A good video for you

Hi friends

How about the holidays? I'm very well.

I send you a good video. This is about de catalan languatge "problem"... For some people that it's a problem...

I wish you enjoy it!!

Good new cours for all the students.

See you

Anna Sanegre

http://youtu.be/65dkCds920I

El futur passa per la confluència

Qui plantarà la bandera en el negoci del llibre digital? Probablement qui aconsegueixi idear un aparell que permeti de gaudir dels avantatges de la tinta electrònica sense haver de renunciar al color i a les prestacions que ofereixen els tablets.
Algunes companyies ja han ideat la seva pròpia solució dissenyant dispositius amb una doble pantalla, una per llegir i l’altra per navegar per Internet, descarregar vídeos i veure fotografies.
Altres, però, s’afanyen a aconseguir un prototip de tinta electrònica en color que sigui econòmicament viable. És el cas de l’empresa xinesa Hanvon, que ja ha anunciat que a partir del març del 2011 començarà a comercialitzar, només a la Xina, un e-reader amb pantalla de tinta electrònica amb color a un preu de 440 dòlars. Abans de fer el salt a la tinta electrònica a color, altres companyies han apostat, en canvi, per crear un híbrid entre l’e-reader i el tablet, un lector de llibres digitals amb pantalla LCD. L’exemple el
trobem en el Nook Color, de la cadena Barnes & Noble.
Mentre bull el mercat de la tecnologia, el ciutadà intenta entendre les diferències que hi
ha entre els diferents dispositius disponibles al mercat, les editorials busquen quin és el model de negoci a seguir per recuperar les inversions que implica l’aventura digital, els autors reclamen sistemes de protecció dels seus drets davant la impunitat que regna a Internet i els llibreters defensen el valor de la seva funció en l’última baula de la cadena de producció.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2

Els llibres se sumen a l’aventura digital

Van ser els primers a arribar i han estat els últims a pujar al tren de la revolució digital. Fa més de deu anys que festegen amb les pantalles de tot tipus de dispostius electrònics, però no ha estat fins a la irrupció en el mercat de l’anomenada tinta electrònica i l’aparició de tablets cada cop més sofisticats que les editorials no han començat a prendre’s seriosament el futur digital dels llibres. Són poques avui les que no miren cap al futur en clau digital, tal com demostra el fet que el 80 per cent de les editorials de ’Estat espanyol “realitzen o tenen previst realitzar accions en l’àmbit digital durant el
període 2009-2011”, segons l’Enquesta sobre el llibre digital (2009) promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Els e-readers, o lectors de llibres digitals, que fan servir tinta electrònica han marcat un abans i un després en l’experiència de llegir en pantalla, ja que no emeten llum i, per tant, la vista no es cansa. A més a més, consumeixen molt poca energia, de manera que les bateries poden durar fins a un mes, i es poden llegir sense problemes a la llum del sol.
El primer prototip de paper electrònic va nèixer l’any 1975 en el centre de recerca Xerox (Palo Alto, EUA) de la mà del científic Nicholas Sheridon i amb el nom de Gyricon. La idea no va tirar endavant en un inici perquè la companyia la va considerar massa cara, però anys després, a la dècada dels noranta, el mateix Sheridon la va reprendre, desenvolupant la tecnologia de paper electrònic que encara avui es coneix amb aquest nom. També a la dècada dels anys noranta, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), liderat pel científic Joseph Jacobson, va crear un prototip més avançat de tinta electrònica. L’èxit del projecte els va portar a fundar la companyia E-ink (1997), actualment líder en la comercialització d’aquesta tecnologia.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2

El temps

A vegades tinc la impressió que hem falten hores, m'he imagino que totes direu i tant!, però em refereixo a les hores digitals.
En el paper ( diari, llibre, revista..) tens un temps il-limitat per llegir, però la informació es limitada. A partir de la lectura es pot obrir un interés , obres un altre calaix i busques.
Quan estas llegint digitalment o ets molt ordenat, no tafeneixes, ni miras que mes diuen, o no acabes mai de llegir.
Abans quan llegies una noticia al diari i volies saber com havia començat tenies l'hemeroteca, ara quan acabas de llegir trobes tres o quatre links per ampliar.
Per altre banda al ritme que en els nostres dies ens arriben les noticíes es important relacionar-les, ¿ que millor que poder tenir a l'abast les noves tecnologies?
Només falta saber gestionar el temps i la informació, estic en el procés.

