Hi friends
How about the holidays? I'm very well.
I send you a good video. This is about de catalan languatge "problem"... For some people that it's a problem...
I wish you enjoy it!!
Good new cours for all the students.
See you
Anna Sanegre
http://youtu.be/65dkCds920I
dissabte, 17 de setembre del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
El futur passa per la confluència
Qui plantarà la bandera en el negoci del llibre digital? Probablement qui aconsegueixi idear un aparell que permeti de gaudir dels avantatges de la tinta electrònica sense haver de renunciar al color i a les prestacions que ofereixen els tablets.
Algunes companyies ja han ideat la seva pròpia solució dissenyant dispositius amb una doble pantalla, una per llegir i l’altra per navegar per Internet, descarregar vídeos i veure fotografies.
Altres, però, s’afanyen a aconseguir un prototip de tinta electrònica en color que sigui econòmicament viable. És el cas de l’empresa xinesa Hanvon, que ja ha anunciat que a partir del març del 2011 començarà a comercialitzar, només a la Xina, un e-reader amb pantalla de tinta electrònica amb color a un preu de 440 dòlars. Abans de fer el salt a la tinta electrònica a color, altres companyies han apostat, en canvi, per crear un híbrid entre l’e-reader i el tablet, un lector de llibres digitals amb pantalla LCD. L’exemple el
trobem en el Nook Color, de la cadena Barnes & Noble.
Mentre bull el mercat de la tecnologia, el ciutadà intenta entendre les diferències que hi
ha entre els diferents dispositius disponibles al mercat, les editorials busquen quin és el model de negoci a seguir per recuperar les inversions que implica l’aventura digital, els autors reclamen sistemes de protecció dels seus drets davant la impunitat que regna a Internet i els llibreters defensen el valor de la seva funció en l’última baula de la cadena de producció.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2
Algunes companyies ja han ideat la seva pròpia solució dissenyant dispositius amb una doble pantalla, una per llegir i l’altra per navegar per Internet, descarregar vídeos i veure fotografies.
Altres, però, s’afanyen a aconseguir un prototip de tinta electrònica en color que sigui econòmicament viable. És el cas de l’empresa xinesa Hanvon, que ja ha anunciat que a partir del març del 2011 començarà a comercialitzar, només a la Xina, un e-reader amb pantalla de tinta electrònica amb color a un preu de 440 dòlars. Abans de fer el salt a la tinta electrònica a color, altres companyies han apostat, en canvi, per crear un híbrid entre l’e-reader i el tablet, un lector de llibres digitals amb pantalla LCD. L’exemple el
trobem en el Nook Color, de la cadena Barnes & Noble.
Mentre bull el mercat de la tecnologia, el ciutadà intenta entendre les diferències que hi
ha entre els diferents dispositius disponibles al mercat, les editorials busquen quin és el model de negoci a seguir per recuperar les inversions que implica l’aventura digital, els autors reclamen sistemes de protecció dels seus drets davant la impunitat que regna a Internet i els llibreters defensen el valor de la seva funció en l’última baula de la cadena de producció.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2
Els llibres se sumen a l’aventura digital
Van ser els primers a arribar i han estat els últims a pujar al tren de la revolució digital. Fa més de deu anys que festegen amb les pantalles de tot tipus de dispostius electrònics, però no ha estat fins a la irrupció en el mercat de l’anomenada tinta electrònica i l’aparició de tablets cada cop més sofisticats que les editorials no han començat a prendre’s seriosament el futur digital dels llibres. Són poques avui les que no miren cap al futur en clau digital, tal com demostra el fet que el 80 per cent de les editorials de ’Estat espanyol “realitzen o tenen previst realitzar accions en l’àmbit digital durant el
període 2009-2011”, segons l’Enquesta sobre el llibre digital (2009) promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Els e-readers, o lectors de llibres digitals, que fan servir tinta electrònica han marcat un abans i un després en l’experiència de llegir en pantalla, ja que no emeten llum i, per tant, la vista no es cansa. A més a més, consumeixen molt poca energia, de manera que les bateries poden durar fins a un mes, i es poden llegir sense problemes a la llum del sol.
