
El problema és que els documents digitals són molt més vulnerables que els impresos perquè els mitjans que s'utilitzen per emmagatzemar-los són sensibles a factors ambientals diversos, que simplement els poden acabar esborrant. A més, els canvis de format fan que la informació quedi obsoleta i no es pugui llegir o interpretar.
Sense cap mena d'ànsia imperiosa per passar a la posteritat, em plantejo si no estarem escrivint la història sobre la sorra i si les generacions que vindran no trobaran més deixalles y residus nuclears que no pas documents per reconstruir el seu passat. No teniu la impressió que tot el que fem s'esvairà en el no-res? Tot allò que ha conformat la nostra cultura, on quedarà?
Us deixo per a més informació l'enllaç a aquest article de Joaquín Rodríguez, autor de diversos llibres sobre l'era digital: "De la duración en la era digital".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada