Els llibres se sumen a l’aventura digital

Van ser els primers a arribar i han estat els últims a pujar al tren de la revolució digital. Fa més de deu anys que festegen amb les pantalles de tot tipus de dispostius electrònics, però no ha estat fins a la irrupció en el mercat de l’anomenada tinta electrònica i l’aparició de tablets cada cop més sofisticats que les editorials no han començat a prendre’s seriosament el futur digital dels llibres. Són poques avui les que no miren cap al futur en clau digital, tal com demostra el fet que el 80 per cent de les editorials de ’Estat espanyol “realitzen o tenen previst realitzar accions en l’àmbit digital durant el
període 2009-2011”, segons l’Enquesta sobre el llibre digital (2009) promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Els e-readers, o lectors de llibres digitals, que fan servir tinta electrònica han marcat un abans i un després en l’experiència de llegir en pantalla, ja que no emeten llum i, per tant, la vista no es cansa. A més a més, consumeixen molt poca energia, de manera que les bateries poden durar fins a un mes, i es poden llegir sense problemes a la llum del sol.
El primer prototip de paper electrònic va nèixer l’any 1975 en el centre de recerca Xerox (Palo Alto, EUA) de la mà del científic Nicholas Sheridon i amb el nom de Gyricon. La idea no va tirar endavant en un inici perquè la companyia la va considerar massa cara, però anys després, a la dècada dels noranta, el mateix Sheridon la va reprendre, desenvolupant la tecnologia de paper electrònic que encara avui es coneix amb aquest nom. També a la dècada dels anys noranta, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), liderat pel científic Joseph Jacobson, va crear un prototip més avançat de tinta electrònica. L’èxit del projecte els va portar a fundar la companyia E-ink (1997), actualment líder en la comercialització d’aquesta tecnologia.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2

Les habilitats i destreses d'un lector digital

Daniel Cassany en el seu llibre Rere les línies distingeix 3 tipus diferents d'habilitats. Com que he trobat la classificació molt interessant la reprodueixo:
- Des del vessant cognitiu:

• Activar els coneixements previs que calen per a cada lectura
• Verificar que s'estan usant els coneixements adequats
• Comprovar que s'està entenent el text
• Identificar els errors i saber-los esmenar
• ...
  

- Desdel vessant lingüístic:

• saber coneixements de diversos idiomes
• conèixer nous registres i gèneres discursius
• ...
  

- Des del vessant informàtic:

• Obrir i tancar finestres de diversos programes
• Navegar per la xarxa
• Trobar dades en un hipertext
• ...
  

També comenta que els usuaris de la xarxa haurien de conèixer unes normes bàsiques de seguretat (virus) i tenir en compte qüestions ètiques (privacitat de les dades, els drets i els deures dels internautes...).

Lectura digital, lectura social

Podria la lectura digital convertir-se en una lectura amb dimensió social i col·laborativa? Sembla que hi ha certa tendència quan parlem d’internet, de lectura digital, d’e-books… a pensar que és una forma “desmillorada” de tenir accés a la literatura i al coneixement. Després de llegir un article a la revista Wired (www.wired.com) sobre el futur de la lectura en un món digital (http://www.wired.com/techbiz/people/magazine/17-06/st_thompson) crec que la lectura combinada amb la web 2.0 ens pot portar sorpreses, i algunes poden ser bones.

L’autor, Clive Thompson, comença l’article posant l’exemple d’un llibre sobre videojocs anomenat Gamer Theory. El llibre es va publicar en paper al mateix temps que es va publicar online utilitzant una eina que permetia que els lectors afegissin comentaris. Aviat, la versió online del llibre es va omplir de converses que abastaven des del mite de la caverna de Plató a les idees sobre l’avorriment de Schopenhauer. La versió online del llibre s’assemblava més a una conversa de twitter que a un llibre tal i com l’entenem; els usuaris van reinterpretar la manera de llegir. La profunditat amb què es llegia cada paràgraf i es comentava de manera comunitària no l’aconseguiria un lector tot sol assegut al sofà de casa.

Aquest canvi ja s’ha produït amb molts altres mitjans que han esdevingut digitals. Els diaris, vídeos, posts en blocs… Tan bon punt es publiquen online l’audiència els comenta, els reinterpreta i ho comparteix. Si això no ha passat encara amb els llibres és perquè estan atrapats a la tinta.