El primer prototip de paper electrònic va nèixer l’any 1975 en el centre de recerca Xerox (Palo Alto, EUA) de la mà del científic Nicholas Sheridon i amb el nom de Gyricon. La idea no va tirar endavant en un inici perquè la companyia la va considerar massa cara, però anys després, a la dècada dels noranta, el mateix Sheridon la va reprendre, desenvolupant la tecnologia de paper electrònic que encara avui es coneix amb aquest nom. També a la dècada dels anys noranta, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), liderat pel científic Joseph Jacobson, va crear un prototip més avançat de tinta electrònica. L’èxit del projecte els va portar a fundar la companyia E-ink (1997), actualment líder en la comercialització d’aquesta tecnologia.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2
període 2009-2011”, segons l’Enquesta sobre el llibre digital (2009) promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Els e-readers, o lectors de llibres digitals, que fan servir tinta electrònica han marcat un abans i un després en l’experiència de llegir en pantalla, ja que no emeten llum i, per tant, la vista no es cansa. A més a més, consumeixen molt poca energia, de manera que les bateries poden durar fins a un mes, i es poden llegir sense problemes a la llum del sol.
El primer prototip de paper electrònic va nèixer l’any 1975 en el centre de recerca Xerox (Palo Alto, EUA) de la mà del científic Nicholas Sheridon i amb el nom de Gyricon. La idea no va tirar endavant en un inici perquè la companyia la va considerar massa cara, però anys després, a la dècada dels noranta, el mateix Sheridon la va reprendre, desenvolupant la tecnologia de paper electrònic que encara avui es coneix amb aquest nom. També a la dècada dels anys noranta, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), liderat pel científic Joseph Jacobson, va crear un prototip més avançat de tinta electrònica. L’èxit del projecte els va portar a fundar la companyia E-ink (1997), actualment líder en la comercialització d’aquesta tecnologia.
Article aparegut a: “Quaderns d’ESCACC” Núm.2
divendres, 25 de febrer del 2011
El temps
A vegades tinc la impressió que hem falten hores, m'he imagino que totes direu i tant!, però em refereixo a les hores digitals.
En el paper ( diari, llibre, revista..) tens un temps il-limitat per llegir, però la informació es limitada. A partir de la lectura es pot obrir un interés , obres un altre calaix i busques.
Quan estas llegint digitalment o ets molt ordenat, no tafeneixes, ni miras que mes diuen, o no acabes mai de llegir.
Abans quan llegies una noticia al diari i volies saber com havia començat tenies l'hemeroteca, ara quan acabas de llegir trobes tres o quatre links per ampliar.
Per altre banda al ritme que en els nostres dies ens arriben les noticíes es important relacionar-les, ¿ que millor que poder tenir a l'abast les noves tecnologies?
Només falta saber gestionar el temps i la informació, estic en el procés.
En el paper ( diari, llibre, revista..) tens un temps il-limitat per llegir, però la informació es limitada. A partir de la lectura es pot obrir un interés , obres un altre calaix i busques.
Quan estas llegint digitalment o ets molt ordenat, no tafeneixes, ni miras que mes diuen, o no acabes mai de llegir.
Abans quan llegies una noticia al diari i volies saber com havia començat tenies l'hemeroteca, ara quan acabas de llegir trobes tres o quatre links per ampliar.
Per altre banda al ritme que en els nostres dies ens arriben les noticíes es important relacionar-les, ¿ que millor que poder tenir a l'abast les noves tecnologies?
Només falta saber gestionar el temps i la informació, estic en el procés.
E-book i E-reader
Què és un e-book? Es tracta d'un llibre electrònic conegut també per i-book, es tracta de la versió electrònica o digital d'un llibre. Moltes vegades anomenem també així el dispositiu que s'utilitza per poder llegir aquests llibres però, per anar bé, els hauríem d'anomenar e-readers.
L'aparell com a tal és com un ordinador buit (una caixa tonta) és un estri electrònic que, si no li introduïm dades, no serveix per a res.
Aquests aparells costen aproximadament entre els 100 i els 300 € de mitjana, depenent de les característiques. Però com que la tecnologia avança a passos de gegant, allò que era "lo último" ahir en dues setmanes passa a ser la normalitat. Per tant és molt difícil decidir-se a adquirir-ne un.
Per tant hem de tenir en compte aquest nou vocabulari i no confondre els dos termes. Una cosa és l'estri que ens permet llegir, és a dir el e-reader i una altra són els llibres digitalitzats que podem guardar en un usb i que hem de comprar i descarregar per Internet.
I aquest és un altre dels punts febles d'aquesta nova tecnologia: no tots els llibres estan digitalitzats i per tant no hi ha tanta diversitat com passa amb el paper.
Us adjunto un vídeo que em van passar fa una setmana i que m'ha fet pensar i riure.