E-book i E-reader

Què és un e-book? Es tracta d'un llibre electrònic conegut també per i-book, es tracta de la versió electrònica o digital d'un llibre. Moltes vegades anomenem també així el dispositiu que s'utilitza per poder llegir aquests llibres però, per anar bé, els hauríem d'anomenar e-readers.
L'aparell com a tal és com un ordinador buit (una caixa tonta) és un estri electrònic que, si no li introduïm dades, no serveix per a res.
Aquests aparells costen aproximadament entre els 100 i els 300 € de mitjana, depenent de les característiques. Però com que la tecnologia avança a passos de gegant, allò que era "lo último" ahir en dues setmanes passa a ser la normalitat. Per tant és molt difícil decidir-se a adquirir-ne un.
Per tant hem de tenir en compte aquest nou vocabulari i no confondre els dos termes. Una cosa és l'estri que ens permet llegir, és a dir el e-reader i una altra són els llibres digitalitzats que podem guardar en un usb i que hem de comprar i descarregar per Internet.
I aquest és un altre dels punts febles d'aquesta nova tecnologia: no tots els llibres estan digitalitzats i per tant no hi ha tanta diversitat com passa amb el paper.
Us adjunto un vídeo que em van passar fa una setmana i que m'ha fet pensar i riure.

La privacitat de les dades

Amplio i comento la darrere idea del meu article anterior. Vull plantejar una pregunta:
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.

No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?

I ells què en pensen?

Sovint en articles on es parla de lectura digital relacionada amb nens i joves i amb educació es destaquen els possibles avantatges i desavantatges que pot tenir per a ells. Però, algú els ha demanat el que en pensen?

He estat buscant algun estudi que fes esment a les opinions dels joves i he de dir que no he trobat gairebé res, potser hi ha alguna cosa i el que passa és que he naufragat navegant per Internet, també podria ser. El que sí que he trobat són estudis o articles amb els percentatges de lectors, els llibres digitals més llegits, els percentatges d’habitants que disposen d’ordinador, etc. però a mi m’agradaria saber què pensen els joves, si llegir en un suport electrònic els agrada, si els motiva a llegir més, si prefereixen els llibres de paper… penso que seria interessant tenir més opinions que vinguin directament d’ells.

El Setembre del 2010, Scholastic, una editorial de materials per a infants i joves als Estats Units, va publicar el “Kids & Family Reading Report”. Per fer aquest estudi es van entrevistar més de 2000 nens d’entre 6 i 17 anys i les seves famílies. Segons els resultats de l’estudi un 25% dels nens i joves entrevistats ja havien llegit un llibre en algun format digital mentre que un 57% de joves d’entre 9 i 17 anys mostraven el seu interès a fer-ho. I un terç dels entrevistats d’entre 9 i 17 anys afirmaven que llegirien més llibres per plaer si tinguessin accés a e-Books a través d’algun aparell electrònic.

Són els resultats d’un estudi fet per una editorial, s’hauria de veure el qüestionari que se’ls va passar i a més a més els resultats continuen sent percentatges, però crec que és important entrevistar els nens i els joves per saber què en pensen i tenir-ho en compte a l’establir el que és bo per a ells i el que no.

Les habilitats i destreses d'un lector digital

Daniel Cassany en el seu llibre Rere les línies distingeix 3 tipus diferents d'habilitats. Com que he trobat la classificació molt interessant la reprodueixo:
- Des del vessant cognitiu:

• Activar els coneixements previs que calen per a cada lectura
• Verificar que s'estan usant els coneixements adequats
• Comprovar que s'està entenent el text
• Identificar els errors i saber-los esmenar
• ...
  

- Desdel vessant lingüístic:

• saber coneixements de diversos idiomes
• conèixer nous registres i gèneres discursius
• ...
  

- Des del vessant informàtic:

• Obrir i tancar finestres de diversos programes
• Navegar per la xarxa
• Trobar dades en un hipertext
• ...
  

