Cultura i nadius digitals

Es parla de “nadius digitals” per definir els infants i joves actuals que utilitzen les noves tecnologies de forma massiva. En un col·loqui, Emmanuel Vergès, director de l’associació francesa Zinc – Espace Culture Multimédia de Marsella, es preguntava com fer que aquest joves esdevinguin culturalment competents gràcies a aquestes noves tecnologies, és a dir que els coneixements culturals els arribin també per aquests mitjans.

Les eines digitals ens fan receptors d’informació i de coneixements però alhora també creadors o difusors. Els joves poden intercanviar arxius de música, els seus estats d’ànim, etc. amb molta facilitat. En canvi els agents culturals, els artistes o músics no es plantegen la difusió de les seves obres utilitzant per exemple les eines peer to peer. Més aviat s’intenta sancionar aquesta pràctica com hem pogut veure aquests darrers dies.

Potser caldria una nova aproximació dels creadors artístics a l’ús de les tecnologies per arribar als que més les utilitzen, menys jerarquitzada i vista d’una forma més horitzontal. Amb aquesta finalitat, l’Associació Zinc treballa des del centre cultural La belle de mai de Marsella en projectes de creació i d’experimentació artística i d’escriptura multimèdia amb una finalitat educativa. Intenten apropar el públic a unes pràtiques culturals i artístiques que es fonamenten en les noves tecnologies, cercant però que els receptors desenvolupin unes competències particulars, un esperit crític davant del que els arriba per aquests mitjans. És interessant aquest punt de vista i ha arribat també a Catalunya, concretament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on s’acaba de presentar el projecte CCCB-Lab, que té per objectiu la investigació i la innovació en l’àmbit cultural prestant una atenció especial a l’evolució dels gèneres i formats.