Els llibres se sumen a l’aventura digital

Van ser els primers a arribar i han estat els últims a pujar al tren de la revolució digital. Fa més de deu anys que festegen amb les pantalles de tot tipus de dispostius electrònics, però no ha estat fins a la irrupció en el mercat de l’anomenada tinta electrònica i l’aparició de tablets cada cop més sofisticats que les editorials no han començat a prendre’s seriosament el futur digital dels llibres. Són poques avui les que no miren cap al futur en clau digital, tal com demostra el fet que el 80 per cent de les editorials de ’Estat espanyol “realitzen o tenen previst realitzar accions en l’àmbit digital durant el
període 2009-2011”, segons l’Enquesta sobre el llibre digital (2009) promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Els e-readers, o lectors de llibres digitals, que fan servir tinta electrònica han marcat un abans i un després en l’experiència de llegir en pantalla, ja que no emeten llum i, per tant, la vista no es cansa. A més a més, consumeixen molt poca energia, de manera que les bateries poden durar fins a un mes, i es poden llegir sense problemes a la llum del sol.
El primer prototip de paper electrònic va nèixer l’any 1975 en el centre de recerca Xerox (Palo Alto, EUA) de la mà del científic Nicholas Sheridon i amb el nom de Gyricon. La idea no va tirar endavant en un inici perquè la companyia la va considerar massa cara, però anys després, a la dècada dels noranta, el mateix Sheridon la va reprendre, desenvolupant la tecnologia de paper electrònic que encara avui es coneix amb aquest nom. També a la dècada dels anys noranta, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), liderat pel científic Joseph Jacobson, va crear un prototip més avançat de tinta electrònica. L’èxit del projecte els va portar a fundar la companyia E-ink (1997), actualment líder en la comercialització d’aquesta tecnologia.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2

FUTURIBLE

 

Avui el llibre no és negoci. Per als joves d'ara les noves tecnologies ja no són noves i la lectura digital és el més natural. El paper s'ha convertit en un recurs finit. El gran gruix de "literatura" que es publica i es llegeix és per distreure i oblidar, per usar i llençar.

Veig un futur de ciència ficció. El metro llisca sobre un carril invisible a un pam de terra. Un  noiet  camallarg amb barret estrany somriu, un home  de corbata blanca arrufa el front, una llàgrima s'esmuny galta avall d'una dona africana. Llegeixen el correu, el diari, una novel·la d'amor, sense altre suport que les seves ulleres fosques d'estils diversos. Una velleta molt velleta acarona un llibre polsós sobre la falda, l'alça, l'obre, n'olora les pàgines groguenques, desplega el dobleg de la pàgina 108 i es posa a llegir.