Tots ens hem plantejat alguna vegada on aniran a parar les fotografies dels nostres fills, dels nostres pares, d'aquella diada tan especial, ara que les tenim entaforades en un CD, un disc dur o, en el pitjor dels casos, un ordinador que un dia pot dir Prou! Però tots ens hem bolcat a fer ús de les noves tecnologies, uns amb més fervor que els altres. El problema és que els documents digitals són molt més vulnerables que els impresos perquè els mitjans que s'utilitzen per emmagatzemar-los són sensibles a factors ambientals diversos, que simplement els poden acabar esborrant. A més, els canvis de format fan que la informació quedi obsoleta i no es pugui llegir o interpretar.
Sense cap mena d'ànsia imperiosa per passar a la posteritat, em plantejo si no estarem escrivint la història sobre la sorra i si les generacions que vindran no trobaran més deixalles y residus nuclears que no pas documents per reconstruir el seu passat. No teniu la impressió que tot el que fem s'esvairà en el no-res? Tot allò que ha conformat la nostra cultura, on quedarà?
Us deixo per a més informació l'enllaç a aquest article de Joaquín Rodríguez, autor de diversos llibres sobre l'era digital: "De la duración en la era digital".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada