dilluns, 30 novembre de 2009

Papel periódico

Con la aparición de los medios electrónicos de comunicación a mediados del Siglo 20, se afirmó que los periódicos desaparecerían. Han pasado más de sesenta años desde aquel suceso y los diarios siguen acudiendo a su cita todas las mañanas a los kioscos. No obstante, ha sido el internet quien ha tambaleado los cimientos de lo que conocemos como ‘periodismo escrito’, tanto desde el punto de vista periodístico como comercial.

En cuanto a lo periodístico, los reporteros han tenido que modernizarse en tan sólo unos años. Todo aquello que aprendieron en la universidad ha quedado obsoleto, pues ya no sólo vale saber investigar y escribir, sino que también es necesario saber grabar y editar audio y vídeos, además de aprender a utilizar un gestor de contenidos. Por supuesto esta situación ha derivado en que sus responsabilidades han aumentado, mientras que los salarios en el sector menguan cada día.

Y precisamente, en cuanto a lo financiero, los diarios comienzan a tener graves dilemas, pues aunque son más los lectores en internet, la publicidad en papel sigue siendo más rentable. En algunos casos los diarios han intentado cobrar por acceder a sus contenidos, ya sea en su totalidad o de forma parcial. Este último caso parece que se convertirá en una solución a mediado plazo, pues la primera se ha demostrado que no ha funcionado. Ejemplo de ello es El País (www.elpais.com), aunque todavía existen algunos periódicos que cobran por entrar en cualquiera de sus contenidos (www.reforma.com).

Este dilema seguramente será resuelto en el futuro, y no tanto por decisión de los grandes medios de comunicación escrita, ni mucho menos por los Bloggers, muchos de ellos férreos defensores del fin del papel, sino que serán los lectores, quienes, con su preferencia, inclinarán la balanza hacia uno u otro formato.

Para comprender más este fenómeno en la prensa, es recomendable leer el artículo El momento crucial de John Carlin, publicado en El País el 10 de mayo de 2009.

IMMIGRANTS I NADIUS DIGITALS


TOT RECORDANT UNA CONFERÈNCIA DE LAURA BORRÀS, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA HERMENEIA...

Hi ha una diferenciació entre immigrants i nadius digitals. Però la qüestió és que els professors d'avui poden ser immigrants i es troben davant d'alumnes que són d'una altra generació. Si no s'actualitzen no sabran ensenyar-los amb les eines o els recursos que ells ja tenen interioritzats. És en aquest moment que el professorat ha de fer de frontissa.
Per arribar a aconseguir una acció docent de qualitat és indispensable l'ús de les TIC per a l'aprenentatge virtual, o bé mixt. Encara que es transfereixi tecnologia i s'ensenyin materials... qui transforma la informació en coneixement és el professor. S'ha de donar a l'alumne la capacitat i les habilitats que li permetin manejar la informació .
S'ha d'ajustar la docència al context cultural de l'era digital en què vivim. La literatura digital, les textualitats electròniques o la creació col.lectiva en xarxa han de constituir una part necessària de la reconfiguració temàtica dels estudis literaris. Ara el professorat pot aprofitar les TIC per a generar espais de discussió i debat i també materials més complexos que estimulin l'autonomia dels estudiants dotant-los , al mateix temps, d'eines intel.lectuals necessàries per a pensar amb criteri.
Per als estudiants a distància l'activitat lectora és el seu espai natural de comunicació: instruccions de professor, missatges de correu, textos en PDF... En l'espai hipertextual un bon lector és un relector ja que en ser la lectura fragmentada i no seqüencial, la relectura esdevé metodologia inevitable en la construcció del sentit. Per tant planteja la lectura com una recerca que es pot identificar amb una organització de l'espai digital.

divendres, 27 novembre de 2009

Estem preparats per conviure amb aquest nou model digital?


La Resposta la intentaré donar a partir d'un pla pilot que la Biblioteca pública de Lleida va realitzar sobre un taller de recerca adreçat als alumnes d'Eso i Batxillerat.

