Podria la lectura digital convertir-se en una lectura amb dimensió social i col·laborativa? Sembla que hi ha certa tendència quan parlem d’internet, de lectura digital, d’e-books… a pensar que és una forma “desmillorada” de tenir accés a la literatura i al coneixement. Després de llegir un article a la revista Wired (www.wired.com) sobre el futur de la lectura en un món digital (http://www.wired.com/techbiz/people/magazine/17-06/st_thompson) crec que la lectura combinada amb la web 2.0 ens pot portar sorpreses, i algunes poden ser bones.
L’autor, Clive Thompson, comença l’article posant l’exemple d’un llibre sobre videojocs anomenat Gamer Theory. El llibre es va publicar en paper al mateix temps que es va publicar online utilitzant una eina que permetia que els lectors afegissin comentaris. Aviat, la versió online del llibre es va omplir de converses que abastaven des del mite de la caverna de Plató a les idees sobre l’avorriment de Schopenhauer. La versió online del llibre s’assemblava més a una conversa de twitter que a un llibre tal i com l’entenem; els usuaris van reinterpretar la manera de llegir. La profunditat amb què es llegia cada paràgraf i es comentava de manera comunitària no l’aconseguiria un lector tot sol assegut al sofà de casa.
Aquest canvi ja s’ha produït amb molts altres mitjans que han esdevingut digitals. Els diaris, vídeos, posts en blocs… Tan bon punt es publiquen online l’audiència els comenta, els reinterpreta i ho comparteix. Si això no ha passat encara amb els llibres és perquè estan atrapats a la tinta.
Segons Bob Stein, un veterà en el món de la e-publicació, si els llibres s’alliberessin potser fins i tot es crearia una nova categoria professional: els “lectors professionals”. I produirien uns anàlisis i comentaris de tanta qualitat que la gent pagaria per obtenir-los. De fet, segons una investigadora de Microsoft, els estudiants universitaris estudien detingudament les anotacions en els llibres de segona ma abans de comprar-se’ls, perquè volen comprar el volum més valuós, el que té les anotacions més útils.
Segons l’autor, el fet de poder compartir paràgrafs d’un llibre a través de la xarxa social milloraria molt també el “descobriment de llibres”. S’han donat ja casos d’escriptors que han volgut experimentar en aquest sentit i han posat copies digitals de les seves obres disponibles a la web i han vist incrementar el nombre de vendes perquè més gent els ha descobert.
Crec que ens esperen sorpreses pel que fa a la lectura digital. Encara s’està definint i continuarà evolucionant, i seran els usuaris/lectors els que definiran cap on evoluciona la lectura quan entri en contacte amb la web 2.0 de manera més generalitzada.
M'ha semblat molt interessant el que expliques. I m'agrada que s'apuntin els avantatges de l'univers digital. De fet, el llibre es converteix en un club de lectura en sí mateix. Em sembla, però, que és important que hi hagi una lectura individual prèvia, sense anotacions ni comentaris. La idea dels lectors professionals també la he trobat molt atractiva d'entrada però em pensant-hi més em fa una mica de por que no s'assembli massa a llegir un llibre d'aquells en els que els peus de pàgina ocupen més que el text en sí. Sóc incapaç de no llegir tots els peus i em trenquen totalment el ritme i el gust de la lectura. Crec, doncs, que tot plegat és interessant per a la relectura.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu Elisabet, penso que en tot cas s'ha de conservar també la lectura individual i potser els comentaris poden ser més útils quan després d'haver llegit el llibre volem comentar-ne un aspecte en particular o veure què ha interpretat altra gent.
ResponEliminaCrec que aquesta lectura social pot tenir una aplicació encara millor en llibres de coneixements. Us imagineu que haguéssim pogut treballar conjuntament i des de casa les lectures de llibres o articles que se'ns demanaven des de la Universitat per exemple?