L'aparell com a tal és com un ordinador buit (una caixa tonta) és un estri electrònic que, si no li introduïm dades, no serveix per a res.
Aquests aparells costen aproximadament entre els 100 i els 300 € de mitjana, depenent de les característiques. Però com que la tecnologia avança a passos de gegant, allò que era "lo último" ahir en dues setmanes passa a ser la normalitat. Per tant és molt difícil decidir-se a adquirir-ne un.
Per tant hem de tenir en compte aquest nou vocabulari i no confondre els dos termes. Una cosa és l'estri que ens permet llegir, és a dir el e-reader i una altra són els llibres digitalitzats que podem guardar en un usb i que hem de comprar i descarregar per Internet.
I aquest és un altre dels punts febles d'aquesta nova tecnologia: no tots els llibres estan digitalitzats i per tant no hi ha tanta diversitat com passa amb el paper.
Us adjunto un vídeo que em van passar fa una setmana i que m'ha fet pensar i riure.
La privacitat de les dades
Amplio i comento la darrere idea del meu article anterior. Vull plantejar una pregunta:
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.
No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.
No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?
I ells què en pensen?
Sovint en articles on es parla de lectura digital relacionada amb nens i joves i amb educació es destaquen els possibles avantatges i desavantatges que pot tenir per a ells. Però, algú els ha demanat el que en pensen?
He estat buscant algun estudi que fes esment a les opinions dels joves i he de dir que no he trobat gairebé res, potser hi ha alguna cosa i el que passa és que he naufragat navegant per Internet, també podria ser. El que sí que he trobat són estudis o articles amb els percentatges de lectors, els llibres digitals més llegits, els percentatges d’habitants que disposen d’ordinador, etc. però a mi m’agradaria saber què pensen els joves, si llegir en un suport electrònic els agrada, si els motiva a llegir més, si prefereixen els llibres de paper… penso que seria interessant tenir més opinions que vinguin directament d’ells.
El Setembre del 2010, Scholastic, una editorial de materials per a infants i joves als Estats Units, va publicar el “Kids & Family Reading Report”. Per fer aquest estudi es van entrevistar més de 2000 nens d’entre 6 i 17 anys i les seves famílies. Segons els resultats de l’estudi un 25% dels nens i joves entrevistats ja havien llegit un llibre en algun format digital mentre que un 57% de joves d’entre 9 i 17 anys mostraven el seu interès a fer-ho. I un terç dels entrevistats d’entre 9 i 17 anys afirmaven que llegirien més llibres per plaer si tinguessin accés a e-Books a través d’algun aparell electrònic.
Són els resultats d’un estudi fet per una editorial, s’hauria de veure el qüestionari que se’ls va passar i a més a més els resultats continuen sent percentatges, però crec que és important entrevistar els nens i els joves per saber què en pensen i tenir-ho en compte a l’establir el que és bo per a ells i el que no.
He estat buscant algun estudi que fes esment a les opinions dels joves i he de dir que no he trobat gairebé res, potser hi ha alguna cosa i el que passa és que he naufragat navegant per Internet, també podria ser. El que sí que he trobat són estudis o articles amb els percentatges de lectors, els llibres digitals més llegits, els percentatges d’habitants que disposen d’ordinador, etc. però a mi m’agradaria saber què pensen els joves, si llegir en un suport electrònic els agrada, si els motiva a llegir més, si prefereixen els llibres de paper… penso que seria interessant tenir més opinions que vinguin directament d’ells.
El Setembre del 2010, Scholastic, una editorial de materials per a infants i joves als Estats Units, va publicar el “Kids & Family Reading Report”. Per fer aquest estudi es van entrevistar més de 2000 nens d’entre 6 i 17 anys i les seves famílies. Segons els resultats de l’estudi un 25% dels nens i joves entrevistats ja havien llegit un llibre en algun format digital mentre que un 57% de joves d’entre 9 i 17 anys mostraven el seu interès a fer-ho. I un terç dels entrevistats d’entre 9 i 17 anys afirmaven que llegirien més llibres per plaer si tinguessin accés a e-Books a través d’algun aparell electrònic.
Són els resultats d’un estudi fet per una editorial, s’hauria de veure el qüestionari que se’ls va passar i a més a més els resultats continuen sent percentatges, però crec que és important entrevistar els nens i els joves per saber què en pensen i tenir-ho en compte a l’establir el que és bo per a ells i el que no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)