També comenta que els usuaris de la xarxa haurien de conèixer unes normes bàsiques de seguretat (virus) i tenir en compte qüestions ètiques (privacitat de les dades, els drets i els deures dels internautes...).

Lectura digital per a tothom?

Veient els problemes que hem anat tenint durant aquest últims mesos amb el moodle, el Delicious, etc. he estat pensant si tothom té l'accés garantit a la digitalització. Primerament no tothom té les competències necessàries per poder "navegar" i fer travessies per l'immens món d'Internet (totes nosaltres hem dit moltes vegades que els nostres fills o alumnes en saben més que nosaltres). Ara penseu en la gent gran, ja els costa enviar correus electrònics, fer tramitacions per internet, etc. Penseu que TOTS poden accedir a aquest nou món? Potser direu, son grans a ells no els cal! encara que jo no estic d'acord.
Però ara pensem en les persones desafavorides social i econòmicament. Poden ells accedir a aquest món? Poden ells pensar en les noves tecnologies o en el ventall de possibilitats que els pot donar?
Aquest món corre massa i no tothom té la possibilitat d'accedir a les noves tecnologies (excepte el mòbil). Podem pensar en què està totalment democratitzat?
Bé només és una petita reflexió que potser hauríem de tenir en compte.

COMUNICACIÓ DIGITAL

M'ha agradat. Aprofito per dir-te que us estimo molt. Aquesta és la resposta del meu cosí a un correu electrònic que li vaig enviar (a ell i a deu persones més) amb la transcripció d'una conferència sobre educació. I és que els sms i els correus, com les cartes de sempre, ofereixen la possibilitat d'amagar-se rere la paraula escrita i despullar-se sense pudor. I, a més, la immediatesa dels mitjans digitals fa que la censura del temps no pugui actuar, dóna un to informal a les confessions més profundes i fa que siguin dites coses que s'haurien callat d'altra manera. Em pregunto si els retrats que sorgeixen d'aquests epistolaris digitals, recosits de petites imatges apedaçades, són més o menys fidels a l'original que retraten que els antics epistolaris. Pot ser que donin una imatge més espontània però menys profunda? Els mitjans digitals faciliten la comunicació però què es comunica? El temps que es passava davant el paper furgant l'interior, pensant el que es volia dir i cercant les paraules justes per fer-ho, s'ha perdut. Els de la meva generació, però, que vam canviar les cartes pel telèfon i vam perdre alhora l'aixopluc de la paraula escrita i aquest temps de reflexió, segur que hi hem guanyat. Jo no hauria trucat mai el meu cosí per explicar-li res d'educació i ell no m'hauria mai contestat com ho va fer. Estic contenta però...

Lectura digital, lectura social

Podria la lectura digital convertir-se en una lectura amb dimensió social i col·laborativa? Sembla que hi ha certa tendència quan parlem d’internet, de lectura digital, d’e-books… a pensar que és una forma “desmillorada” de tenir accés a la literatura i al coneixement. Després de llegir un article a la revista Wired (www.wired.com) sobre el futur de la lectura en un món digital (http://www.wired.com/techbiz/people/magazine/17-06/st_thompson) crec que la lectura combinada amb la web 2.0 ens pot portar sorpreses, i algunes poden ser bones.

L’autor, Clive Thompson, comença l’article posant l’exemple d’un llibre sobre videojocs anomenat Gamer Theory. El llibre es va publicar en paper al mateix temps que es va publicar online utilitzant una eina que permetia que els lectors afegissin comentaris. Aviat, la versió online del llibre es va omplir de converses que abastaven des del mite de la caverna de Plató a les idees sobre l’avorriment de Schopenhauer. La versió online del llibre s’assemblava més a una conversa de twitter que a un llibre tal i com l’entenem; els usuaris van reinterpretar la manera de llegir. La profunditat amb què es llegia cada paràgraf i es comentava de manera comunitària no l’aconseguiria un lector tot sol assegut al sofà de casa.

Aquest canvi ja s’ha produït amb molts altres mitjans que han esdevingut digitals. Els diaris, vídeos, posts en blocs… Tan bon punt es publiquen online l’audiència els comenta, els reinterpreta i ho comparteix. Si això no ha passat encara amb els llibres és perquè estan atrapats a la tinta.