Segons Bob Stein, un veterà en el món de la e-publicació, si els llibres s’alliberessin potser fins i tot es crearia una nova categoria professional: els “lectors professionals”. I produirien uns anàlisis i comentaris de tanta qualitat que la gent pagaria per obtenir-los. De fet, segons una investigadora de Microsoft, els estudiants universitaris estudien detingudament les anotacions en els llibres de segona ma abans de comprar-se’ls, perquè volen comprar el volum més valuós, el que té les anotacions més útils.

Segons l’autor, el fet de poder compartir paràgrafs d’un llibre a través de la xarxa social milloraria molt també el “descobriment de llibres”. S’han donat ja casos d’escriptors que han volgut experimentar en aquest sentit i han posat copies digitals de les seves obres disponibles a la web i han vist incrementar el nombre de vendes perquè més gent els ha descobert.

Crec que ens esperen sorpreses pel que fa a la lectura digital. Encara s’està definint i continuarà evolucionant, i seran els usuaris/lectors els que definiran cap on evoluciona la lectura quan entri en contacte amb la web 2.0 de manera més generalitzada.

Sobre la necessitat de saber acaçar informació

D’un temps ençà a les biblioteques de Girona patim del fenomen “cal fer un treball amb informació cercada a Internet”. La mainada ens pregunta on poden trobar informació sobre un tema, de tal manera que sovint les bibliotecàries i els dinamitzadors tenim la sensació de que els treballs els fem nosaltres.
Igual que a Girona acacem bolets, els educadors i els dinamitzadors tenim l’obligació d’ensenyar als més petits a acaçar informació. Cal saber explicar on busca-la, quines planes d’Internet són més fiables que altres i sobretot que santa Viquipèdia no és la solució definitiva.
Considero que una bona formula de treball és la combinació de la recerca sobre paper i la digital. D’aquesta manera, podem acostumar a la mainada a cercar informació a llocs com webs de museus, fundacions i organismes públics (informació que sol ser a les enciclopèdies de paper), i que més endavant per lògica quan ells activin cerques miraran d’utilitzar.
Una petita reflexió, que si disposes de més espai donaria per molta més dissertació.

El llibre digital i la Biblioteca Pública

La popularització de les noves tecnologies és cada vegada més present en les nostres vides. La cultura és un dret democràtic que ha d'estar a l'abast de tothom i al servei d'una societat canviant i en constant evolució cap al món digital.

Les biblioteques tal com diu el Manifest de la Unesco han de promocionar la lectura i daptar els materials per donar resposta a totes les necessitats. És en aquest sentit que la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura a través de la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecaria va iniciar un programa amb l'objectiu d'introduir el llibre electrònic a les Biblioteques Públiques.

En la primera fase del programa es va dotar a 15 biblioteques públiques de tot l'Estat Espanyol de lectors digitals i obres literàries en domini públic per promoure i garantir l'accés a la cultura independentment del seu format. Entre aquestes biblioteques s'hi troben la de Palma de Mallorca i la de Tarragona.

És cert que la popularització de les noves tecnologies és cada vegada més present, però no ens caldrà també una bona formació d'usuaris per tenir-hi accés amb garantia?

Resulta ser que bona part d'aquests e-books cedits en préstec han estat manipulats pels seus usuaris. Se n'ha fet un ús inadequat i s'han malmès.

Aquest no era el seu destí. La cultura ha d'arribar a tothom però a un altre preu.

Lectura a la xarxa

Valoro favorablement la utilitat dels llibres digitals i la seva funcionalitat. És espectacular veure la gran quantitat d'informació que posen al nostre abast amb un simple "clic", tant per l'estalvi de temps com per l'accés a coneixements molt distants sense haver-nos de moure de davant la pantalla.

També és cert però, i el mateix Nicholas Carr diu (en estudis referits a aquests tipus de lectura) que quan llegim a la xarxa ho fem de forma lineal, només descodifiquem la informació i a la llarga afecta a la connexió neuronal, és a dir a la capacitat de concentració.

Aquests tipus de lectura comporta un canvi en els hàbits mentals. Estem doncs a l'espera d'experiments neurològics i psicològics que ens donin una imatge definitiva de com afecta a la retenció de la informació.

