oferim als alumnes les noves tecnologies, ensenyem a treballar i a fer servir la informació que tenim a l’abast, però, si us plau, no anem d’un extrem a l’altre, com ha passat moltes vegades. Que no ens quedem mai sense el temps per explicar un bon conte, per deixar-los veure un llibre que hem portat de casa o per llegir, simplement pel plaer de llegir.
Ara toca "canviar el xip"
És per això, per afrontar els reptes de la nova societat, que les programacions han de canviar. Però de fet, no cal canviar-les totes, només caldrà variar l’enfocament. Mirar-ho tot des d’una altra òptica.
Veient primer la part positiva, descobrim que se’ns treu una gran càrrega als ensenyants, ja que ara, ja no hem de preocupar-nos a fer aprendre la informació als nens i nenes. La informació, quan els calgui, ja la poden trobar a la xarxa i per tant no cal ensenyar-la. Dit això, sembla que així ens hagi de sobrar temps a l’aula, que potser no sabrem què fer si no cal fer aprendre de memòria quantes potes tenen els insectes, quins rius hi ha a Espanya o quins són els arbres de fulla caduca.
Però ara ve la part més difícil, se’ns afegeix un nou repte. Si bé no cal fer aprendre la informació, si que hem d’ensenyar a gestionar aquesta informació. Ensenyar al nen i a la nena a poder ser crítics amb aquesta informació i saber si ens en podem refiar o no, si allò que ens diu és cert o no... fet que fins ara no ens passava, o no ens passava tant, ja que les enciclopèdies o llibres amb els quals ens ajudàvem per treballar els diferents continguts, tenien un nom i un cognom i per tant un prestigi i una credibilitat.
Déu n’hi do, doncs, la tasca que se’ns proposa. No és gens fàcil i les estratègies que podem fer servir són encara difícils i noves per a nosaltres.
De temps doncs, no ens en sobrarà pas, ja ens podem posar les piles i “canviar el xip”, l’era digital ens espera.
dilluns, 7 de desembre del 2009
L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL
Les noves habilitats
Sovint se senten veus que anuncien el final de la lectura però no serà pas així perquè la lectura continua i continuarà sent fonamental per a l’accés al coneixement.
El que sí és cert és que l’alfabetisme estrictament lletrat com enteníem fins ara, ja no és suficient. Els textos electrònics exigeixen una nova alfabetització . Hi ha el perill de perdre’s en els diferents vincles que es van relacionant i acabar en una selva d’informacions inconnexes . El lector, per tant, ha de tenir un domini de les noves habilitats i els estudiants i usuaris han de ser competents en les noves alfabetitzacions de les TIC.
Cultura i nadius digitals
Es parla de “nadius digitals” per definir els infants i joves actuals que utilitzen les noves tecnologies de forma massiva. En un col·loqui, Emmanuel Vergès, director de l’associació francesa Zinc – Espace Culture Multimédia de Marsella, es preguntava com fer que aquest joves esdevinguin culturalment competents gràcies a aquestes noves tecnologies, és a dir que els coneixements culturals els arribin també per aquests mitjans.
Les eines digitals ens fan receptors d’informació i de coneixements però alhora també creadors o difusors. Els joves poden intercanviar arxius de música, els seus estats d’ànim, etc. amb molta facilitat. En canvi els agents culturals, els artistes o músics no es plantegen la difusió de les seves obres utilitzant per exemple les eines peer to peer. Més aviat s’intenta sancionar aquesta pràctica com hem pogut veure aquests darrers dies.
Potser caldria una nova aproximació dels creadors artístics a l’ús de les tecnologies per arribar als que més les utilitzen, menys jerarquitzada i vista d’una forma més horitzontal. Amb aquesta finalitat, l’Associació Zinc treballa des del centre cultural La belle de
diumenge, 6 de desembre del 2009
AQUELLAS PEQUEÑAS COSAS
(o coses que enyoraré si els e-books substitueixen els llibres de paper)
-Llepar–me la iema del dit i passar pàgina.
-Posar la foto del nen o la targeta de metro de punt de llibre.
-Descobrir com després de 20 anys d’haver–lo llegit per primera vegada El guardián entre el centeno ha envellit (igual que jo).
-Doblegar la punteta dreta del full a falta d’un punt de llibre com cal i desdoblegar–lo per a continuar la lectura i seguir doblegant puntetes fins a descobrir que el llibre ha quedat com un acordió per el seu extrem nord–est.
-Llegir estirada al llit i apoiar La ciudad de los prodigios sobre el pit amb els canells adolorits pel pes de les pàgines i notar un lleuger moviment del llibre pum-pum-pum-pum sincopat amb els bategs del meu cor.
-Buscar Noveccento a la llibreria girant el cap a esquerra i dreta fins a marejar-me. La satisfacció de trobar-lo.
-Olorar les pàgines del llibre acabat de comprar barreja de tinta, paper i cola.
-Col•leccionar edicions del Barón Rampante i apilar-les a la tauleta de nit.
divendres, 4 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
Per una nova llibertat digital
Les xarxes socials (Twitter, Facebook) i les eines de la Web 2.0 (Blogger, Wordpress) tenen un element comú: satisfan de manera immediata les necessitats expressives de l’ésser humà. Però hi ha molts poders i interessos que ja temen o utilitzen la xarxa, perquè creix sense "el seu" control, es mou sense "les seves" fronteres i, el més important, és gairebé "gratuït"... Perquè, malgrat el fet que molts governs promoguin la censura a Internet, la xarxa no és únicament una innovació tecnològica, també és una xarxa de centres d'informació, d'associacions, d'idees, d'iniciatives i de persones.
Citant a José Maria Mendiluce: “Sí, decididament, avancem cap aquesta espessa xarxa de la comunicació. Fem-la quasi ingovernable, perquè, lliure, sigui solidària, i emplenem-ne totes les fissures i els buits de complicitat entre tots els qui i les qui simplement ens volem comunicar en un món més just i més igualitari.”
Glòria Massana
Edi.cat: un projecte pioner de distribució d’e-books en català
Edi.cat és una xarxa d’editors independents catalans fundada per Angle editorial, Bromera edicions i Cossetània edicions que han creat una aliança per la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial. Edi.cat impulsa també un ambiciós projecte de llibres digitals en català amb la venda electrònica de llibres digitals i lectors digitals.
Després de catorze mesos, el projecte s’ha convertit en un referent de la comercialització del llibre digital en català. Encara que les xifres comercials són força discretes (500 visites diàries de mitjana, 876 ebooks venuts i 600 usuaris registrats) la Plataforma que preveu arribar a un fons electrònic de 250 títols, ja disposa del seu rànquing propi dels llibres més demanats:
1. Diari d'un home de cinquanta anys de Henry James
2. Els diaris d'Adam i Eva de Mark Twain
3. Foc latent de Lluïsa Forrellad
4. El pou i el pèndol d’Edgar Allan Poe
5. Els llamps de la Maleïda de Mossèn Jaume Oliveras
6. Llibreta de Pequín de Vicent Partal
Glòria Massana