Abans d'explicar aquesta experiència ,m'agradaria fer una apreciació a les escoles, i als instituts les aules estan plenes de nens i nenes que han nascut després de l'aparició d'Internet i per ells, aquest fenomen està completament integrat a la seva vida diària i el viuen amb completa normalitat. Això contrasta amb que les persones que han d'educar i ensenyar aquests nens, educadors i bibliotecaris, que podem definir com a "nadius digitals", han hagut de sofrir aquest canvi de societat i pot ser que fins i tot alguns alumnes tinguin més destresa en manejar l'ordinador que el seu professor, ja que aquests són "immigrants digitals".

Des de les biblioteques hem observat que la competencia informacional dels ciutadans no s'incrementa de la mateixa forma que creix l'ús dels mitjans digitals. Arrel d'aquest taller adreçat als adolescents, hem pogut comprovar que els joves tenen una idea superficial de l'arquitectura de la web, no coneixen en general les fonts d'informació i menys que poden trobar en cadascuna d'elles, utilitzen sense cap tipus de coneixença a fons "el google" com buscador essencial en les seves busquedes d'informació, utilitzant un lleguatge natural per fer-ho.

En definitiva són nadius digitals que no saben utilitzar massa bé aquestes eines.

Les TIC aplicades a l'educació


Partim de la idea que l'educació és una eina imprescindible per a lluitar contra la fractura digital i que utilitzant un mètode educatiu on les noves tecnologies hi tinguen un paper intensiu es pot arribar a disminuir aquesta fractura.

Amb la inversió de les noves tecnologies al món educatiu sorgueix un nou model que comporta noves formes d'interactuar, relacionar-se i comunicar-se, i és en aquest model on crec que hem de buscar els motius de la disminució de la fractura digital.

Aquesta disminució ha estat reduïda gràcies a algunes accions que sobre el tema s'han anat treballan als centres educatius.

1.- Internet a les aules: la incorporació dels ordinadors esta cada cop més integrats a les aules. Aquesta acció ha fet que els alumnes es familiaritzen amb un nou "company" d'aula, que els obre la porta a un món de nous continguts i noves possibilitats d'apendre.

2.-Canvi d'enfocament de l'educació: avui en la majoria dels centres educatius s'ha passat de les classes magistrals a les classes de caràcter pràctic, on els alumnes han de buscar ells mateixos la informació i han d'ésser capaços de trobar, entendre, extreure la informació i sintetitzar-la. D'aquesta manera els continguts es poden assimilar més fàcilment i a més es practiquen tècniques de recerca d'informació.

En resum veiem com la incorporació de les TIC ha revolucionat el món educatiu, impossant progressivament un nou model d'aula, d'ensenyament, de relació alumne-professor i sobre tot d'aprenentatge.

eReader: ¿una herramienta para promover la lectura?

¿Cómo promover la lectura entre los más jóvenes cuando los libros son para ellos un medio eminentemente estático? Debemos reconocer que los niños de hoy nacen con un ratón en una mano, un móvil en la otra y con la mirada fija en una pantalla. Ante esta situación, tal vez una de las soluciones provenga precisamente del entorno de la Lectura Digital: los eReaders.

Aunque todavía no son asequibles para todas las familias ni para todas las instituciones de promoción de lectura, en algún momento pueden ser la herramienta para que niños y jóvenes se introduzcan en el mundo de la lectura, pues se les ofrece un soporte que es más cercano a su vida cotidiana.

Por otra parte, llama la atención que en estos momentos aparecen nuevas versiones de eReaders a una mayor velocidad con respecto a otro tipo de tecnología, precisamente porque necesitan abrir más el mercado ofreciendo funcionalidades novedosas.

Actualmente en el Estado Español existen tres editoriales reconocidas que ofrecen libros en formato digital: Bubok (www.bubok.es), Luarna (www.luarna.com) y Grammata (www.grammata.es).

