dimecres, 18 de novembre de 2009

LECTURA DIGITAL I T. S. ELLIOT


Tomas S. Elliot, mort l’any 1965, quan encara no s’havia divulgat l’hipertext, ni internet, ni gairebé la informàtica, com si fos una premonició, va escriure poesies aplicables a la por que ens pot fer avui l’avenç tecnològic pel que fa a la lectura:

On és la vida que hem perdut tot vivint?

On és la sabiduria que hem perdut amb el coneixement?

On és el coneixement que hem perdut amb la informació?

On és la informació que hem perdut amb les dades?


I jo diria també (sense permís de l’autor)


On és la lectura que hem perdut llegint?


Perquè no parem de llegir, perquè constantment estem fent una “lectura / interpretació” del nostre entorn i cada vegada més tenim accés a través de símbols, signes i imatges a una realitat llunyana. Cada vegada passem més temps davant de senyals que de realitats, i aquests senyals ens porten a altres i són cada cop més virtuals, menys consistents, més dispersos i desariculats.


La ment s’adaptarà.


Espero però que conservem el món tàctil, el plaer de tocar un llibre, de passar els fulls, d’acariciar el llom d’una edició. Que la lectura digital no ens faci perdre aquest sentit ni ens allunyi de la realitat.


Espero però que siguem capaços d’adaptar-nos a una nova manera d’entendre el nostre entorn, més rica, més accessible.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada