Volia comentar algunes de les afirmacions que li he llegir a l’editor Ernest Folch (artífex de leqtor.com) respecte a les edicions digitals. Folch parla de la necessitat que tenen els editors d’obrir-se a diferents vies de difusió en contra del que ell anomena “esclavatge”de l’únic canal que fins fa poc hi havia, que eren les llibreries. Ai, els llibreters! Ara resulta que els editors fins ara eren els seus esclaus i ells, els llibreters, els amos i senyors de les lletres i dels llibres, cosa que ha canviat, segons ell, gràcies a les edicions digitals.
Folch parla també d’un present “apassionant” però jo més aviat diria que, tant ell com tots els que amb més o menys traça ens anem virtualitzant de mica en mica, tenim tanta fascinació com desconeixement d’un univers que sabem on comença però no sabem on ni com acaba.
Així que, si com diuen el món és dels qui s’arrisquen, d’aquí a poc la gent de lletres tindrem al senyor Ernest Folch i a Ediciones B com a amos i senyors dels nostres territoris literaris. Virtualment, això sí.
Podeu llegir l’article i una entrevista a:
http://www.que-leer.com/7352/ernest-folch-el-editor-del-siglo-xxi.html
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20110213/ernest-folch-le-book-ser-una-fotocopia-del-paper/722266.shtml
dijous, 24 de febrer del 2011
LiJ a leqtor.com
He fet una ullada als continguts en LiJ de la llibreria digital leqtor.com i en faig un breu resum:
en la categoria de “més venuts” hi ha, en els primers llocs de la classificació general, els llibres de la trilogia de misteri, romanticisme i fantasia de Libba Bray i també hi figuren entre els cinc primers de la llista els que Suzanne Collins ha creat a partir de la idea dels reality-shows apocalíptics. A continuació ja comencen a aparèixer els primers autors catalans, com Laura Gallego, Marta Gené, Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra. Hem de seguir fins al número catorze per tornar a trobar una autora estrangera, la britànica Catherine Fisher, i al seu darrere tot un seguit autors en llengua castellana com els madrilenys Miguel Larrea i Susana Vallejo o el català Jordi Cervera.
El preu mitjà d’aquests llibres és d’uns 10 € tot i que per sota d’aquest import també podem adquirir alguns dels títols que figuren entre els més votats (en aquest cas en llengua catalana) com La mort al sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera i Rovelló, de Josep Vallverdú.
Mentre treieu les vostres pròpies conclusions jo seguiré remenant el catàleg:
http://www.leqtor.com/ca/libros/categoria/infantil-y-juvenil?vote_order=DESC
en la categoria de “més venuts” hi ha, en els primers llocs de la classificació general, els llibres de la trilogia de misteri, romanticisme i fantasia de Libba Bray i també hi figuren entre els cinc primers de la llista els que Suzanne Collins ha creat a partir de la idea dels reality-shows apocalíptics. A continuació ja comencen a aparèixer els primers autors catalans, com Laura Gallego, Marta Gené, Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra. Hem de seguir fins al número catorze per tornar a trobar una autora estrangera, la britànica Catherine Fisher, i al seu darrere tot un seguit autors en llengua castellana com els madrilenys Miguel Larrea i Susana Vallejo o el català Jordi Cervera.
El preu mitjà d’aquests llibres és d’uns 10 € tot i que per sota d’aquest import també podem adquirir alguns dels títols que figuren entre els més votats (en aquest cas en llengua catalana) com La mort al sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera i Rovelló, de Josep Vallverdú.
Mentre treieu les vostres pròpies conclusions jo seguiré remenant el catàleg:
http://www.leqtor.com/ca/libros/categoria/infantil-y-juvenil?vote_order=DESC
FUTURIBLE
Avui el llibre no és negoci. Per als joves d'ara les noves tecnologies ja no són noves i la lectura digital és el més natural. El paper s'ha convertit en un recurs finit. El gran gruix de "literatura" que es publica i es llegeix és per distreure i oblidar, per usar i llençar.
Veig un futur de ciència ficció. El metro llisca sobre un carril invisible a un pam de terra. Un noiet camallarg amb barret estrany somriu, un home de corbata blanca arrufa el front, una llàgrima s'esmuny galta avall d'una dona africana. Llegeixen el correu, el diari, una novel·la d'amor, sense altre suport que les seves ulleres fosques d'estils diversos. Una velleta molt velleta acarona un llibre polsós sobre la falda, l'alça, l'obre, n'olora les pàgines groguenques, desplega el dobleg de la pàgina 108 i es posa a llegir.
Sobre la necessitat de saber acaçar informació
D’un temps ençà a les biblioteques de Girona patim del fenomen “cal fer un treball amb informació cercada a Internet”. La mainada ens pregunta on poden trobar informació sobre un tema, de tal manera que sovint les bibliotecàries i els dinamitzadors tenim la sensació de que els treballs els fem nosaltres.
Igual que a Girona acacem bolets, els educadors i els dinamitzadors tenim l’obligació d’ensenyar als més petits a acaçar informació. Cal saber explicar on busca-la, quines planes d’Internet són més fiables que altres i sobretot que santa Viquipèdia no és la solució definitiva.