Marshall MacLuan, ja als anys setanta es va pronunciar respecte a aquest tipus de lectura dient:"Mi mente espera ahora captar la información del modo en que la Red la distribuye: en una corriente de pertículas de rápido movimiento. En un tiempo fui un submarinista en el mar de palabras. Ahora me deslizo por la superficie como un tipo en una moto acuática."

Sembla evidenciar que no estem parlant només de canvis en la forma d'accedir al món cultural, dels llibres i les lectures, possiblement anem més enllà.

Parlem d'evolució? En positiu? Hem d'esperar una resposta que possiblement el temps ens donarà.

Dades de lectura digital

La Federació de Gremis d’Editors ha fet públic el resultat d’una enquesta segons la qual un 5,3% dels enquestats ja llegeixen llibres en suport digital. I la franja d’edat que majoritàriament utilitza aquest suport és la de 14 a 24 anys. També indica la bretxa digital quant al sexe, perquè hi ha més homes que dones amb aquest hàbit lector. Pel que fa a la formació acadèmica, gairebé tres quartes parts dels usuaris són universitaris. Aquestes dades sobre hàbits de lectura de l’any 2010 il•lustren una tendència imparable, que guarda relació amb l’augment de la venda dels dispositius de lectura digital. Tot i així asseguren que aquestes xifres espectaculars no estan en consonància amb la venda de llibres electrònics, la qual cosa porta a pensar que hi ha, també, “pirateria” en la descàrrega de llibres.

LA LECTURA DIGITAL A DEBAT

En aquest moments en què sembla que el e-book va entrant amb força al mercat (Amazon ha fet públic que aquest nadal per primera vegada ha venut més llibres digitals que en paper), són molts els interrogants que ens plantegem sobre la lectura digital. Per tal d’analitzar aquesta situació La Vanguardia digital (http://www.lavanguardia.es/) va convidar, el passat 20 de desembre del 2009, uns quants professionals del món de la lectura per tal de debatre sobre aquesta qüestió.

En el debat es reflexiona sobre aspectes que en aquests moments, crec que tots ens plantegem, hi haurà diferents models d’ e-book o un únic model?, són més cars o més barats els llibres digitals que els llibres de paper?, qui subministrarà allò que llegim en format digital?, la pirateria serà un problema?, l’e-book superarà el llibre en paper?...

La notícia inclou una enquesta, “penseu que l’e-book acabarà substituint al llibre convencional?”, de moment, els primers resultats diuen que no, i vosaltres què creieu?

No som els únics

Estic segura que cap de nosaltres creia que seríem els únics en tenir un bloc sobre la lectura i el llibre digital, tampoc el nostre objectiu era ser els més originals, oi? Així, us adjunto un bloc que he trobat sobre el tema que em sembla força interessant: Libro electrónico, todo lo que necesitas saber.

Feliç 2010!

Leer.es

El passat mes de novembre El Ministerio de Educación va presentar el projecte leer.es per fomentar la lectura entre els nens i els joves. Aquest projecte no només té en compte els suports més tradicionals sinó que també dóna gran importància als formats digitals (ordinadors, Internet, xarxes socials, Escola 2.0, etc.), i ofereix una gran quantitat de recursos tant a nens i joves com a pares i docents.
D’entre totes les seccions que presenta el portal destaquen els recursos als docents, a les famílies i als estudiants, amb materials didàctics de totes les matèries.
També es pot destacar el que anomenen “Acción especial”. Es tracta de convidar cada mes als estudiants a realitzar proves i així col·laborar activament en el projecte: la primera “acción especial” consisteix en crear un cartell, un vídeo o una cunya de ràdio en format MP3 per tal de promocionar el portal. El millor de tot és que si no saps, no hi ha cap problema: també ofereixen guies per fer vídeos i podcasts!
La veritat és que val molt la pena fer una volta pel portal: http://leer.es/

Anna Mael

Idea

Llegint la revista de CLIJ del mes de gener de 2009 he descobert una col·lecció de llibres creats per l’empresa Mediúscula. He de reconèixer que mai havia sentit parlar ni d’aquesta empresa ni de la col·lecció de llibres que us vull presentar (i ja han realitzat la segona edició, ampliada i revisada, del primer títol!).