PISA avalua la competència lectora digital dels estudiants

Aquest any les escoles participants en el projecte PISA 2009 (Programa Internacional per a l’Avaluació dels Estudiants) examinaran la capacitat de lectura electrònica del seus alumnes. Les escoles participants en aquest projecte a més d’examinar de matemàtiques i de ciències des dels ordinadors, com a novetat aquest any també avaluaran la competència dels alumnes en lectura de textos electrònics.Es tracta de mesurar els recursos necessaris per accedir a nova informació a través de la xarxa i avaluar-la per tal de poder construir nous coneixements a partir de textos electrònics. El director de l’Informe Pisa, Andreas Schleicher ho explica amb més detall a l’article que va publicar El País el dia 09/02/2009, “La era digital llega al Informe Pisa” .
Els alumnes no només llegiran els textos que apareixeran a la pantalla, sinó que hauran de buscar informació en una aplicació electrònica semblant a Internet i que ajudarà a respondre a les preguntes. Hauran de navegar fins a un text, llegir-lo, obtenir la informació necessària per contestar i respondre a través de la pantalla a les preguntes que se’ls planteja. Aquesta prova també avaluarà la capacitat dels alumnes de jutjar si una informació és correcte o no, així com el seu grau de rellevància.
Us convido a llegir el document "Competència lectora: marc conceptual per a l'avaluació PISA 2009" en cas que vulgue aprofundir en el tema, a mi m'ha semblat força interessant.

Lectura digital: el mòbil

Els nostres pre-adolescents i adolescents estan aprenent un nou llenguatge escrit: el llenguatge del mòbil. Si alguna vegada heu tingut l’oportunitat de llegir un dels seus sms, haureu pogut comprovar, com en un text reduït de pantalla de mòbil d’unes sis línies, l’anarquisme ortogràfic, és total. Destaquen per ser escrits absents d’ortografia arbitraria (normes ortogràfiques), amb encavalcaments ( unió de paraules de manera aleatòria ), omissions ( utilitzant el so dels fonemes per ometre les vocals ), reduccions ( escurcen paraules i/o frases, com per exemple: “bonfinde” ) i de jeroglífics, aquests solen ser molt curiosos: “=ment” (igualment), “To+” ( Tomàs),… Estem presenciant el naixement d’un nou dialecte gràfic, si em permeteu: ”L’scripmovil”.



Rosa Teulé

L’ERA DIGITAL A LES AULES.


Aquest nou curs escolar la Generalitat de Catalunya ( amb la resta de l’Estat) ha iniciat el projecte “d’ordinadors a l’aula” a Secundaria. Aquesta setmana, el conseller d’educació Ernest Maragall, va anunciar que abans de Nadal es preveu que cent trenta alumnes més d’aquest cicle tindran ordinadors portàtils.

Els hàbits d’estudi del nostre alumnat canviarà completament amb aquesta nova eina de treball. Avancem cap el progrés tecnològic, però: el professorat ja està preparat?, s’ha fet un treball de salut als usuaris?, i de coneixements del món digital?. No estem patint una crisis de digitalitzar-ho tot, i ens oblidem dels previs cap a qualsevol aprenentatge?. Són aquesta nova generació de secundaria uns conillets d’índia d’uns adults que volen imposar l’era digital en l’educació?. ALERTA. Les paraules ordinadors, digital, tecnologia,… són , en aquests moments molt “llamineres”, però no deixem posar-nos una vena als ulls.



Rosa Teulé

dimarts, 24 novembre de 2009

La "infoxicació" pot ser una nova pandèmia?