Segons Bob Stein, un veterà en el món de la e-publicació, si els llibres s’alliberessin potser fins i tot es crearia una nova categoria professional: els “lectors professionals”. I produirien uns anàlisis i comentaris de tanta qualitat que la gent pagaria per obtenir-los. De fet, segons una investigadora de Microsoft, els estudiants universitaris estudien detingudament les anotacions en els llibres de segona ma abans de comprar-se’ls, perquè volen comprar el volum més valuós, el que té les anotacions més útils.

Segons l’autor, el fet de poder compartir paràgrafs d’un llibre a través de la xarxa social milloraria molt també el “descobriment de llibres”. S’han donat ja casos d’escriptors que han volgut experimentar en aquest sentit i han posat copies digitals de les seves obres disponibles a la web i han vist incrementar el nombre de vendes perquè més gent els ha descobert.

Crec que ens esperen sorpreses pel que fa a la lectura digital. Encara s’està definint i continuarà evolucionant, i seran els usuaris/lectors els que definiran cap on evoluciona la lectura quan entri en contacte amb la web 2.0 de manera més generalitzada.

Entrevista a Ernest Folch

Volia comentar algunes de les afirmacions que li he llegir a l’editor Ernest Folch (artífex de leqtor.com) respecte a les edicions digitals. Folch parla de la necessitat que tenen els editors d’obrir-se a diferents vies de difusió en contra del que ell anomena “esclavatge”de l’únic canal que fins fa poc hi havia, que eren les llibreries. Ai, els llibreters! Ara resulta que els editors fins ara eren els seus esclaus i ells, els llibreters, els amos i senyors de les lletres i dels llibres, cosa que ha canviat, segons ell, gràcies a les edicions digitals.
Folch parla també d’un present “apassionant” però jo més aviat diria que, tant ell com tots els que amb més o menys traça ens anem virtualitzant de mica en mica, tenim tanta fascinació com desconeixement d’un univers que sabem on comença però no sabem on ni com acaba.
Així que, si com diuen el món és dels qui s’arrisquen, d’aquí a poc la gent de lletres tindrem al senyor Ernest Folch i a Ediciones B com a amos i senyors dels nostres territoris literaris. Virtualment, això sí.
Podeu llegir l’article i una entrevista a:
http://www.que-leer.com/7352/ernest-folch-el-editor-del-siglo-xxi.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20110213/ernest-folch-le-book-ser-una-fotocopia-del-paper/722266.shtml

LiJ a leqtor.com

He fet una ullada als continguts en LiJ de la llibreria digital leqtor.com i en faig un breu resum:
en la categoria de “més venuts” hi ha, en els primers llocs de la classificació general, els llibres de la trilogia de misteri, romanticisme i fantasia de Libba Bray i també hi figuren entre els cinc primers de la llista els que Suzanne Collins ha creat a partir de la idea dels reality-shows apocalíptics. A continuació ja comencen a aparèixer els primers autors catalans, com Laura Gallego, Marta Gené, Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra. Hem de seguir fins al número catorze per tornar a trobar una autora estrangera, la britànica Catherine Fisher, i al seu darrere tot un seguit autors en llengua castellana com els madrilenys Miguel Larrea i Susana Vallejo o el català Jordi Cervera.
El preu mitjà d’aquests llibres és d’uns 10 € tot i que per sota d’aquest import també podem adquirir alguns dels títols que figuren entre els més votats (en aquest cas en llengua catalana) com La mort al sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera i Rovelló, de Josep Vallverdú.
Mentre treieu les vostres pròpies conclusions jo seguiré remenant el catàleg:
http://www.leqtor.com/ca/libros/categoria/infantil-y-juvenil?vote_order=DESC

FUTURIBLE

 

Avui el llibre no és negoci. Per als joves d'ara les noves tecnologies ja no són noves i la lectura digital és el més natural. El paper s'ha convertit en un recurs finit. El gran gruix de "literatura" que es publica i es llegeix és per distreure i oblidar, per usar i llençar.

