divendres, 25 de febrer del 2011

La privacitat de les dades

Amplio i comento la darrere idea del meu article anterior. Vull plantejar una pregunta:
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.

No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?

1 comentari:

  1. Penso que en aquest sentit hi ha molta feina a fer ja que la tecnologia està avançant molt més ràpidament que la legislació.
    Potser una possible sol·lució seria posar la llicència Creative Commons esmentant que qualsevol persona que usi el material ha de citar la font. De totes maneres quan una cosa està a la web penso que és impossible de controlar i malgrat que hi hagi gent molt respectuosa amb el treball dels altres també n'hi ha d'altres que no ho són.
    Tot un tema!!

    ResponElimina