La infoxicació és l'excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret.
Aquest estat aboca a un estat de desconcert i inoperància personal en l'àmbit laboral, formatiu o cultural.
Sovint se'l relaciona amb formes de comunicació mitjançada per ordinadors com ara el correu electrònic o el web.
Les causes més comunes en són:
  • La producció d'informació nova a un ritme creixent
  • La facilitat de duplicació i transmissió de dades, especialment a Internet.
  • L'increment de canals disponibles per a la recepció d'informació: telèfon, correu electrònic, missatgeria instantània, RSS, etc.
  • Les imprecisions i contradiccions presents en la informació disponible.
  • La baixa relació senyal-soroll, que dificulta la identificació d'informació rellevant per a la presa de decisions.
  • La manca d'un mètode per comparar i processar diferents tipus d'informació..

Cornella, Alfons. Cómo sobrevivir a la infoxicación, 1999

Franganillo, Jorge. El pes terrible de la informació, 2008

Carme Trabal

dissabte, 21 novembre de 2009

Una nova manera de llegir


La lectura de l'article Tecnologia i pensament críticpublicat el passat mes de febrer al Diari de les Balears m'ha portat a reflexionar sobre diversos aspectes relacionats amb la societat digital.


Segons un estudi publicat per la Universitat de Califòrnia, la tecnologia contribueix a disminuir el pensament crític i la capacitat d'anàlisi. D'acord amb l'estudi la lectura en l'actualitat ha estat reemplaçada per altres mitjans com la televisió, internet i els videojocs. Aquest fet que ha suposat un augment i millora de la informació s'ha fet en detriment de la reflexió i de l'anàlisi, i a costa, també, de desenvolupar l'esperit crític creador de coneixement.

La xarxa és avui la nostra gran biblioteca de Babel. La gran quantitat de dades que la constitueix, però, no ens faria gran servei si no sabéssim explorar-les, integrar-les i assimilar-les. I tot això no és possible sense disposar prèviament d'habilitats avançades de lectura.

Internet possibilita una nova manera de llegir en la qual els usuaris se senten completament lliures per a seguir qualsevol enllaç en el procés de lectura. Per a crear coneixement, però, cal saber establir les connexions i saber desenvolupar un esperit reflexiu. Si el lector és capaç de fer aquestes connexions aleshores es converteix en creador del seu propi text, en creador de coneixement.


Més això no és tan fàcil com sembla. Aquest és tot un repte i un aprenentatge per a tots, però sobre tot per a les generacions més joves que pràcticament només es mouen en l'espai digital i han d'aprendre a fer-lo servir correctament.


Malgrat tot, les conclusions de l'estudi em semblen del tot assenyades atès que consideren que no hi ha cap mitjà ideal per a tot i cal cercar un equilibri per a contribuir a una formació integral.

divendres, 20 novembre de 2009

La lectura digital... un bon negoci?


Arrel d'un parell de notícies aparegudes a un mitjà de comunicació del Principat d'Andorra, i del fet que acabo de passar una estona mirant l'oferta inacabable en una botiga de jocs per a tots tipus de consoles i aparells per jugar, em preguntava com canviarà probablement el concepte de llibreria d'aquí uns anys.

Si ara trobem majoritàriament llibresos impresos en paper, podem imaginar que, posem per cas al 2025, també trobarem una secció de venda de lectors "e-book" de totes menes, mides i preus, i algun mecanisme de descàrrega de llibres electrònics d'autoservei. El que canviarà seran els suports de lectura i potser també el preu? S'abaratiran els llibres si els editors ens permeten descarregar-los? Digueu-me pessimista però crec que no. Els editors i també els escriptors voldran seguir cobrant el mateix. La lectura serà més accessible per a tothom? Això sí que ho crec i més després de llegir en l'article que us enllaço que l'e-book no seria l'únic suport en què pensen els editors per difondre les obres, potser també les consoles de joc esdevinguin aparells de lectura.

De moment però a Andorra els e-book es troben a les botigues d'electrònica, que creuen que aquest Nadal serà un dels objectes més demanats i venuts.

Literatura Digital... por o reticència als canvis?


