divendres, 25 de febrer del 2011

Les habilitats i destreses d'un lector digital

Daniel Cassany en el seu llibre Rere les línies distingeix 3 tipus diferents d'habilitats. Com que he trobat la classificació molt interessant la reprodueixo:
- Des del vessant cognitiu:
  • Activar els coneixements previs que calen per a cada lectura
  • Verificar que s'estan usant els coneixements adequats
  • Comprovar que s'està entenent el text
  • Identificar els errors i saber-los esmenar
  • ...
- Desdel vessant lingüístic:
  • saber coneixements de diversos idiomes
  • conèixer nous registres i gèneres discursius
  • ...
- Des del vessant informàtic:
  • Obrir i tancar finestres de diversos programes
  • Navegar per la xarxa
  • Trobar dades en un hipertext
  • ...
També comenta que els usuaris de la xarxa haurien de conèixer unes normes bàsiques de seguretat (virus) i tenir en compte qüestions ètiques (privacitat de les dades, els drets i els deures dels internautes...).

Lectura digital per a tothom?


Veient els problemes que hem anat tenint durant aquest últims mesos amb el moodle, el Delicious, etc. he estat pensant si tothom té l'accés garantit a la digitalització. Primerament no tothom té les competències necessàries per poder "navegar" i fer travessies per l'immens món d'Internet (totes nosaltres hem dit moltes vegades que els nostres fills o alumnes en saben més que nosaltres). Ara penseu en la gent gran, ja els costa enviar correus electrònics, fer tramitacions per internet, etc. Penseu que TOTS poden accedir a aquest nou món? Potser direu, son grans a ells no els cal! encara que jo no estic d'acord.
Però ara pensem en les persones desafavorides social i econòmicament. Poden ells accedir a aquest món? Poden ells pensar en les noves tecnologies o en el ventall de possibilitats que els pot donar?
Aquest món corre massa i no tothom té la possibilitat d'accedir a les noves tecnologies (excepte el mòbil). Podem pensar en què està totalment democratitzat?
Bé només és una petita reflexió que potser hauríem de tenir en compte.

COMUNICACIÓ DIGITAL

M'ha agradat. Aprofito per dir-te que us estimo molt. Aquesta és la resposta del meu cosí a un correu electrònic que li vaig enviar (a ell i a deu persones més) amb la transcripció d'una conferència sobre educació. I és que els sms i els correus, com les cartes de sempre, ofereixen la possibilitat d'amagar-se rere la paraula escrita i despullar-se sense pudor. I, a més, la immediatesa dels mitjans digitals fa que la censura del temps no pugui actuar, dóna un to informal a les confessions més profundes i fa que siguin dites coses que s'haurien callat d'altra manera. Em pregunto si els retrats que sorgeixen d'aquests epistolaris digitals, recosits de petites imatges apedaçades, són més o menys fidels a l'original que retraten que els antics epistolaris. Pot ser que donin una imatge més espontània però menys profunda? Els mitjans digitals faciliten la comunicació però què es comunica? El temps que es passava davant el paper furgant l'interior, pensant el que es volia dir i cercant les paraules justes per fer-ho, s'ha perdut. Els de la meva generació, però, que vam canviar les cartes pel telèfon i vam perdre alhora l'aixopluc de la paraula escrita i aquest temps de reflexió, segur que hi hem guanyat. Jo no hauria trucat mai el meu cosí per explicar-li res d'educació i ell no m'hauria mai contestat com ho va fer. Estic contenta però...

Lectura digital, lectura social

Podria la lectura digital convertir-se en una lectura amb dimensió social i col·laborativa? Sembla que hi ha certa tendència quan parlem d’internet, de lectura digital, d’e-books… a pensar que és una forma “desmillorada” de tenir accés a la literatura i al coneixement. Després de llegir un article a la revista Wired (www.wired.com) sobre el futur de la lectura en un món digital (http://www.wired.com/techbiz/people/magazine/17-06/st_thompson) crec que la lectura combinada amb la web 2.0 ens pot portar sorpreses, i algunes poden ser bones.

L’autor, Clive Thompson, comença l’article posant l’exemple d’un llibre sobre videojocs anomenat Gamer Theory. El llibre es va publicar en paper al mateix temps que es va publicar online utilitzant una eina que permetia que els lectors afegissin comentaris. Aviat, la versió online del llibre es va omplir de converses que abastaven des del mite de la caverna de Plató a les idees sobre l’avorriment de Schopenhauer. La versió online del llibre s’assemblava més a una conversa de twitter que a un llibre tal i com l’entenem; els usuaris van reinterpretar la manera de llegir. La profunditat amb què es llegia cada paràgraf i es comentava de manera comunitària no l’aconseguiria un lector tot sol assegut al sofà de casa.