Mediúscula és una empresa que té l’objectiu de crear projectes educatius que inclouen les TIC com a mitjà d’aprenentatge, per això ha creat la col·lecció Idea: una sèrie de llibres que es presenten en un pack que inclou tres elements: llibre, CD-ROM i teatret. Del llibre i el teatret potser no cal parlar gaire, el que trobo interessant és el que podem trobar al CD-ROM. I és que el contingut es presenta en quatre blocs (Editor, Teatre, Música i Imprimibles). Amb aquests blocs els nens poden crear les seves pròpies històries ja que troben propostes d’escriptura creativa, poden incloure il·lustracions animades als seus textos, poden recrear la història del llibre gràcies al teatre virtual, poden veure els dibuixos animats i cantar les cançons de la pel·lícula en un karaoke.

I encara hi ha més: el primer títol de la col·lecció és Talps. Té com a protagonista un talp que es diu Plató; un animalet que no para de fer preguntes, busca respostes i ens convida a sortir de la nostra caverna.
La idea de crear un projecte on els nens puguin crear la seva història, on puguin crear el seu propi llibre mentre aprenen a fer servir les TIC mentre es diverteixen, és una idea fantàstica. Però la veritat és que jo encara he de pair tota la informació i tot el material que la col·lecció presenta: llibre, teatret, tractament de textos, il·lustracions animades, karaoke, guia per a pares i educadors...I Plató, no ens oblidem del talp Plató!

No em queda clara una cosa... Si Mediúscula aposta per les TIC i crea un teatre virtual al CD-ROM, com és que també presenten un teatret de cartró com a part important del pack? Potser és per fomentar el treball en equip, i les habilitats de comunicació? O és que potser pensen que alguns nens preferiran llegir el llibre i jugar amb els seus personatges de cartró en lloc d’engegar l’ordinador?

Anna Mael

UNA MÀ DE CONTES

UNA MÀ DE CONTES

He explorat amb el meu fill de 4 anys la web www.unamadecontes.com i hem trobat que era una eina fantàstica per llegir i escriure contes. La web està vinculada a un programa que s’emet a TV3 amb el mateix títol i que té una excel•lent factura.
Mitjançant aquesta web podem escoltar contes animats amb il•lustracions i materials carregats d’imaginació. Per altra banda hi ha una aplicació anomenada Tallers que consisteix en inventar un conte i il•lustrar-lo o bé dibuixar un conte ja publicat. Es pot il•lustrar el conte amb dibuixos o bé retallant i enganxant textures amb un programa tipus photoshop. Hi ha un altra opció interessantíssima que consisteix en subtitular en català, castellà, aranès o anglès un conte ja il•lustrat. Una manera fantàstica de practicar la traducció o bé reinterpretar un conte.
Una vegada hem fet el nostre conte únic i original posem la nostra adreça electrònica i rebem un enllaç amb la nostra creació que queda penjada al web. És una eina engrescadora i fantàstica per a fomentar la lectura i l’escriptura digitals.
Us convido a provar-ho!

Fira del llibre digital

El passat mes de novembre va tenir lloc a Madrid la primera fira del llibre digital. Aquesta fira pretén establir-se com un esdeveniment comercial, d’intercanvi, de debat, i de consolidació del llibre digital. La fira va tenir lloc dins el marc del FICOD 09 (Foro Internacional de Contenidos Digitales), i va ser organitzada per Cultura Net i Bubok.
Aquesta fira, més que un esdeveniment puntual constituirà una plataforma de coneixement, divulgació, i sistematització de tots els processos que intervenen en l’imparable trànsit del llibre imprès al digital.
Dins el programa hi havia taules rodones, conferències, exposicions, tallers, … i en general va tenir una bona acollida.

El llibre digital també va ser el protagonista de la 44ª ed. de la fira del llibre de Durango que es va celebrar el passat cap de setmana. Es van situar diversos stands informatius a la fira i tot i distribuir-se títols, la funció bàsicament era informar als ciutadans sobre aquesta nova forma de lectura.
Aquest nou format, també es veu com una oportunitat per les llengües minoritàries perquè donen major visibilitat i permeten la divulgació a menor preu.

En definitiva el llibre digital està tenint molt bona acollida i està present cada vegada més en diferents esdeveniments.

Sílvia Sanahuja

Clásicos de literatura infantil y juvenil

"Clásicos de literatura infantil y juvenil" (Clásicos LIJ) és un projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, en col·laboració amb el Ministerio de Educación, l'objectiu del qual és portar a les aules de primària i secundària obres i autors de referència de la literatura infantil i juvenil espanyola a partir de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula.