Les preguntes que se’ns plantegen en l’actualitat sobre la lectura digital són moltes. Com en qualsevol època de canvis, se’ns plantegen pors i dubtes a allò que desconeixem , envers al que encara no hem vist les conseqüències.


Està clar, que vivim en una societat de canvi, i no podem obviar el fet que la tecnologia ja forma part de la nostra societat i forma part de molts àmbits de la nostra vida. Però són tantes les preguntes que se’ns plantegen... contribuirà la lectura digital a una lectura més fluida i capaç de descodificar satisfactòriament el que es llegeix? Contribuirà la lectura en pantalla a millorar la comprensió lectora en general ? i en les diferents àrees de coneixement? Fomentarà una lectura més crítica? Incrementarà la motivació, les ganes d'aprendre a llegir millor? ...

Les preguntes són tantes i les respostes tan poques... que encara queda un llarg tros per recórrer.

Crec que no podem evitar aquesta evolució i el què hem de fer és aprendre i conèixer aquest nou marc en el que es desenvoluparà la literatura. Només així, podrem ser crítics, podrem veure’n els problemes, els desavantatges, però també tot allò que ens aporta de nou, noves capacitats que potser en proporcionarà.

Nosaltres, professionals de la cultura, de l’educació, l'ensenyament... hem de seguir treballant pel foment de la lectura, per donar a conèixer textos literaris de qualitat, independentment del mitjà que tinguem per fer-ho. Ara bé, haurem d’aprendre a conèixer i a moure’ns molt bé dins d'aquest nou entorn digital per tal de poder aconseguir-ho.

Gemma Miracle

dijous, 19 novembre de 2009

Lectura i literatura en l'espai digital







L'aparició de l'espai digital suposa una autèntica revolució en la manera de llegir i d'escriure, de comprar i vendre literatura.


El llibre electrònic s'ha convertit en el nou símbol d'aquesta revolució, però al cap i a la fi, pel que fa al contingut, és literatura en sentit tradicional. Els e-readers evolucionen i es perfeccionen però segons el meu parer, el gran repte no és el tecnòlogic, sinó la producció de continguts de qualitat, sigui quin sigui el suport on s'ofereixin.

No oblidem, però, un repte encara molt més gran. Si com hom diu la generació de lectors està envellint i els futurs lectors seran joves amb poc hàbit lector i amb poc contacte amb la cultura impresa, quina mena de lectures llegiran? Joves avesats a moure's en l'entorn digital (caracteritzat per la lectura precipitada, dispersió i superficialitat) seran lectors, o potser millor dit consumidors, de noves lectures o nous tipus de literatura. Amb l'espai digital la literatura cercarà (de fet, ja ho fa) nous modes d'expressió produint una ampliació del concepte de literatura que tenim avui en dia.

Però aquests joves es veuran mai amb cor o amb ganes de llegir per plaer o amb la necessitat de fer un salt a la literatura en majúscules, de qualitat? Països com Finlàndia veuen amb preocupació com els casos d'alumnes amb dificultats lectores són cada cop més comuns i creix el nombre d'alumnes que no llegeix gens de literatura.

Sigui quin sigui el futur que li espera al món de la lectura i de la literatura, ambdues ja existeixen en un context ben diferent des de fa unes dècades.

Un grapat d'interrogants per a un futur incert. Però avui per avui, hem de fer valer el nostre paper de mediadors a la lectura treballant per a incentivar l'hàbit lector entre els joves, sigui quin sigui el suport en què es faci la lectura, però això sí sempre que sigui de qualitat.

dimecres, 18 novembre de 2009

Lectura digital, lectors digitals, escriptors digitals ….

No quede cap dubte, senyores i senyors estem a l'Era Digital! La veritat es que ja li estic agafant una mica de “tírria” a aquesta paraula.

Tots, d'una manera o d'altra estem canviant els nostres hàbits, em de tornar a aprendre a llegir, si, ja ens va costar uns quants anys aprendre a llegir en paper, però ara em de perdre (o guanyar) més temps a aprendre a llegir des de la pantalla de l'ordinador, PDA, e-book o qualsevol d'aquests aparells.

