"Imaginemos que un buen día Google ha desaparecido, una distopía impensable para muchos bibliotecarios que se habían acostumbrado a que el buscador realizara automáticamente las labores de intermediación y asesoramiento a las que, supuestamente, les obligaba su profesión. De la noche a la mañana, los bibliotecarios deben repensar su identidad y su función, deben reapropiarse del ciclo completo de generación, circulación, conservación y distribución de los contenidos y la información entre sus usuarios, haciendo, eso sí, uso de las tecnologías que están a su disposición, porque sus usuarios ya no se conformarán -son todos hijos del googleboom- con que la información fluya unívocamente ni con que los criterios de clasificación o valoración puedan provenir, exclusivamente, de los que se dedican profesionalmente a esa tarea. En el Año I d.G., deberemos reinventarnos, iniciar una nueva era, repensando profundamente nuestra naturaleza mediante el uso de las tecnologías digitales. "
Així començava Joaquín Rodríguez la seva xerrada durant el Kosmopolis 08, en l’activitat per a bibliotecaris La vida después de Google: (Año I d. G.) un títol suggeridor, que no va deixar ningú indiferent.
El seu plantejament: Us podeu imaginar les vostres vides no sense google, sinó després de google?
Vam reflexionar sobre la influència que google exerceix sobre les nostres cerques i el poder que té sobre la gestió de la informació; sobre els estudis que demostren la pèrdua d’habilitats de les noves generacions i sobre com organitzen la informació; que la democratització de l’accés a la informació no ens garanteix el desenvolupament de les competències necessàries per a assimilar-la i de la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar informació dels nostres cervells. I, sobre les biblioteques del segle XXI, que deixen de ser l’intermediari entre el coneixement i l’usuari, que si no vigilem perdrem l’autoritat i el crèdit davant d’una font d’informació capaç de donar una llista de resultats infinita en un temps rècord.
La trentena de persones que vam assistir a aquesta tertúlia amb el guru del web 2.0, visionari i pensador, autor de Edición 2.0 Los futuros del libro i Edición 2.0 Sócrates en el hiperespacio , vam quedar fascinats. Vaig córrer a llegir-lo, pàgines i pàgines plenes de reflexions, referències bibliogràfiques, i informació sobre els nous i vells hàbits de lectura, processos d’edició, les llibreries, les biblioteques i les noves eines tecnològiques, em van deixar dolçament cansada i amb una visió més amable del futur dels llibres i les biblioteques.
Així començava Joaquín Rodríguez la seva xerrada durant el Kosmopolis 08, en l’activitat per a bibliotecaris La vida después de Google: (Año I d. G.) un títol suggeridor, que no va deixar ningú indiferent.
El seu plantejament: Us podeu imaginar les vostres vides no sense google, sinó després de google?
Vam reflexionar sobre la influència que google exerceix sobre les nostres cerques i el poder que té sobre la gestió de la informació; sobre els estudis que demostren la pèrdua d’habilitats de les noves generacions i sobre com organitzen la informació; que la democratització de l’accés a la informació no ens garanteix el desenvolupament de les competències necessàries per a assimilar-la i de la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar informació dels nostres cervells. I, sobre les biblioteques del segle XXI, que deixen de ser l’intermediari entre el coneixement i l’usuari, que si no vigilem perdrem l’autoritat i el crèdit davant d’una font d’informació capaç de donar una llista de resultats infinita en un temps rècord.
La trentena de persones que vam assistir a aquesta tertúlia amb el guru del web 2.0, visionari i pensador, autor de Edición 2.0 Los futuros del libro i Edición 2.0 Sócrates en el hiperespacio , vam quedar fascinats. Vaig córrer a llegir-lo, pàgines i pàgines plenes de reflexions, referències bibliogràfiques, i informació sobre els nous i vells hàbits de lectura, processos d’edició, les llibreries, les biblioteques i les noves eines tecnològiques, em van deixar dolçament cansada i amb una visió més amable del futur dels llibres i les biblioteques.
Realment, que Sant Google ens agafi confessats.
ResponEliminaPerò no és menys apocalíptic que imaginar-se la vida sense cotxes ni trens, o un maldecap sense analgèsics.