Los otros

Aquest cap de setmana m'he trobat amb uns amics amb els que feia temps que no em veia i un d'ells em va explicar un acudit que rutlla força, referit a la premsa diària:

- ¿Sabes cómo les llaman a los periódicos en papel?
- Pues no.
- Los otros. Porque estan muertos y lo sabe todo el mundo menos ellos.

Li he estat donant voltes i és cert que els usos de lectura de premsa diària han variat d'uns anys ençà.

A casa érem dels que compràvem la premsa cada dia i hem deixat de fer-ho per manca de temps per poder-la llegir. Només llegim premsa en paper els caps de setmana.

Vaig acabar d'estudiar fa poc i la majoria dels meus companys són d'una generació més jove i llegien premsa digital. En paper només consumien publicacions gratuïtes.

El fet incontestable de la pèrdua de lectors del format paper queda palès en les campanyes que fan totes les grans capçaleres per fidelitzar els lectors d'entre setmana, amb col.leccions literàries i cartilles de cupons per aconseguir a un preu molt asequible estris de qualsevol mena. I sembla que fins i tot a això també hi han renunciat en els últims temps. Efecte crisi?

El cert és que amb la crisi i la pèrdua de lectors en paper, algunes d'elles han patit restructuracions importants que han redundat en la qualitat dels articles de les seves publicacions. Per exemple, aplicant correctors automàtics als textos que produeixen errors de comprensió o d'acudit a l'hora de llegir-los.

Evidentment les empreses s'han adonat d'aquest canvi en els hàbits de lectura dels seus clients i és per això que a les edicions digitals dels diaris se'n poden trobar tota mena de versions tant per a dispositius de lectura digital com ara PDA/PSP i telèfons mòvils i eines com els sindicadors de continguts o RSS.

Es clar que cal també esmentar que la lectura de la premsa sempre ha estat fragmentada i el lector ha pogut triar el seu propi itinerari en funció dels seus gustos, interessos i necessitat d'informació.