I això no es tot, em d'aprendre a escriure perquè no es el mateix escriure alguna cosa per ser impresa que per ser llegida a la pantalla. Hi han cursos d'escriptura digital, ja que ara mateix i gràcies (o no) a l'era digital tot el mon es escriptor. Qualsevol pot crear un bloc o penjar informació (contrastada o no) a una enciclopèdia virtual (Wikipedia) …

Avui en dia a qualsevol se li diu escriptor ...

CREATIVE ES PUJA AL CARRO DELS E-BOOKS

Creative a decidit que també pot aportar tecnologia al mon dels e-books després de l'aparició al mercat d'altres com Kindle d'Amazon i després ebook Reader de Barnes & Noble. Aquest aparell portarà el senzill nom de MediaBook.


Totes les grans companyies tecnològiques li estan veien “filó” a això dels e-books malgrat que encara no veig a quasi ningú (per no dir a ningú) als metros o pels parcs llegint amb un d'aquests aparells. Es possible que aquestes companyies visionin un boom d'aquestes màquines? Ara per ara, al menys jo, no lis veig gaire sortida.



En primer lloc pel preu, es molt més barat anar a la biblioteca o a una llibreria i comprar-te el llibre.

En segon lloc perquè es molt més agradable notar el pes del llibre a les teves mans, veure les paraules escrites amb tinta, etc. Y en últim lloc, com a bibliotecària veig que per molt pdf i correu electrònic que hi ha, els usuaris segueixen preferint el paper de tota la vida.

ADAPTACIÓ



Em resulta curiós que hi hagi tanta literatura sobre la lectura digital. Cert que he descobert coses noves i que hi ha matèria per pensar, però crec que la majoria de gent, senzillament, s’adapta, sense conèixer la tecnologia, i poc a poc va aprofitant més els recursos que aquesta li ofereix, de la mateixa manera que molts de nosaltres conduïm un cotxe sense saber mecànica, o mirem la TV sense tenir ni idea d’electrònica.

Hi ha un món a dues pistes, els que utilitzem i els que investiguen, interactuant entre ambdos; les demandes, dificultats, necessitats dels primers assenyalen els camí a seguir dels segons i viceversa, els avantatges que ens dóna la novetat marquen la nostra manera de moure’ns.

Pel que fa al llibre, ens anirem adaptant, s’adaptarà la nostra manera de llegir, la nostra manera de raonar, potser fomentarem estructures mentals més a prop de la lògica borrosa o la flexibilitat cognitiva, estructures més realistes que no pretenen saber-ho tot de tot, sinó ser capaços de decidir essent conscients que no ho sabem tot, que se’ns escapen moltes coses, que segurament ens equivocarem, però que aprendrem de l’error.

Curiosament es donarà la paradoxa que ara que la lectura deixarà de ser secuencial i finita, el nostre cervell serà més un trànsit que una acumulació de coneixements, i això comportarà potser que haguem de ser més solidaris, compartir i confiar en els altres que estaran en un altre tram del saber.

LECTURA DIGITAL I T. S. ELLIOT


Tomas S. Elliot, mort l’any 1965, quan encara no s’havia divulgat l’hipertext, ni internet, ni gairebé la informàtica, com si fos una premonició, va escriure poesies aplicables a la por que ens pot fer avui l’avenç tecnològic pel que fa a la lectura:

On és la vida que hem perdut tot vivint?

On és la sabiduria que hem perdut amb el coneixement?

On és el coneixement que hem perdut amb la informació?

On és la informació que hem perdut amb les dades?


I jo diria també (sense permís de l’autor)


On és la lectura que hem perdut llegint?


Perquè no parem de llegir, perquè constantment estem fent una “lectura / interpretació” del nostre entorn i cada vegada més tenim accés a través de símbols, signes i imatges a una realitat llunyana. Cada vegada passem més temps davant de senyals que de realitats, i aquests senyals ens porten a altres i són cada cop més virtuals, menys consistents, més dispersos i desariculats.