Aquest canvi ja s’ha produït amb molts altres mitjans que han esdevingut digitals. Els diaris, vídeos, posts en blocs… Tan bon punt es publiquen online l’audiència els comenta, els reinterpreta i ho comparteix. Si això no ha passat encara amb els llibres és perquè estan atrapats a la tinta.

Segons Bob Stein, un veterà en el món de la e-publicació, si els llibres s’alliberessin potser fins i tot es crearia una nova categoria professional: els “lectors professionals”. I produirien uns anàlisis i comentaris de tanta qualitat que la gent pagaria per obtenir-los. De fet, segons una investigadora de Microsoft, els estudiants universitaris estudien detingudament les anotacions en els llibres de segona ma abans de comprar-se’ls, perquè volen comprar el volum més valuós, el que té les anotacions més útils.

Segons l’autor, el fet de poder compartir paràgrafs d’un llibre a través de la xarxa social milloraria molt també el “descobriment de llibres”. S’han donat ja casos d’escriptors que han volgut experimentar en aquest sentit i han posat copies digitals de les seves obres disponibles a la web i han vist incrementar el nombre de vendes perquè més gent els ha descobert.

Crec que ens esperen sorpreses pel que fa a la lectura digital. Encara s’està definint i continuarà evolucionant, i seran els usuaris/lectors els que definiran cap on evoluciona la lectura quan entri en contacte amb la web 2.0 de manera més generalitzada.

dijous, 24 de febrer del 2011

Entrevista a Ernest Folch

Volia comentar algunes de les afirmacions que li he llegir a l’editor Ernest Folch (artífex de leqtor.com) respecte a les edicions digitals. Folch parla de la necessitat que tenen els editors d’obrir-se a diferents vies de difusió en contra del que ell anomena “esclavatge”de l’únic canal que fins fa poc hi havia, que eren les llibreries. Ai, els llibreters! Ara resulta que els editors fins ara eren els seus esclaus i ells, els llibreters, els amos i senyors de les lletres i dels llibres, cosa que ha canviat, segons ell, gràcies a les edicions digitals.
Folch parla també d’un present “apassionant” però jo més aviat diria que, tant ell com tots els que amb més o menys traça ens anem virtualitzant de mica en mica, tenim tanta fascinació com desconeixement d’un univers que sabem on comença però no sabem on ni com acaba.
Així que, si com diuen el món és dels qui s’arrisquen, d’aquí a poc la gent de lletres tindrem al senyor Ernest Folch i a Ediciones B com a amos i senyors dels nostres territoris literaris. Virtualment, això sí.
Podeu llegir l’article i una entrevista a:
http://www.que-leer.com/7352/ernest-folch-el-editor-del-siglo-xxi.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20110213/ernest-folch-le-book-ser-una-fotocopia-del-paper/722266.shtml

LiJ a leqtor.com

He fet una ullada als continguts en LiJ de la llibreria digital leqtor.com i en faig un breu resum:
en la categoria de “més venuts” hi ha, en els primers llocs de la classificació general, els llibres de la trilogia de misteri, romanticisme i fantasia de Libba Bray i també hi figuren entre els cinc primers de la llista els que Suzanne Collins ha creat a partir de la idea dels reality-shows apocalíptics. A continuació ja comencen a aparèixer els primers autors catalans, com Laura Gallego, Marta Gené, Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra. Hem de seguir fins al número catorze per tornar a trobar una autora estrangera, la britànica Catherine Fisher, i al seu darrere tot un seguit autors en llengua castellana com els madrilenys Miguel Larrea i Susana Vallejo o el català Jordi Cervera.
El preu mitjà d’aquests llibres és d’uns 10 € tot i que per sota d’aquest import també podem adquirir alguns dels títols que figuren entre els més votats (en aquest cas en llengua catalana) com La mort al sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera i Rovelló, de Josep Vallverdú.
Mentre treieu les vostres pròpies conclusions jo seguiré remenant el catàleg:
http://www.leqtor.com/ca/libros/categoria/infantil-y-juvenil?vote_order=DESC

FUTURIBLE

 
Avui el llibre no és negoci. Per als joves d'ara les noves tecnologies ja no són noves i la lectura digital és el més natural. El paper s'ha convertit en un recurs finit. El gran gruix de "literatura" que es publica i es llegeix és per distreure i oblidar, per usar i llençar.
Veig un futur de ciència ficció. El metro llisca sobre un carril invisible a un pam de terra. Un  noiet  camallarg amb barret estrany somriu, un home  de corbata blanca arrufa el front, una llàgrima s'esmuny galta avall d'una dona africana. Llegeixen el correu, el diari, una novel·la d'amor, sense altre suport que les seves ulleres fosques d'estils diversos. Una velleta molt velleta acarona un llibre polsós sobre la falda, l'alça, l'obre, n'olora les pàgines groguenques, desplega el dobleg de la pàgina 108 i es posa a llegir.