Veig un futur de ciència ficció. El metro llisca sobre un carril invisible a un pam de terra. Un  noiet  camallarg amb barret estrany somriu, un home  de corbata blanca arrufa el front, una llàgrima s'esmuny galta avall d'una dona africana. Llegeixen el correu, el diari, una novel·la d'amor, sense altre suport que les seves ulleres fosques d'estils diversos. Una velleta molt velleta acarona un llibre polsós sobre la falda, l'alça, l'obre, n'olora les pàgines groguenques, desplega el dobleg de la pàgina 108 i es posa a llegir.

Sobre la necessitat de saber acaçar informació

D’un temps ençà a les biblioteques de Girona patim del fenomen “cal fer un treball amb informació cercada a Internet”. La mainada ens pregunta on poden trobar informació sobre un tema, de tal manera que sovint les bibliotecàries i els dinamitzadors tenim la sensació de que els treballs els fem nosaltres.
Igual que a Girona acacem bolets, els educadors i els dinamitzadors tenim l’obligació d’ensenyar als més petits a acaçar informació. Cal saber explicar on busca-la, quines planes d’Internet són més fiables que altres i sobretot que santa Viquipèdia no és la solució definitiva.
Considero que una bona formula de treball és la combinació de la recerca sobre paper i la digital. D’aquesta manera, podem acostumar a la mainada a cercar informació a llocs com webs de museus, fundacions i organismes públics (informació que sol ser a les enciclopèdies de paper), i que més endavant per lògica quan ells activin cerques miraran d’utilitzar.
Una petita reflexió, que si disposes de més espai donaria per molta més dissertació.

El llibre digital i la Biblioteca Pública

La popularització de les noves tecnologies és cada vegada més present en les nostres vides. La cultura és un dret democràtic que ha d'estar a l'abast de tothom i al servei d'una societat canviant i en constant evolució cap al món digital.

Les biblioteques tal com diu el Manifest de la Unesco han de promocionar la lectura i daptar els materials per donar resposta a totes les necessitats. És en aquest sentit que la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura a través de la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecaria va iniciar un programa amb l'objectiu d'introduir el llibre electrònic a les Biblioteques Públiques.

En la primera fase del programa es va dotar a 15 biblioteques públiques de tot l'Estat Espanyol de lectors digitals i obres literàries en domini públic per promoure i garantir l'accés a la cultura independentment del seu format. Entre aquestes biblioteques s'hi troben la de Palma de Mallorca i la de Tarragona.

És cert que la popularització de les noves tecnologies és cada vegada més present, però no ens caldrà també una bona formació d'usuaris per tenir-hi accés amb garantia?

Resulta ser que bona part d'aquests e-books cedits en préstec han estat manipulats pels seus usuaris. Se n'ha fet un ús inadequat i s'han malmès.

Aquest no era el seu destí. La cultura ha d'arribar a tothom però a un altre preu.

Lectura a la xarxa

Valoro favorablement la utilitat dels llibres digitals i la seva funcionalitat. És espectacular veure la gran quantitat d'informació que posen al nostre abast amb un simple "clic", tant per l'estalvi de temps com per l'accés a coneixements molt distants sense haver-nos de moure de davant la pantalla.

També és cert però, i el mateix Nicholas Carr diu (en estudis referits a aquests tipus de lectura) que quan llegim a la xarxa ho fem de forma lineal, només descodifiquem la informació i a la llarga afecta a la connexió neuronal, és a dir a la capacitat de concentració.

Aquests tipus de lectura comporta un canvi en els hàbits mentals. Estem doncs a l'espera d'experiments neurològics i psicològics que ens donin una imatge definitiva de com afecta a la retenció de la informació.

Marshall MacLuan, ja als anys setanta es va pronunciar respecte a aquest tipus de lectura dient:"Mi mente espera ahora captar la información del modo en que la Red la distribuye: en una corriente de pertículas de rápido movimiento. En un tiempo fui un submarinista en el mar de palabras. Ahora me deslizo por la superficie como un tipo en una moto acuática."

Sembla evidenciar que no estem parlant només de canvis en la forma d'accedir al món cultural, dels llibres i les lectures, possiblement anem més enllà.

Parlem d'evolució? En positiu? Hem d'esperar una resposta que possiblement el temps ens donarà.

Informe PISA de lectura digital

Des de l'any 2009 es valora la competència lectora digital dels escolars.