Considero que una bona formula de treball és la combinació de la recerca sobre paper i la digital. D’aquesta manera, podem acostumar a la mainada a cercar informació a llocs com webs de museus, fundacions i organismes públics (informació que sol ser a les enciclopèdies de paper), i que més endavant per lògica quan ells activin cerques miraran d’utilitzar.
Una petita reflexió, que si disposes de més espai donaria per molta més dissertació.
Igual que a Girona acacem bolets, els educadors i els dinamitzadors tenim l’obligació d’ensenyar als més petits a acaçar informació. Cal saber explicar on busca-la, quines planes d’Internet són més fiables que altres i sobretot que santa Viquipèdia no és la solució definitiva.
Considero que una bona formula de treball és la combinació de la recerca sobre paper i la digital. D’aquesta manera, podem acostumar a la mainada a cercar informació a llocs com webs de museus, fundacions i organismes públics (informació que sol ser a les enciclopèdies de paper), i que més endavant per lògica quan ells activin cerques miraran d’utilitzar.
Una petita reflexió, que si disposes de més espai donaria per molta més dissertació.
dimecres, 23 de febrer del 2011
El llibre digital i la Biblioteca Pública
La popularització de les noves tecnologies és cada vegada més present en les nostres vides. La cultura és un dret democràtic que ha d'estar a l'abast de tothom i al servei d'una societat canviant i en constant evolució cap al món digital.
Les biblioteques tal com diu el Manifest de la Unesco han de promocionar la lectura i daptar els materials per donar resposta a totes les necessitats. És en aquest sentit que la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura a través de la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecaria va iniciar un programa amb l'objectiu d'introduir el llibre electrònic a les Biblioteques Públiques.
En la primera fase del programa es va dotar a 15 biblioteques públiques de tot l'Estat Espanyol de lectors digitals i obres literàries en domini públic per promoure i garantir l'accés a la cultura independentment del seu format. Entre aquestes biblioteques s'hi troben la de Palma de Mallorca i la de Tarragona.
És cert que la popularització de les noves tecnologies és cada vegada més present, però no ens caldrà també una bona formació d'usuaris per tenir-hi accés amb garantia?
Resulta ser que bona part d'aquests e-books cedits en préstec han estat manipulats pels seus usuaris. Se n'ha fet un ús inadequat i s'han malmès.
Aquest no era el seu destí. La cultura ha d'arribar a tothom però a un altre preu.
Lectura a la xarxa
Valoro favorablement la utilitat dels llibres digitals i la seva funcionalitat. És espectacular veure la gran quantitat d'informació que posen al nostre abast amb un simple "clic", tant per l'estalvi de temps com per l'accés a coneixements molt distants sense haver-nos de moure de davant la pantalla.
També és cert però, i el mateix Nicholas Carr diu (en estudis referits a aquests tipus de lectura) que quan llegim a la xarxa ho fem de forma lineal, només descodifiquem la informació i a la llarga afecta a la connexió neuronal, és a dir a la capacitat de concentració.
Aquests tipus de lectura comporta un canvi en els hàbits mentals. Estem doncs a l'espera d'experiments neurològics i psicològics que ens donin una imatge definitiva de com afecta a la retenció de la informació.
Marshall MacLuan, ja als anys setanta es va pronunciar respecte a aquest tipus de lectura dient:"Mi mente espera ahora captar la información del modo en que la Red la distribuye: en una corriente de pertículas de rápido movimiento. En un tiempo fui un submarinista en el mar de palabras. Ahora me deslizo por la superficie como un tipo en una moto acuática."
Sembla evidenciar que no estem parlant només de canvis en la forma d'accedir al món cultural, dels llibres i les lectures, possiblement anem més enllà.
Parlem d'evolució? En positiu? Hem d'esperar una resposta que possiblement el temps ens donarà.
Informe PISA de lectura digital
Des de l'any 2009 es valora la competència lectora digital dels escolars.
L’informe Pisa analitza les capacitats lectores dels alumnes a la xarxa. S'avalua si poden identificar els resultats rellevants en una recerca a Internet , reconeixer la credibilitat i veracitat de la informació, la disposició d’un menú web,etc..
Em sembla molt interessant que es preocupin de mesurar aquestes competències, però crec que potser comencem la casa per la teulada, ja que fins ara que jo sàpiga, no hi ha cap assignatura que ensenyi als alumnes a fer lectura digital.
Els hi demanen treballs de recerca, i els fan participar en blogs, però sense indicacions prèvies de com valorar les fonts d’informació, en la majoria dels cassos no hi ha cap tipus d“assessorament digital”. De fet crec que els joves no estan acostumats a fer aquest tipus d'anàlisi amb cap font d'informació, premsa, televisió, i es que fomentar l'esperit crític no és un dels objectius del currículum escolar...
Podeu trobar més informació a :
http://www.elpais.com/articulo/educacion/era/digital/llega/Informe/Pisa/elpepusoc/20090209elpepiedu_1/Tes
http://blog.leer.es/pisa-ya-evalua-la-lectura-digital/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)