A vegades tinc la impressió que hem falten hores, m'he imagino que totes direu i tant!, però em refereixo a les hores digitals.
En el paper ( diari, llibre, revista..) tens un temps il-limitat per llegir, però la informació es limitada. A partir de la lectura es pot obrir un interés , obres un altre calaix i busques.
Quan estas llegint digitalment o ets molt ordenat, no tafeneixes, ni miras que mes diuen, o no acabes mai de llegir.
Abans quan llegies una noticia al diari i volies saber com havia començat tenies l'hemeroteca, ara quan acabas de llegir trobes tres o quatre links per ampliar.
Per altre banda al ritme que en els nostres dies ens arriben les noticíes es important relacionar-les, ¿ que millor que poder tenir a l'abast les noves tecnologies?
Només falta saber gestionar el temps i la informació, estic en el procés.
divendres, 25 de febrer del 2011
E-book i E-reader
Què és un e-book? Es tracta d'un llibre electrònic conegut també per i-book, es tracta de la versió electrònica o digital d'un llibre. Moltes vegades anomenem també així el dispositiu que s'utilitza per poder llegir aquests llibres però, per anar bé, els hauríem d'anomenar e-readers.
L'aparell com a tal és com un ordinador buit (una caixa tonta) és un estri electrònic que, si no li introduïm dades, no serveix per a res.
Aquests aparells costen aproximadament entre els 100 i els 300 € de mitjana, depenent de les característiques. Però com que la tecnologia avança a passos de gegant, allò que era "lo último" ahir en dues setmanes passa a ser la normalitat. Per tant és molt difícil decidir-se a adquirir-ne un.
Per tant hem de tenir en compte aquest nou vocabulari i no confondre els dos termes. Una cosa és l'estri que ens permet llegir, és a dir el e-reader i una altra són els llibres digitalitzats que podem guardar en un usb i que hem de comprar i descarregar per Internet.
I aquest és un altre dels punts febles d'aquesta nova tecnologia: no tots els llibres estan digitalitzats i per tant no hi ha tanta diversitat com passa amb el paper.
Us adjunto un vídeo que em van passar fa una setmana i que m'ha fet pensar i riure.
L'aparell com a tal és com un ordinador buit (una caixa tonta) és un estri electrònic que, si no li introduïm dades, no serveix per a res.
Aquests aparells costen aproximadament entre els 100 i els 300 € de mitjana, depenent de les característiques. Però com que la tecnologia avança a passos de gegant, allò que era "lo último" ahir en dues setmanes passa a ser la normalitat. Per tant és molt difícil decidir-se a adquirir-ne un.
Per tant hem de tenir en compte aquest nou vocabulari i no confondre els dos termes. Una cosa és l'estri que ens permet llegir, és a dir el e-reader i una altra són els llibres digitalitzats que podem guardar en un usb i que hem de comprar i descarregar per Internet.
I aquest és un altre dels punts febles d'aquesta nova tecnologia: no tots els llibres estan digitalitzats i per tant no hi ha tanta diversitat com passa amb el paper.
Us adjunto un vídeo que em van passar fa una setmana i que m'ha fet pensar i riure.
La privacitat de les dades
Amplio i comento la darrere idea del meu article anterior. Vull plantejar una pregunta:
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.
No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.
No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?
I ells què en pensen?
Sovint en articles on es parla de lectura digital relacionada amb nens i joves i amb educació es destaquen els possibles avantatges i desavantatges que pot tenir per a ells. Però, algú els ha demanat el que en pensen?
He estat buscant algun estudi que fes esment a les opinions dels joves i he de dir que no he trobat gairebé res, potser hi ha alguna cosa i el que passa és que he naufragat navegant per Internet, també podria ser. El que sí que he trobat són estudis o articles amb els percentatges de lectors, els llibres digitals més llegits, els percentatges d’habitants que disposen d’ordinador, etc. però a mi m’agradaria saber què pensen els joves, si llegir en un suport electrònic els agrada, si els motiva a llegir més, si prefereixen els llibres de paper… penso que seria interessant tenir més opinions que vinguin directament d’ells.
El Setembre del 2010, Scholastic, una editorial de materials per a infants i joves als Estats Units, va publicar el “Kids & Family Reading Report”. Per fer aquest estudi es van entrevistar més de 2000 nens d’entre 6 i 17 anys i les seves famílies. Segons els resultats de l’estudi un 25% dels nens i joves entrevistats ja havien llegit un llibre en algun format digital mentre que un 57% de joves d’entre 9 i 17 anys mostraven el seu interès a fer-ho. I un terç dels entrevistats d’entre 9 i 17 anys afirmaven que llegirien més llibres per plaer si tinguessin accés a e-Books a través d’algun aparell electrònic.
Són els resultats d’un estudi fet per una editorial, s’hauria de veure el qüestionari que se’ls va passar i a més a més els resultats continuen sent percentatges, però crec que és important entrevistar els nens i els joves per saber què en pensen i tenir-ho en compte a l’establir el que és bo per a ells i el que no.
