Cultura i nadius digitals

Es parla de “nadius digitals” per definir els infants i joves actuals que utilitzen les noves tecnologies de forma massiva. En un col·loqui, Emmanuel Vergès, director de l’associació francesa Zinc – Espace Culture Multimédia de Marsella, es preguntava com fer que aquest joves esdevinguin culturalment competents gràcies a aquestes noves tecnologies, és a dir que els coneixements culturals els arribin també per aquests mitjans.

Les eines digitals ens fan receptors d’informació i de coneixements però alhora també creadors o difusors. Els joves poden intercanviar arxius de música, els seus estats d’ànim, etc. amb molta facilitat. En canvi els agents culturals, els artistes o músics no es plantegen la difusió de les seves obres utilitzant per exemple les eines peer to peer. Més aviat s’intenta sancionar aquesta pràctica com hem pogut veure aquests darrers dies.

Potser caldria una nova aproximació dels creadors artístics a l’ús de les tecnologies per arribar als que més les utilitzen, menys jerarquitzada i vista d’una forma més horitzontal. Amb aquesta finalitat, l’Associació Zinc treballa des del centre cultural La belle de mai de Marsella en projectes de creació i d’experimentació artística i d’escriptura multimèdia amb una finalitat educativa. Intenten apropar el públic a unes pràtiques culturals i artístiques que es fonamenten en les noves tecnologies, cercant però que els receptors desenvolupin unes competències particulars, un esperit crític davant del que els arriba per aquests mitjans. És interessant aquest punt de vista i ha arribat també a Catalunya, concretament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on s’acaba de presentar el projecte CCCB-Lab, que té per objectiu la investigació i la innovació en l’àmbit cultural prestant una atenció especial a l’evolució dels gèneres i formats.

IMMIGRANTS I NADIUS DIGITALS

TOT RECORDANT UNA CONFERÈNCIA DE LAURA BORRÀS, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA HERMENEIA...

Hi ha una diferenciació entre immigrants i nadius digitals. Però la qüestió és que els professors d'avui poden ser immigrants i es troben davant d'alumnes que són d'una altra generació. Si no s'actualitzen no sabran ensenyar-los amb les eines o els recursos que ells ja tenen interioritzats. És en aquest moment que el professorat ha de fer de frontissa.
Per arribar a aconseguir una acció docent de qualitat és indispensable l'ús de les TIC per a l'aprenentatge virtual, o bé mixt. Encara que es transfereixi tecnologia i s'ensenyin materials... qui transforma la informació en coneixement és el professor. S'ha de donar a l'alumne la capacitat i les habilitats que li permetin manejar la informació .
S'ha d'ajustar la docència al context cultural de l'era digital en què vivim. La literatura digital, les textualitats electròniques o la creació col.lectiva en xarxa han de constituir una part necessària de la reconfiguració temàtica dels estudis literaris. Ara el professorat pot aprofitar les TIC per a generar espais de discussió i debat i també materials més complexos que estimulin l'autonomia dels estudiants dotant-los , al mateix temps, d'eines intel.lectuals necessàries per a pensar amb criteri.
Per als estudiants a distància l'activitat lectora és el seu espai natural de comunicació: instruccions de professor, missatges de correu, textos en PDF... En l'espai hipertextual un bon lector és un relector ja que en ser la lectura fragmentada i no seqüencial, la relectura esdevé metodologia inevitable en la construcció del sentit. Per tant planteja la lectura com una recerca que es pot identificar amb una organització de l'espai digital.