La ment s’adaptarà.


Espero però que conservem el món tàctil, el plaer de tocar un llibre, de passar els fulls, d’acariciar el llom d’una edició. Que la lectura digital no ens faci perdre aquest sentit ni ens allunyi de la realitat.


Espero però que siguem capaços d’adaptar-nos a una nova manera d’entendre el nostre entorn, més rica, més accessible.




Hi ha vida després de Google?


"Imaginemos que un buen día Google ha desaparecido, una distopía impensable para muchos bibliotecarios que se habían acostumbrado a que el buscador realizara automáticamente las labores de intermediación y asesoramiento a las que, supuestamente, les obligaba su profesión. De la noche a la mañana, los bibliotecarios deben repensar su identidad y su función, deben reapropiarse del ciclo completo de generación, circulación, conservación y distribución de los contenidos y la información entre sus usuarios, haciendo, eso sí, uso de las tecnologías que están a su disposición, porque sus usuarios ya no se conformarán -son todos hijos del googleboom- con que la información fluya unívocamente ni con que los criterios de clasificación o valoración puedan provenir, exclusivamente, de los que se dedican profesionalmente a esa tarea. En el Año I d.G., deberemos reinventarnos, iniciar una nueva era, repensando profundamente nuestra naturaleza mediante el uso de las tecnologías digitales. "
Així començava Joaquín Rodríguez la seva xerrada durant el Kosmopolis 08, en l’activitat per a bibliotecaris La vida después de Google: (Año I d. G.) un títol suggeridor, que no va deixar ningú indiferent.
El seu plantejament: Us podeu imaginar les vostres vides no sense google, sinó després de google?
Vam reflexionar sobre la influència que google exerceix sobre les nostres cerques i el poder que té sobre la gestió de la informació; sobre els estudis que demostren la pèrdua d’habilitats de les noves generacions i sobre com organitzen la informació; que la democratització de l’accés a la informació no ens garanteix el desenvolupament de les competències necessàries per a assimilar-la i de la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar informació dels nostres cervells. I, sobre les biblioteques del segle XXI, que deixen de ser l’intermediari entre el coneixement i l’usuari, que si no vigilem perdrem l’autoritat i el crèdit davant d’una font d’informació capaç de donar una llista de resultats infinita en un temps rècord.
La trentena de persones que vam assistir a aquesta tertúlia amb el guru del web 2.0, visionari i pensador, autor de Edición 2.0 Los futuros del libro i Edición 2.0 Sócrates en el hiperespacio , vam quedar fascinats. Vaig córrer a llegir-lo, pàgines i pàgines plenes de reflexions, referències bibliogràfiques, i informació sobre els nous i vells hàbits de lectura, processos d’edició, les llibreries, les biblioteques i les noves eines tecnològiques, em van deixar dolçament cansada i amb una visió més amable del futur dels llibres i les biblioteques.

