Papel periódico

Con la aparición de los medios electrónicos de comunicación a mediados del Siglo 20, se afirmó que los periódicos desaparecerían. Han pasado más de sesenta años desde aquel suceso y los diarios siguen acudiendo a su cita todas las mañanas a los kioscos. No obstante, ha sido el internet quien ha tambaleado los cimientos de lo que conocemos como ‘periodismo escrito’, tanto desde el punto de vista periodístico como comercial.

En cuanto a lo periodístico, los reporteros han tenido que modernizarse en tan sólo unos años. Todo aquello que aprendieron en la universidad ha quedado obsoleto, pues ya no sólo vale saber investigar y escribir, sino que también es necesario saber grabar y editar audio y vídeos, además de aprender a utilizar un gestor de contenidos. Por supuesto esta situación ha derivado en que sus responsabilidades han aumentado, mientras que los salarios en el sector menguan cada día.

Y precisamente, en cuanto a lo financiero, los diarios comienzan a tener graves dilemas, pues aunque son más los lectores en internet, la publicidad en papel sigue siendo más rentable. En algunos casos los diarios han intentado cobrar por acceder a sus contenidos, ya sea en su totalidad o de forma parcial. Este último caso parece que se convertirá en una solución a mediado plazo, pues la primera se ha demostrado que no ha funcionado. Ejemplo de ello es El País (www.elpais.com), aunque todavía existen algunos periódicos que cobran por entrar en cualquiera de sus contenidos (www.reforma.com).

Este dilema seguramente será resuelto en el futuro, y no tanto por decisión de los grandes medios de comunicación escrita, ni mucho menos por los Bloggers, muchos de ellos férreos defensores del fin del papel, sino que serán los lectores, quienes, con su preferencia, inclinarán la balanza hacia uno u otro formato.

Para comprender más este fenómeno en la prensa, es recomendable leer el artículo El momento crucial de John Carlin, publicado en El País el 10 de mayo de 2009.

IMMIGRANTS I NADIUS DIGITALS

TOT RECORDANT UNA CONFERÈNCIA DE LAURA BORRÀS, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA HERMENEIA...

Hi ha una diferenciació entre immigrants i nadius digitals. Però la qüestió és que els professors d'avui poden ser immigrants i es troben davant d'alumnes que són d'una altra generació. Si no s'actualitzen no sabran ensenyar-los amb les eines o els recursos que ells ja tenen interioritzats. És en aquest moment que el professorat ha de fer de frontissa.
Per arribar a aconseguir una acció docent de qualitat és indispensable l'ús de les TIC per a l'aprenentatge virtual, o bé mixt. Encara que es transfereixi tecnologia i s'ensenyin materials... qui transforma la informació en coneixement és el professor. S'ha de donar a l'alumne la capacitat i les habilitats que li permetin manejar la informació .
S'ha d'ajustar la docència al context cultural de l'era digital en què vivim. La literatura digital, les textualitats electròniques o la creació col.lectiva en xarxa han de constituir una part necessària de la reconfiguració temàtica dels estudis literaris. Ara el professorat pot aprofitar les TIC per a generar espais de discussió i debat i també materials més complexos que estimulin l'autonomia dels estudiants dotant-los , al mateix temps, d'eines intel.lectuals necessàries per a pensar amb criteri.
Per als estudiants a distància l'activitat lectora és el seu espai natural de comunicació: instruccions de professor, missatges de correu, textos en PDF... En l'espai hipertextual un bon lector és un relector ja que en ser la lectura fragmentada i no seqüencial, la relectura esdevé metodologia inevitable en la construcció del sentit. Per tant planteja la lectura com una recerca que es pot identificar amb una organització de l'espai digital.

Estem preparats per conviure amb aquest nou model digital?

La Resposta la intentaré donar a partir d'un pla pilot que la Biblioteca pública de Lleida va realitzar sobre un taller de recerca adreçat als alumnes d'Eso i Batxillerat.

Abans d'explicar aquesta experiència ,m'agradaria fer una apreciació a les escoles, i als instituts les aules estan plenes de nens i nenes que han nascut després de l'aparició d'Internet i per ells, aquest fenomen està completament integrat a la seva vida diària i el viuen amb completa normalitat. Això contrasta amb que les persones que han d'educar i ensenyar aquests nens, educadors i bibliotecaris, que podem definir com a "nadius digitals", han hagut de sofrir aquest canvi de societat i pot ser que fins i tot alguns alumnes tinguin més destresa en manejar l'ordinador que el seu professor, ja que aquests són "immigrants digitals".

Des de les biblioteques hem observat que la competencia informacional dels ciutadans no s'incrementa de la mateixa forma que creix l'ús dels mitjans digitals. Arrel d'aquest taller adreçat als adolescents, hem pogut comprovar que els joves tenen una idea superficial de l'arquitectura de la web, no coneixen en general les fonts d'informació i menys que poden trobar en cadascuna d'elles, utilitzen sense cap tipus de coneixença a fons "el google" com buscador essencial en les seves busquedes d'informació, utilitzant un lleguatge natural per fer-ho.

