divendres, 25 de febrer de 2011

COMUNICACIÓ DIGITAL

M'ha agradat. Aprofito per dir-te que us estimo molt. Aquesta és la resposta del meu cosí a un correu electrònic que li vaig enviar (a ell i a deu persones més) amb la transcripció d'una conferència sobre educació. I és que els sms i els correus, com les cartes de sempre, ofereixen la possibilitat d'amagar-se rere la paraula escrita i despullar-se sense pudor. I, a més, la immediatesa dels mitjans digitals fa que la censura del temps no pugui actuar, dóna un to informal a les confessions més profundes i fa que siguin dites coses que s'haurien callat d'altra manera. Em pregunto si els retrats que sorgeixen d'aquests epistolaris digitals, recosits de petites imatges apedaçades, són més o menys fidels a l'original que retraten que els antics epistolaris. Pot ser que donin una imatge més espontània però menys profunda? Els mitjans digitals faciliten la comunicació però què es comunica? El temps que es passava davant el paper furgant l'interior, pensant el que es volia dir i cercant les paraules justes per fer-ho, s'ha perdut. Els de la meva generació, però, que vam canviar les cartes pel telèfon i vam perdre alhora l'aixopluc de la paraula escrita i aquest temps de reflexió, segur que hi hem guanyat. Jo no hauria trucat mai el meu cosí per explicar-li res d'educació i ell no m'hauria mai contestat com ho va fer. Estic contenta però...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada