Generació Google

D’un temps cap aquí es parla de l’anomenada “Generació Google”, d’infants i joves nascuts després del 1993 en un món dominat per Internet. Els d’aquesta generació serien els més capacitats de la web, els més capacitats en l’ús de les TIC. No obstant això, un estudi publicat el 2008 i elaborat per la British Library i la JISC (Joint Information Systems Commitee), sota el títol Information behaviour of the researcher of the future, qüestiona aquesta imatge preconcebuda.
Molts del que treballem en biblioteques ens adonem que el primer i únic contacte amb el coneixement que tenen la gran majoria d’aquests infants i joves és Internet i els seus motors de cerca. Per molts d’ells, buscar informació es redueix a fer una cerca a Google. En pocs casos aquesta informació es busca a un llibre o a la Web de la biblioteca. I encara més: els resultats obtinguts a Google són assumits com la veritat absoluta, com la resposta única a la seva consulta. No s’avalua la informació provinent de les webs consultades, es mira més que es llegeix, es fa una lectura superficial del text, es practica una mena de “zaping” compulsiu de pàgina a pàgina, hi ha una gran impaciència en la recerca i la navegació i tolerància zero per a qualsevol retard en la satisfacció de les seves necessitats.... No és estrany que hi hagi qui parli també de la generació “Copiar i enganxar”.
Molts d’aquests aspectes que veiem a les escoles i a les biblioteques es recullen en aquest estudi. Amb això s’evidencia que Internet és una gran eina, però que cal aprendre a utilitzar-la amb criteri. Des de l’escola i també des de les biblioteques caldria potenciar l’adquisició de competències bàsiques en la cerca i l’avaluació crítica de la informació del Web per passar de ser simples lectors navegadors a lectors digitals crítics, segons la definició de Burbules i Callister (Vegeu Educación: Riesgos y promesas de las nuevas tecnologias. Barcelona, Granica, 2001).

Hi ha vida després de Google?

"Imaginemos que un buen día Google ha desaparecido, una distopía impensable para muchos bibliotecarios que se habían acostumbrado a que el buscador realizara automáticamente las labores de intermediación y asesoramiento a las que, supuestamente, les obligaba su profesión. De la noche a la mañana, los bibliotecarios deben repensar su identidad y su función, deben reapropiarse del ciclo completo de generación, circulación, conservación y distribución de los contenidos y la información entre sus usuarios, haciendo, eso sí, uso de las tecnologías que están a su disposición, porque sus usuarios ya no se conformarán -son todos hijos del googleboom- con que la información fluya unívocamente ni con que los criterios de clasificación o valoración puedan provenir, exclusivamente, de los que se dedican profesionalmente a esa tarea. En el Año I d.G., deberemos reinventarnos, iniciar una nueva era, repensando profundamente nuestra naturaleza mediante el uso de las tecnologías digitales. "
Així començava Joaquín Rodríguez la seva xerrada durant el Kosmopolis 08, en l’activitat per a bibliotecaris La vida después de Google: (Año I d. G.) un títol suggeridor, que no va deixar ningú indiferent.
El seu plantejament: Us podeu imaginar les vostres vides no sense google, sinó després de google?
Vam reflexionar sobre la influència que google exerceix sobre les nostres cerques i el poder que té sobre la gestió de la informació; sobre els estudis que demostren la pèrdua d’habilitats de les noves generacions i sobre com organitzen la informació; que la democratització de l’accés a la informació no ens garanteix el desenvolupament de les competències necessàries per a assimilar-la i de la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar informació dels nostres cervells. I, sobre les biblioteques del segle XXI, que deixen de ser l’intermediari entre el coneixement i l’usuari, que si no vigilem perdrem l’autoritat i el crèdit davant d’una font d’informació capaç de donar una llista de resultats infinita en un temps rècord.
La trentena de persones que vam assistir a aquesta tertúlia amb el guru del web 2.0, visionari i pensador, autor de Edición 2.0 Los futuros del libro i Edición 2.0 Sócrates en el hiperespacio , vam quedar fascinats. Vaig córrer a llegir-lo, pàgines i pàgines plenes de reflexions, referències bibliogràfiques, i informació sobre els nous i vells hàbits de lectura, processos d’edició, les llibreries, les biblioteques i les noves eines tecnològiques, em van deixar dolçament cansada i amb una visió més amable del futur dels llibres i les biblioteques.