S'hi poden trobar propostes didàctiques per a l'aula, com fer cerques d'informació, activitats, comprensió de textos,...

S'han creat dos perfils per tal de poder accedir a la informació, un pels alumnes i un altre pels professors. La informació s'enriqueix amb la informació dels autors extreta de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (fitxes catalogràfiques, imatges, enllaços,...).

Pot ser un recurs a tenir en compte tant per a mestres com per bibliotecaris.
L'enllaç és el següent: http://www.cervantesvirtual.com/portal/lijclasicos/

A part d'aquest projecte, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té la seva Biblioteca de Literatura Infantil y Juvenil, que conté un catàleg virtual d'autors amb llengua espanyola, d'obres infantils i juvenils, revistes, contes,... dirigit al món de l'educació, l'edició, formació i investigació. També molt interessant.

L'enllaç: http://www.cervantesvirtual.com/seccion/bibinfantil/

Sílvia Sanahuja

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez incorpora els llibres electrònics als seus serveis bibliotecaris i educatius amb el projecte "Territorio e-book"

Si feu clic a la imatge podreu accedir a una iniciativa de la FGSR sobre e-books dins de les seues acitivitats entorn al llibre infantil i juvenil i a potenciar la seua lectura entre els nens des de menuts fins als adolescents. Pot ser la coneixieu ja, però per si de cas.

Estem preparats per conviure amb aquest nou model digital?

La Resposta la intentaré donar a partir d'un pla pilot que la Biblioteca pública de Lleida va realitzar sobre un taller de recerca adreçat als alumnes d'Eso i Batxillerat.

Abans d'explicar aquesta experiència ,m'agradaria fer una apreciació a les escoles, i als instituts les aules estan plenes de nens i nenes que han nascut després de l'aparició d'Internet i per ells, aquest fenomen està completament integrat a la seva vida diària i el viuen amb completa normalitat. Això contrasta amb que les persones que han d'educar i ensenyar aquests nens, educadors i bibliotecaris, que podem definir com a "nadius digitals", han hagut de sofrir aquest canvi de societat i pot ser que fins i tot alguns alumnes tinguin més destresa en manejar l'ordinador que el seu professor, ja que aquests són "immigrants digitals".

Des de les biblioteques hem observat que la competencia informacional dels ciutadans no s'incrementa de la mateixa forma que creix l'ús dels mitjans digitals. Arrel d'aquest taller adreçat als adolescents, hem pogut comprovar que els joves tenen una idea superficial de l'arquitectura de la web, no coneixen en general les fonts d'informació i menys que poden trobar en cadascuna d'elles, utilitzen sense cap tipus de coneixença a fons "el google" com buscador essencial en les seves busquedes d'informació, utilitzant un lleguatge natural per fer-ho.

En definitiva són nadius digitals que no saben utilitzar massa bé aquestes eines.

Les TIC aplicades a l'educació

Partim de la idea que l'educació és una eina imprescindible per a lluitar contra la fractura digital i que utilitzant un mètode educatiu on les noves tecnologies hi tinguen un paper intensiu es pot arribar a disminuir aquesta fractura.

Amb la inversió de les noves tecnologies al món educatiu sorgueix un nou model que comporta noves formes d'interactuar, relacionar-se i comunicar-se, i és en aquest model on crec que hem de buscar els motius de la disminució de la fractura digital.

Aquesta disminució ha estat reduïda gràcies a algunes accions que sobre el tema s'han anat treballan als centres educatius.

1.- Internet a les aules: la incorporació dels ordinadors esta cada cop més integrats a les aules. Aquesta acció ha fet que els alumnes es familiaritzen amb un nou "company" d'aula, que els obre la porta a un món de nous continguts i noves possibilitats d'apendre.

2.-Canvi d'enfocament de l'educació: avui en la majoria dels centres educatius s'ha passat de les classes magistrals a les classes de caràcter pràctic, on els alumnes han de buscar ells mateixos la informació i han d'ésser capaços de trobar, entendre, extreure la informació i sintetitzar-la. D'aquesta manera els continguts es poden assimilar més fàcilment i a més es practiquen tècniques de recerca d'informació.

En resum veiem com la incorporació de les TIC ha revolucionat el món educatiu, impossant progressivament un nou model d'aula, d'ensenyament, de relació alumne-professor i sobre tot d'aprenentatge.