En definitiva són nadius digitals que no saben utilitzar massa bé aquestes eines.

Les TIC aplicades a l'educació

Partim de la idea que l'educació és una eina imprescindible per a lluitar contra la fractura digital i que utilitzant un mètode educatiu on les noves tecnologies hi tinguen un paper intensiu es pot arribar a disminuir aquesta fractura.

Amb la inversió de les noves tecnologies al món educatiu sorgueix un nou model que comporta noves formes d'interactuar, relacionar-se i comunicar-se, i és en aquest model on crec que hem de buscar els motius de la disminució de la fractura digital.

Aquesta disminució ha estat reduïda gràcies a algunes accions que sobre el tema s'han anat treballan als centres educatius.

1.- Internet a les aules: la incorporació dels ordinadors esta cada cop més integrats a les aules. Aquesta acció ha fet que els alumnes es familiaritzen amb un nou "company" d'aula, que els obre la porta a un món de nous continguts i noves possibilitats d'apendre.

2.-Canvi d'enfocament de l'educació: avui en la majoria dels centres educatius s'ha passat de les classes magistrals a les classes de caràcter pràctic, on els alumnes han de buscar ells mateixos la informació i han d'ésser capaços de trobar, entendre, extreure la informació i sintetitzar-la. D'aquesta manera els continguts es poden assimilar més fàcilment i a més es practiquen tècniques de recerca d'informació.

En resum veiem com la incorporació de les TIC ha revolucionat el món educatiu, impossant progressivament un nou model d'aula, d'ensenyament, de relació alumne-professor i sobre tot d'aprenentatge.

eReader: ¿una herramienta para promover la lectura?

¿Cómo promover la lectura entre los más jóvenes cuando los libros son para ellos un medio eminentemente estático? Debemos reconocer que los niños de hoy nacen con un ratón en una mano, un móvil en la otra y con la mirada fija en una pantalla. Ante esta situación, tal vez una de las soluciones provenga precisamente del entorno de la Lectura Digital: los eReaders.

Aunque todavía no son asequibles para todas las familias ni para todas las instituciones de promoción de lectura, en algún momento pueden ser la herramienta para que niños y jóvenes se introduzcan en el mundo de la lectura, pues se les ofrece un soporte que es más cercano a su vida cotidiana.

Por otra parte, llama la atención que en estos momentos aparecen nuevas versiones de eReaders a una mayor velocidad con respecto a otro tipo de tecnología, precisamente porque necesitan abrir más el mercado ofreciendo funcionalidades novedosas.

Actualmente en el Estado Español existen tres editoriales reconocidas que ofrecen libros en formato digital: Bubok (www.bubok.es), Luarna (www.luarna.com) y Grammata (www.grammata.es).

PISA avalua la competència lectora digital dels estudiants

Aquest any les escoles participants en el projecte PISA 2009 (Programa Internacional per a l’Avaluació dels Estudiants) examinaran la capacitat de lectura electrònica del seus alumnes. Les escoles participants en aquest projecte a més d’examinar de matemàtiques i de ciències des dels ordinadors, com a novetat aquest any també avaluaran la competència dels alumnes en lectura de textos electrònics.Es tracta de mesurar els recursos necessaris per accedir a nova informació a través de la xarxa i avaluar-la per tal de poder construir nous coneixements a partir de textos electrònics. El director de l’Informe Pisa, Andreas Schleicher ho explica amb més detall a l’article que va publicar El País el dia 09/02/2009, “La era digital llega al Informe Pisa” .

Els alumnes no només llegiran els textos que apareixeran a la pantalla, sinó que hauran de buscar informació en una aplicació electrònica semblant a Internet i que ajudarà a respondre a les preguntes. Hauran de navegar fins a un text, llegir-lo, obtenir la informació necessària per contestar i respondre a través de la pantalla a les preguntes que se’ls planteja. Aquesta prova també avaluarà la capacitat dels alumnes de jutjar si una informació és correcte o no, així com el seu grau de rellevància.
Us convido a llegir el document "Competència lectora: marc conceptual per a l'avaluació PISA 2009" en cas que vulgue aprofundir en el tema, a mi m'ha semblat força interessant.

Lectura digital: el mòbil

Els nostres pre-adolescents i adolescents estan aprenent un nou llenguatge escrit: el llenguatge del mòbil. Si alguna vegada heu tingut l’oportunitat de llegir un dels seus sms, haureu pogut comprovar, com en un text reduït de pantalla de mòbil d’unes sis línies, l’anarquisme ortogràfic, és total. Destaquen per ser escrits absents d’ortografia arbitraria (normes ortogràfiques), amb encavalcaments ( unió de paraules de manera aleatòria ), omissions ( utilitzant el so dels fonemes per ometre les vocals ), reduccions ( escurcen paraules i/o frases, com per exemple: “bonfinde” ) i de jeroglífics, aquests solen ser molt curiosos: “=ment” (igualment), “To+” ( Tomàs),… Estem presenciant el naixement d’un nou dialecte gràfic, si em permeteu: ”L’scripmovil”.

Rosa Teulé