divendres, 25 de febrer del 2011
E-book i E-reader
L'aparell com a tal és com un ordinador buit (una caixa tonta) és un estri electrònic que, si no li introduïm dades, no serveix per a res.
Aquests aparells costen aproximadament entre els 100 i els 300 € de mitjana, depenent de les característiques. Però com que la tecnologia avança a passos de gegant, allò que era "lo último" ahir en dues setmanes passa a ser la normalitat. Per tant és molt difícil decidir-se a adquirir-ne un.
Per tant hem de tenir en compte aquest nou vocabulari i no confondre els dos termes. Una cosa és l'estri que ens permet llegir, és a dir el e-reader i una altra són els llibres digitalitzats que podem guardar en un usb i que hem de comprar i descarregar per Internet.
I aquest és un altre dels punts febles d'aquesta nova tecnologia: no tots els llibres estan digitalitzats i per tant no hi ha tanta diversitat com passa amb el paper.
Us adjunto un vídeo que em van passar fa una setmana i que m'ha fet pensar i riure.
La privacitat de les dades
Què passa amb l'autoria dels materials que es pengen a la xarxa?
Vull explicar que és freqüent que, quan et demanen des de qualsevol institució que facis una formació a un grup de mestres, deixis perquè es pugui penjar en el blog de la jornada, del seminari, del curs... els materials de suport que el formador ha utilitzat. Cap inconvenient, per això es fan les presentacions digitals o els resums, per compartir el coneixement. Tothom agraeix quan el conferenciant ens diu:
- no cal que apunteu, després l'organització penjarà els materials a la pàgina web o al blog.
Tot això està molt bé, però al cap d'un temps pots tenir sorpreses. Jo n'he tingut algunes:
- Trobar-me els meus materials de suport signats per una altra persona que no fa cap referència a l'autor/a, ni explica en quin marc s'han publicat aquests materials.
- Trobar-me penjats materials que no havia donat permís per penjar-los.
Segurament tinc una visió restringida del que vol dir compartir el saber. Si no ets part afectada fins i tot ho podries defensar. Però les coses es veuen diferent quan veus el producte del teu esforç signat per una persona que no coneixes de res.
No hauríem d'educar una mica més aquest aspecte?
I ells què en pensen?
He estat buscant algun estudi que fes esment a les opinions dels joves i he de dir que no he trobat gairebé res, potser hi ha alguna cosa i el que passa és que he naufragat navegant per Internet, també podria ser. El que sí que he trobat són estudis o articles amb els percentatges de lectors, els llibres digitals més llegits, els percentatges d’habitants que disposen d’ordinador, etc. però a mi m’agradaria saber què pensen els joves, si llegir en un suport electrònic els agrada, si els motiva a llegir més, si prefereixen els llibres de paper… penso que seria interessant tenir més opinions que vinguin directament d’ells.
El Setembre del 2010, Scholastic, una editorial de materials per a infants i joves als Estats Units, va publicar el “Kids & Family Reading Report”. Per fer aquest estudi es van entrevistar més de 2000 nens d’entre 6 i 17 anys i les seves famílies. Segons els resultats de l’estudi un 25% dels nens i joves entrevistats ja havien llegit un llibre en algun format digital mentre que un 57% de joves d’entre 9 i 17 anys mostraven el seu interès a fer-ho. I un terç dels entrevistats d’entre 9 i 17 anys afirmaven que llegirien més llibres per plaer si tinguessin accés a e-Books a través d’algun aparell electrònic.
Són els resultats d’un estudi fet per una editorial, s’hauria de veure el qüestionari que se’ls va passar i a més a més els resultats continuen sent percentatges, però crec que és important entrevistar els nens i els joves per saber què en pensen i tenir-ho en compte a l’establir el que és bo per a ells i el que no.
Les habilitats i destreses d'un lector digital
- Des del vessant cognitiu:
- Activar els coneixements previs que calen per a cada lectura
- Verificar que s'estan usant els coneixements adequats
- Comprovar que s'està entenent el text
- Identificar els errors i saber-los esmenar
- ...
- saber coneixements de diversos idiomes
- conèixer nous registres i gèneres discursius
- ...
- Obrir i tancar finestres de diversos programes
- Navegar per la xarxa
- Trobar dades en un hipertext
- ...
Lectura digital per a tothom?

Però ara pensem en les persones desafavorides social i econòmicament. Poden ells accedir a aquest món? Poden ells pensar en les noves tecnologies o en el ventall de possibilitats que els pot donar?
Aquest món corre massa i no tothom té la possibilitat d'accedir a les noves tecnologies (excepte el mòbil). Podem pensar en què està totalment democratitzat?
Bé només és una petita reflexió que potser hauríem de tenir en compte.
COMUNICACIÓ DIGITAL
Lectura digital, lectura social
Podria la lectura digital convertir-se en una lectura amb dimensió social i col·laborativa? Sembla que hi ha certa tendència quan parlem d’internet, de lectura digital, d’e-books… a pensar que és una forma “desmillorada” de tenir accés a la literatura i al coneixement. Després de llegir un article a la revista Wired (www.wired.com) sobre el futur de la lectura en un món digital (http://www.wired.com/techbiz/people/magazine/17-06/st_thompson) crec que la lectura combinada amb la web 2.0 ens pot portar sorpreses, i algunes poden ser bones.
L’autor, Clive Thompson, comença l’article posant l’exemple d’un llibre sobre videojocs anomenat Gamer Theory. El llibre es va publicar en paper al mateix temps que es va publicar online utilitzant una eina que permetia que els lectors afegissin comentaris. Aviat, la versió online del llibre es va omplir de converses que abastaven des del mite de la caverna de Plató a les idees sobre l’avorriment de Schopenhauer. La versió online del llibre s’assemblava més a una conversa de twitter que a un llibre tal i com l’entenem; els usuaris van reinterpretar la manera de llegir. La profunditat amb què es llegia cada paràgraf i es comentava de manera comunitària no l’aconseguiria un lector tot sol assegut al sofà de casa.
Aquest canvi ja s’ha produït amb molts altres mitjans que han esdevingut digitals. Els diaris, vídeos, posts en blocs… Tan bon punt es publiquen online l’audiència els comenta, els reinterpreta i ho comparteix. Si això no ha passat encara amb els llibres és perquè estan atrapats a la tinta.
Segons Bob Stein, un veterà en el món de la e-publicació, si els llibres s’alliberessin potser fins i tot es crearia una nova categoria professional: els “lectors professionals”. I produirien uns anàlisis i comentaris de tanta qualitat que la gent pagaria per obtenir-los. De fet, segons una investigadora de Microsoft, els estudiants universitaris estudien detingudament les anotacions en els llibres de segona ma abans de comprar-se’ls, perquè volen comprar el volum més valuós, el que té les anotacions més útils.
Segons l’autor, el fet de poder compartir paràgrafs d’un llibre a través de la xarxa social milloraria molt també el “descobriment de llibres”. S’han donat ja casos d’escriptors que han volgut experimentar en aquest sentit i han posat copies digitals de les seves obres disponibles a la web i han vist incrementar el nombre de vendes perquè més gent els ha descobert.
Crec que ens esperen sorpreses pel que fa a la lectura digital. Encara s’està definint i continuarà evolucionant, i seran els usuaris/lectors els que definiran cap on evoluciona la lectura quan entri en contacte amb la web 2.0 de manera més generalitzada.