dilluns, 16 novembre de 2009

Joan Carles Girbés - Bromera i Algar

Joan Carles Gisbert, director de publicacions d'edicions Bromera, explica que el món digital no pot ser alié als canvis tecnològics com l’aparició del llibre electrònic. Però, tampoc, creu que tot allò nou puga arribar a substituir al llibre vell i de sempre. Ell posa com exemple al correu electrònic que no ha arribat per substituir al correu ordinari.
En aquesta entrevista, apareguda al diari Levante el 25 d’octubre, Girbert assenyala que la instauració de la cultura de tot gratuït, no pot arribar mai. “Qui va a voler escriure llibre sense ninguna recompensa econòmica?”, és pregunta Joan Carles Gisbert. La resposta està en buscar alternatives per poder fer compatibles l’accés lliure a la informació sense que això tinga que significar el continu acomiadament de professionals.
Tant ell (Tirant al cap) com l’editorial Bromera (bromera de lletres) tenen blocs, així com perfil al facebook i altres xarxes socials, per fer participar a tothom en la publicació dels seus llibres i per donar a conèixer notícies o opinions d’aquest món de l’edició i dels llibres. Gisbert reivindica el que el llibre valencià arribe a tothom i que siguen els mitjans públics els que també participen en aquesta difusió.
En la meua opinió, i per fer un poc de terreta, Edicions Bromera és una de les editorials més completes i que fa una lluita més compromesa per la nostra llengua i per la seua contribució, així com per fomentar la lectura entre els xiquets i joves. Les pàgines webs dedicades exclusivament a molts dels seus llibres és una de les apostes més atractives que fan per la promoció de les seues novetats. No puc deixar de nombrar la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura.
(Si cliqueu la imatge podreu veure l'article ampliat. També teniu l'enllaç a l'editorial i als blocs)

La lectura digital també canvia el funcionament del nostre cervell


La revista Science & Vie, en el seu número de setembre de 2009, va publicar un article en el qual explica alguns dels canvis que la nova lectura digital provoca en el nostre cervell.
La lectura en paper ha implicat que el nostre cervell s’hagi acostumat, durant els darrers cinc segles des de l’aparició de l’impremta, a una manera de llegir i per això ha desenvolupat uns processos cognitius especials per tal de llegir en aquest format.
Tanmateix, actualment estem desenvolupant uns processos especials per llegir a la pantalla els quals modifiquen una part del nostre cervell. Segons un estudi de la Universitat de Califòrnia, quan naveguem per la xarxa el cervell activa els sectors de les zones frontal i temporal, relacionats amb la presa de decisions i els raonaments complexes.
Aquest mateix article senyala que la nostre velocitat de lectura en pantalla és un 25% menor que en paper. L’article dona una sèrie d’explicacions fisiològiques que ho justifiquen, ens parla de que el procés de comprensió és més lent degut a la llum de la pantalla i a la variació de tipologies, per exemple. Ademés, el desplaçament en el text dificulta la seva memorització. Per totes aquestes raons llegir la pantalla requereix una activitat cerebral més gran.
Us adjunto l’article en text complert http://pvevent1.immanens.com/fr/pvPage2.asp?puc=2232&pa=2&nu=1.

Jo sòc lector digital

"Papá, prefiero el e-book al libro en papel. Es más cómodo, porque no tengo que pasar las páginas. Eso es un rollo", això és el que la filla de vuit anys de Peter Brantley, fundador de l'organització Open Book Alliance li comentava, al donar-li a elegir entre un llibre convencional i un altre en format electrònic. Per aquesta xiqueta, el sentimentalisme que pot tindre una persona que ha llegit sempre en paper amb l'olor dels fulls, amb l'acte de passar les pàgines, no té sentit. Ella troba molt més còmode llegir en format elèctric.

En aquest article del diari El público, del dia 14 de novembre, es dona a conèixer unes xifres de vendes dels e-books en Espanya i ja estan entre els 3.000 i 5.000 suports al mes (juny 2009). Però, també és veritat que els màxims usuaris són professionals del món del llibre i l’edició.

Són aquests professionals els que protagonitzen aquest article sobre el llibre electrònic. Entre alguns estan professors com Laura Borràs, qui creu que l’arribada del e-book és un procés tan natural com el que suposa el pas de la transmissió oral al paper, del pergamí al papir i del rotllo al còdex. Ella també defensa que la tinta electrònica no perjudica a la vista.
(Si cliqueu la imatge, teniu l'enllaç a l'article original)

dissabte, 14 novembre de 2009

Lectura digital

Aquest bloc és una eina del Postgrau en mediació cultural per al foment de la lectura i els qui el segueixen l'utilitzaran per compartir experiències i reflexions sobre la lectura digital i la lectura sense adjectius. O sempre en porta, d'adjectius?