Idea

Llegint la revista de CLIJ del mes de gener de 2009 he descobert una col·lecció de llibres creats per l’empresa Mediúscula. He de reconèixer que mai havia sentit parlar ni d’aquesta empresa ni de la col·lecció de llibres que us vull presentar (i ja han realitzat la segona edició, ampliada i revisada, del primer títol!).

Mediúscula és una empresa que té l’objectiu de crear projectes educatius que inclouen les TIC com a mitjà d’aprenentatge, per això ha creat la col·lecció Idea: una sèrie de llibres que es presenten en un pack que inclou tres elements: llibre, CD-ROM i teatret. Del llibre i el teatret potser no cal parlar gaire, el que trobo interessant és el que podem trobar al CD-ROM. I és que el contingut es presenta en quatre blocs (Editor, Teatre, Música i Imprimibles). Amb aquests blocs els nens poden crear les seves pròpies històries ja que troben propostes d’escriptura creativa, poden incloure il·lustracions animades als seus textos, poden recrear la història del llibre gràcies al teatre virtual, poden veure els dibuixos animats i cantar les cançons de la pel·lícula en un karaoke.

I encara hi ha més: el primer títol de la col·lecció és Talps. Té com a protagonista un talp que es diu Plató; un animalet que no para de fer preguntes, busca respostes i ens convida a sortir de la nostra caverna.
La idea de crear un projecte on els nens puguin crear la seva història, on puguin crear el seu propi llibre mentre aprenen a fer servir les TIC mentre es diverteixen, és una idea fantàstica. Però la veritat és que jo encara he de pair tota la informació i tot el material que la col·lecció presenta: llibre, teatret, tractament de textos, il·lustracions animades, karaoke, guia per a pares i educadors...I Plató, no ens oblidem del talp Plató!

No em queda clara una cosa... Si Mediúscula aposta per les TIC i crea un teatre virtual al CD-ROM, com és que també presenten un teatret de cartró com a part important del pack? Potser és per fomentar el treball en equip, i les habilitats de comunicació? O és que potser pensen que alguns nens preferiran llegir el llibre i jugar amb els seus personatges de cartró en lloc d’engegar l’ordinador?

Anna Mael

Clásicos de literatura infantil y juvenil

"Clásicos de literatura infantil y juvenil" (Clásicos LIJ) és un projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, en col·laboració amb el Ministerio de Educación, l'objectiu del qual és portar a les aules de primària i secundària obres i autors de referència de la literatura infantil i juvenil espanyola a partir de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula.

S'hi poden trobar propostes didàctiques per a l'aula, com fer cerques d'informació, activitats, comprensió de textos,...

S'han creat dos perfils per tal de poder accedir a la informació, un pels alumnes i un altre pels professors. La informació s'enriqueix amb la informació dels autors extreta de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (fitxes catalogràfiques, imatges, enllaços,...).

Pot ser un recurs a tenir en compte tant per a mestres com per bibliotecaris.
L'enllaç és el següent: http://www.cervantesvirtual.com/portal/lijclasicos/

A part d'aquest projecte, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té la seva Biblioteca de Literatura Infantil y Juvenil, que conté un catàleg virtual d'autors amb llengua espanyola, d'obres infantils i juvenils, revistes, contes,... dirigit al món de l'educació, l'edició, formació i investigació. També molt interessant.

L'enllaç: http://www.cervantesvirtual.com/seccion/bibinfantil/

Sílvia Sanahuja

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez incorpora els llibres electrònics als seus serveis bibliotecaris i educatius amb el projecte "Territorio e-book"

Si feu clic a la imatge podreu accedir a una iniciativa de la FGSR sobre e-books dins de les seues acitivitats entorn al llibre infantil i juvenil i a potenciar la seua lectura entre els nens des de menuts fins als adolescents. Pot ser la coneixieu ja, però per si de cas.

