ADAPTACIÓ

Em resulta curiós que hi hagi tanta literatura sobre la lectura digital. Cert que he descobert coses noves i que hi ha matèria per pensar, però crec que la majoria de gent, senzillament, s’adapta, sense conèixer la tecnologia, i poc a poc va aprofitant més els recursos que aquesta li ofereix, de la mateixa manera que molts de nosaltres conduïm un cotxe sense saber mecànica, o mirem la TV sense tenir ni idea d’electrònica.

Hi ha un món a dues pistes, els que utilitzem i els que investiguen, interactuant entre ambdos; les demandes, dificultats, necessitats dels primers assenyalen els camí a seguir dels segons i viceversa, els avantatges que ens dóna la novetat marquen la nostra manera de moure’ns.

Pel que fa al llibre, ens anirem adaptant, s’adaptarà la nostra manera de llegir, la nostra manera de raonar, potser fomentarem estructures mentals més a prop de la lògica borrosa o la flexibilitat cognitiva, estructures més realistes que no pretenen saber-ho tot de tot, sinó ser capaços de decidir essent conscients que no ho sabem tot, que se’ns escapen moltes coses, que segurament ens equivocarem, però que aprendrem de l’error.

Curiosament es donarà la paradoxa que ara que la lectura deixarà de ser secuencial i finita, el nostre cervell serà més un trànsit que una acumulació de coneixements, i això comportarà potser que haguem de ser més solidaris, compartir i confiar en els altres que estaran en un altre tram del saber.