PISA avalua la competència lectora digital dels estudiants

Aquest any les escoles participants en el projecte PISA 2009 (Programa Internacional per a l’Avaluació dels Estudiants) examinaran la capacitat de lectura electrònica del seus alumnes. Les escoles participants en aquest projecte a més d’examinar de matemàtiques i de ciències des dels ordinadors, com a novetat aquest any també avaluaran la competència dels alumnes en lectura de textos electrònics.Es tracta de mesurar els recursos necessaris per accedir a nova informació a través de la xarxa i avaluar-la per tal de poder construir nous coneixements a partir de textos electrònics. El director de l’Informe Pisa, Andreas Schleicher ho explica amb més detall a l’article que va publicar El País el dia 09/02/2009, “La era digital llega al Informe Pisa” .

Els alumnes no només llegiran els textos que apareixeran a la pantalla, sinó que hauran de buscar informació en una aplicació electrònica semblant a Internet i que ajudarà a respondre a les preguntes. Hauran de navegar fins a un text, llegir-lo, obtenir la informació necessària per contestar i respondre a través de la pantalla a les preguntes que se’ls planteja. Aquesta prova també avaluarà la capacitat dels alumnes de jutjar si una informació és correcte o no, així com el seu grau de rellevància.
Us convido a llegir el document "Competència lectora: marc conceptual per a l'avaluació PISA 2009" en cas que vulgue aprofundir en el tema, a mi m'ha semblat força interessant.

L’ERA DIGITAL A LES AULES.

Aquest nou curs escolar la Generalitat de Catalunya ( amb la resta de l’Estat) ha iniciat el projecte “d’ordinadors a l’aula” a Secundaria. Aquesta setmana, el conseller d’educació Ernest Maragall, va anunciar que abans de Nadal es preveu que cent trenta alumnes més d’aquest cicle tindran ordinadors portàtils.

Els hàbits d’estudi del nostre alumnat canviarà completament amb aquesta nova eina de treball. Avancem cap el progrés tecnològic, però: el professorat ja està preparat?, s’ha fet un treball de salut als usuaris?, i de coneixements del món digital?. No estem patint una crisis de digitalitzar-ho tot, i ens oblidem dels previs cap a qualsevol aprenentatge?. Són aquesta nova generació de secundaria uns conillets d’índia d’uns adults que volen imposar l’era digital en l’educació?. ALERTA. Les paraules ordinadors, digital, tecnologia,… són , en aquests moments molt “llamineres”, però no deixem posar-nos una vena als ulls.



Rosa Teulé

Una nova manera de llegir

La lectura de l'article “Tecnologia i pensament crític” publicat el passat mes de febrer al Diari de les Balears m'ha portat a reflexionar sobre diversos aspectes relacionats amb la societat digital.

Segons un estudi publicat per la Universitat de Califòrnia, la tecnologia contribueix a disminuir el pensament crític i la capacitat d'anàlisi. D'acord amb l'estudi la lectura en l'actualitat ha estat reemplaçada per altres mitjans com la televisió, internet i els videojocs. Aquest fet que ha suposat un augment i millora de la informació s'ha fet en detriment de la reflexió i de l'anàlisi, i a costa, també, de desenvolupar l'esperit crític creador de coneixement.

La xarxa és avui la nostra gran biblioteca de Babel. La gran quantitat de dades que la constitueix, però, no ens faria gran servei si no sabéssim explorar-les, integrar-les i assimilar-les. I tot això no és possible sense disposar prèviament d'habilitats avançades de lectura.

Internet possibilita una nova manera de llegir en la qual els usuaris se senten completament lliures per a seguir qualsevol enllaç en el procés de lectura. Per a crear coneixement, però, cal saber establir les connexions i saber desenvolupar un esperit reflexiu. Si el lector és capaç de fer aquestes connexions aleshores es converteix en creador del seu propi text, en creador de coneixement.

Més això no és tan fàcil com sembla. Aquest és tot un repte i un aprenentatge per a tots, però sobre tot per a les generacions més joves que pràcticament només es mouen en l'espai digital i han d'aprendre a fer-lo servir correctament.

Malgrat tot, les conclusions de l'estudi em semblen del tot assenyades atès que consideren que no hi ha cap mitjà ideal per a tot i cal cercar un equilibri per a contribuir a una formació integral.