L’informe Pisa analitza les capacitats lectores dels alumnes a la xarxa. S'avalua si poden identificar els resultats rellevants en una recerca a Internet , reconeixer la credibilitat i veracitat de la informació, la disposició d’un menú web,etc..
Em sembla molt interessant que es preocupin de mesurar aquestes competències, però crec que potser comencem la casa per la teulada, ja que fins ara que jo sàpiga, no hi ha cap assignatura que ensenyi als alumnes a fer lectura digital.
Els hi demanen treballs de recerca, i els fan participar en blogs, però sense indicacions prèvies de com valorar les fonts d’informació, en la majoria dels cassos no hi ha cap tipus d“assessorament digital”. De fet crec que els joves no estan acostumats a fer aquest tipus d'anàlisi amb cap font d'informació, premsa, televisió, i es que fomentar l'esperit crític no és un dels objectius del currículum escolar...
Podeu trobar més informació a :
http://www.elpais.com/articulo/educacion/era/digital/llega/Informe/Pisa/elpepusoc/20090209elpepiedu_1/Tes
http://blog.leer.es/pisa-ya-evalua-la-lectura-digital/

LLEGIR NO ÉS DELICTE

Veritat que és un títol suggerent?. És el nom que van escollir els meus alumnes del Club de Lectura Juvenil de les biblioteques municipals de Girona pel seu bloc. Els bloc ens serveix tan com a agenda i com per espai de difusió de totes les activitats que es realitzen al club juvenil i als infantils. Us convido a visitar el bloc (http://llegirnoesdelicte.blogspot.com) i fer-vos-en seguidors. Penseu que la mainada hi porta treballant des del setembre. És un treball en equip on tothom té assignades una sèrie de tasques. Em treballat com si fóssim la redacció d’una revista, moltes reunions, discussions, votacions i sobretot aprendre a respectar-nos. Per Nadal un fotògraf va venir al club a donar-nos quatre petites lliçons de com fer fotografies digitals. Els fons de pantalla del bloc és fruit d’aquesta sessió. Esperem, la mainada i jo, les vostres opinions.

Informe sobre els hàbits dels infants i joves com a usuaris de xarxes socials a Espanya

 

Al gener d’aquest any 2011 es va presentar a Madrid, dins del marc de treball del Foro Generaciones Interactivas, l’informe “Menores y Redes Sociales”, elaborat per dos professors de la Universitat de Navarra, Xavier Bringué i Charo Sádaba.

Aquest informe és una iniciativa més que actualitza contribucions anteriors portades a terme per altres institucions i universitats d’àmbit nacional, i que pretén donar més elements de reflexió sobre l’entorn i els hàbits dels infants i joves com a usuaris de les xarxes socials a Espanya, en concret, relacionant el seu perfil d’ús (tipus d’usuari, si és o no usuari o usuari avançat) de les xarxes socials amb les seves possibilitats d’accés a la tecnologia, el  coneixement adquirit i les relacions familiars; per altra banda convida a interpretar les oportunitats i els riscos que per als nostres infants i joves pot plantejar aquesta nova era digital.

Fent una breu síntesi del contingut de l’estudi, ens diu, que més d’una tercera part dels infants i joves internautes espanyols, amb edats compreses entre 10 i 18 anys, administra un perfil a una xarxa social, i un 35% té més d’un perfil configurat. Finalment, l’informe afirma que més d’un 70% són usuaris habituals de xarxes socials.

Amb aquestes dades percentuals sembla evident que per als nostres infants i joves l’ús de les xarxes socials suposen un mecanisme de comunicació molt important i utilitzat, i no hi ha cap indicador que ens faci sospitar que canviarà aquesta tendència d’ús, per altra banda, i amb aquesta línia, el que sí que preocupa és que l’ús que s’està fent incideix distintivament amb l’activitat lectora com a una manera de passar el temps i no amb la pretensió educativa que s’esperava,  alhora provocant una menor afició a l’oci tradicional com podria ser la lectura individual d’un llibre. 