He estat buscant algun estudi que fes esment a les opinions dels joves i he de dir que no he trobat gairebé res, potser hi ha alguna cosa i el que passa és que he naufragat navegant per Internet, també podria ser. El que sí que he trobat són estudis o articles amb els percentatges de lectors, els llibres digitals més llegits, els percentatges d’habitants que disposen d’ordinador, etc. però a mi m’agradaria saber què pensen els joves, si llegir en un suport electrònic els agrada, si els motiva a llegir més, si prefereixen els llibres de paper… penso que seria interessant tenir més opinions que vinguin directament d’ells.
El Setembre del 2010, Scholastic, una editorial de materials per a infants i joves als Estats Units, va publicar el “Kids & Family Reading Report”. Per fer aquest estudi es van entrevistar més de 2000 nens d’entre 6 i 17 anys i les seves famílies. Segons els resultats de l’estudi un 25% dels nens i joves entrevistats ja havien llegit un llibre en algun format digital mentre que un 57% de joves d’entre 9 i 17 anys mostraven el seu interès a fer-ho. I un terç dels entrevistats d’entre 9 i 17 anys afirmaven que llegirien més llibres per plaer si tinguessin accés a e-Books a través d’algun aparell electrònic.
Són els resultats d’un estudi fet per una editorial, s’hauria de veure el qüestionari que se’ls va passar i a més a més els resultats continuen sent percentatges, però crec que és important entrevistar els nens i els joves per saber què en pensen i tenir-ho en compte a l’establir el que és bo per a ells i el que no.
Les habilitats i destreses d'un lector digital
Daniel Cassany en el seu llibre Rere les línies distingeix 3 tipus diferents d'habilitats. Com que he trobat la classificació molt interessant la reprodueixo:
- Des del vessant cognitiu:
- Des del vessant cognitiu:
- Activar els coneixements previs que calen per a cada lectura
- Verificar que s'estan usant els coneixements adequats
- Comprovar que s'està entenent el text
- Identificar els errors i saber-los esmenar
- ...
- saber coneixements de diversos idiomes
- conèixer nous registres i gèneres discursius
- ...
- Obrir i tancar finestres de diversos programes
- Navegar per la xarxa
- Trobar dades en un hipertext
- ...
Lectura digital per a tothom?
Veient els problemes que hem anat tenint durant aquest últims mesos amb el moodle, el Delicious, etc. he estat pensant si tothom té l'accés garantit a la digitalització. Primerament no tothom té les competències necessàries per poder "navegar" i fer travessies per l'immens món d'Internet (totes nosaltres hem dit moltes vegades que els nostres fills o alumnes en saben més que nosaltres). Ara penseu en la gent gran, ja els costa enviar correus electrònics, fer tramitacions per internet, etc. Penseu que TOTS poden accedir a aquest nou món? Potser direu, son grans a ells no els cal! encara que jo no estic d'acord.
Però ara pensem en les persones desafavorides social i econòmicament. Poden ells accedir a aquest món? Poden ells pensar en les noves tecnologies o en el ventall de possibilitats que els pot donar?
Aquest món corre massa i no tothom té la possibilitat d'accedir a les noves tecnologies (excepte el mòbil). Podem pensar en què està totalment democratitzat?
Bé només és una petita reflexió que potser hauríem de tenir en compte.
Però ara pensem en les persones desafavorides social i econòmicament. Poden ells accedir a aquest món? Poden ells pensar en les noves tecnologies o en el ventall de possibilitats que els pot donar?
Aquest món corre massa i no tothom té la possibilitat d'accedir a les noves tecnologies (excepte el mòbil). Podem pensar en què està totalment democratitzat?
Bé només és una petita reflexió que potser hauríem de tenir en compte.
COMUNICACIÓ DIGITAL
M'ha agradat. Aprofito per dir-te que us estimo molt. Aquesta és la resposta del meu cosí a un correu electrònic que li vaig enviar (a ell i a deu persones més) amb la transcripció d'una conferència sobre educació. I és que els sms i els correus, com les cartes de sempre, ofereixen la possibilitat d'amagar-se rere la paraula escrita i despullar-se sense pudor. I, a més, la immediatesa dels mitjans digitals fa que la censura del temps no pugui actuar, dóna un to informal a les confessions més profundes i fa que siguin dites coses que s'haurien callat d'altra manera. Em pregunto si els retrats que sorgeixen d'aquests epistolaris digitals, recosits de petites imatges apedaçades, són més o menys fidels a l'original que retraten que els antics epistolaris. Pot ser que donin una imatge més espontània però menys profunda? Els mitjans digitals faciliten la comunicació però què es comunica? El temps que es passava davant el paper furgant l'interior, pensant el que es volia dir i cercant les paraules justes per fer-ho, s'ha perdut. Els de la meva generació, però, que vam canviar les cartes pel telèfon i vam perdre alhora l'aixopluc de la paraula escrita i aquest temps de reflexió, segur que hi hem guanyat. Jo no hauria trucat mai el meu cosí per explicar-li res d'educació i ell no m'hauria mai contestat com ho va fer. Estic contenta però...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)