Lectura i literatura en l'espai digital

L'aparició de l'espai digital suposa una autèntica revolució en la manera de llegir i d'escriure, de comprar i vendre literatura.

El llibre electrònic s'ha convertit en el nou símbol d'aquesta revolució, però al cap i a la fi, pel que fa al contingut, és literatura en sentit tradicional. Els e-readers evolucionen i es perfeccionen però segons el meu parer, el gran repte no és el tecnòlogic, sinó la producció de continguts de qualitat, sigui quin sigui el suport on s'ofereixin.

No oblidem, però, un repte encara molt més gran. Si com hom diu la generació de lectors està envellint i els futurs lectors seran joves amb poc hàbit lector i amb poc contacte amb la cultura impresa, quina mena de lectures llegiran? Joves avesats a moure's en l'entorn digital (caracteritzat per la lectura precipitada, dispersió i superficialitat) seran lectors, o potser millor dit consumidors, de noves lectures o nous tipus de literatura. Amb l'espai digital la literatura cercarà (de fet, ja ho fa) nous modes d'expressió produint una ampliació del concepte de literatura que tenim avui en dia.

Però aquests joves es veuran mai amb cor o amb ganes de llegir per plaer o amb la necessitat de fer un salt a la literatura en majúscules, de qualitat? Països com Finlàndia veuen amb preocupació com els casos d'alumnes amb dificultats lectores són cada cop més comuns i creix el nombre d'alumnes que no llegeix gens de literatura.

Sigui quin sigui el futur que li espera al món de la lectura i de la literatura, ambdues ja existeixen en un context ben diferent des de fa unes dècades.

Un grapat d'interrogants per a un futur incert. Però avui per avui, hem de fer valer el nostre paper de mediadors a la lectura treballant per a incentivar l'hàbit lector entre els joves, sigui quin sigui el suport en què es faci la lectura, però això sí sempre que sigui de qualitat.

Joan Carles Girbés - Bromera i Algar

Joan Carles Gisbert, director de publicacions d'edicions Bromera, explica que el món digital no pot ser alié als canvis tecnològics com l’aparició del llibre electrònic. Però, tampoc, creu que tot allò nou puga arribar a substituir al llibre vell i de sempre. Ell posa com exemple al correu electrònic que no ha arribat per substituir al correu ordinari.
En aquesta entrevista, apareguda al diari Levante el 25 d’octubre, Girbert assenyala que la instauració de la cultura de tot gratuït, no pot arribar mai. “Qui va a voler escriure llibre sense ninguna recompensa econòmica?”, és pregunta Joan Carles Gisbert. La resposta està en buscar alternatives per poder fer compatibles l’accés lliure a la informació sense que això tinga que significar el continu acomiadament de professionals.
Tant ell (Tirant al cap) com l’editorial Bromera (bromera de lletres) tenen blocs, així com perfil al facebook i altres xarxes socials, per fer participar a tothom en la publicació dels seus llibres i per donar a conèixer notícies o opinions d’aquest món de l’edició i dels llibres. Gisbert reivindica el que el llibre valencià arribe a tothom i que siguen els mitjans públics els que també participen en aquesta difusió.
En la meua opinió, i per fer un poc de terreta, Edicions Bromera és una de les editorials més completes i que fa una lluita més compromesa per la nostra llengua i per la seua contribució, així com per fomentar la lectura entre els xiquets i joves. Les pàgines webs dedicades exclusivament a molts dels seus llibres és una de les apostes més atractives que fan per la promoció de les seues novetats. No puc deixar de nombrar la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura.
(Si cliqueu la imatge podreu veure l'article ampliat. També teniu l'enllaç a l'editorial i als blocs)

Lectura digital

Aquest bloc és una eina del Postgrau en mediació cultural per al foment de la lectura i els qui el segueixen l'utilitzaran per compartir experiències i reflexions sobre la lectura digital i la lectura sense adjectius. O sempre en porta, d'adjectius?