 

Plataforma virtual Àtria per a la distribució de recursos educatius digitals a Catalunya

Àtria és la plataforma digital que la Generalitat de Catalunya ha iniciat el curs escolar 2010-2011 per a gestionar el coneixement, l’accés i l’adquisició dels recursos educatius digitals en el marc del Projecte eduCAT1x1 del Departament d’Ensenyament. Aquest últim Projecte fou iniciat el curs 2009-2010 amb l’objectiu d’integrar progressivament i plenament les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les aules i als centres educatius catalans. Aquesta iniciativa situa a Catalunya al capdavant en l’ús de materials digitals a l’aula de forma extensa, i abastarà, en un termini de pocs anys, tota l’educació secundària i els dos darrers cursos de primària. Actualment Àtria és un punt neutre de serveis que inclou un sistema d’informació, un catàleg de recursos educatius en format digital i una plataforma securizada de mercat de compra-venda.

El negoci de la lectura

“El negoci editorial no ha estat mai un gran negoci”, escriu l’articulista Ricard Mas en
el suplement dominical Timeout, del diari ARA.
Un 5% no és un marge de benefici massa interessant comparat amb els marges que en altres sectors poden ser d’ un 15 o 20%, dit això no és d’estranyar que editors i autors busquin noves alternatives de mercat.
La lectura electrònica pot ser una bona alternativa.
Els autors tenen la opció de ser publicats en altres formats o autoeditar-se i oferir el seu producte a portals com Amazon (35%) o Apple (70%)?.
Però, segurament els més interessats en promocionar la lectura electrònica són les grans distribuïdores digitals. Els llibres digitals no s’esgoten mai, no cal re-editar o vendre els llibres sense èxit a preu de pes de paper. Amb aquest nou canal de comercialització, els seus marges de benefici són un altre tema, ja que eliminen molts costos del procés de venda, com la impressió, el magatzematge, la distribució, i els percentatges dels llibreters. Poc risc i més opcions de vendes, el mercat d’Internet és infinit.
Si el mercat editorial està evolucionant cap a la creació de grans grups empresarials, en la xarxa també és perillosa la concentració de poder.
Amazon és líder en descarregues ja que la seva llibreria conté 560.000 llibres, amb un preu mitjà de entre 12 i 14 dòlars.
Libranda, és una plataforma digital constituïda per set grups editorials:Planeta, Random House, Mondadori, Santillana, Roca, Edicions62, SM i Wolters Kluwer.

Revista Eureka

http://www.portaleureka.com/content/view/23/140/lang,ca/

Una manera amena d'entrar en el món digital es a través d'una revista. Parla de temes de tota mena: ciència,geologia,astronomia,economia...fins i tot literatura.
Dirigida a públic juvenil,per treballar a l'aula,per joves tafaners. Et permet consultar números atrassats.El seu objectiu principal es fomentar l'esperit científic

És interessant Google Books?

M’agradaria compartir amb vosaltres la opinió que un gran pensador sobre la revolució digital, Nicholas Carr, té sobre el projecte Google Books.

Carr beneeix els avantatges de tenir tots els llibres on line, però diferencia entre l’accés i la forma d’ús d’aquests llibres. Considera que a Google no li interessa que perdem massa estona a la mateixa pàgina, perquè perd tota la informació que nosaltres li donem quan canviem de pàgines. A més, sempre segons Carr, a Google Books hi apareixen icones i links, per la qual cosa el llibre deixa de ser tal per convertir-se en un web. Com afectarà tot això als escriptors, pressionats, a l’hora de crear? És indubtable que els llibres canviaran amb les seves versions digitals, i tot plegat ho veurem en una dècada.

Dades de lectura digital

La Federació de Gremis d’Editors ha fet públic el resultat d’una enquesta segons la qual un 5,3% dels enquestats ja llegeixen llibres en suport digital. I la franja d’edat que majoritàriament utilitza aquest suport és la de 14 a 24 anys. També indica la bretxa digital quant al sexe, perquè hi ha més homes que dones amb aquest hàbit lector. Pel que fa a la formació acadèmica, gairebé tres quartes parts dels usuaris són universitaris. Aquestes dades sobre hàbits de lectura de l’any 2010 il•lustren una tendència imparable, que guarda relació amb l’augment de la venda dels dispositius de lectura digital. Tot i així asseguren que aquestes xifres espectaculars no estan en consonància amb la venda de llibres electrònics, la qual cosa porta a pensar que hi ha, també, “pirateria” en la descàrrega de llibres.